La Palma d'Or i el cinema català: els precedents de Carla Simón

Feia dies que se sentia el rum-rum. Aquest any es veu que sí, que hi haurà pel·lícula catalana a Canes. I el director del festival, Thierry Frémaux, ho va confirmar dijous i per partida doble. Carla Simón, amb "Romería", participada per 3Cat, i Oliver Laxe, amb "Sirat", entraven en el prestigiós club dels escollits que aspiren a la Palma d'Or. Totes dues pel·lícules tenen producció catalana.

Frémaux té fama de menystenir el cinema espanyol, però, per a aquesta edició, tenia damunt la taula dos cineastes amb nous llargmetratges que havien crescut sota el paraigua del festival. I això li encanta. 

Bé, en el cas de Carla Simón, ha tingut sempre el cor dividit entre Canes i Berlín. Perquè, amb "Estiu 1993", la cineasta va guanyar premis pel talent jove a tots dos festivals. 

Canes la va becar per desenvolupar el guió d'"Alcarràs", guardonada amb l'Os d'Or al festival de Berlín. I després d'aquest premi en un festival de classe A com la Berlinale, era lògic pensar que Thierry Frémaux voldria "Romería" a la secció oficial. 

Un director gallec molt vinculat a Catalunya

En el cas d'Oliver Laxe, se'l podria definir com un jove prodigi de Canes. "Sirat" és el quart llargmetratge que dirigeix aquest realitzador gallec molt vinculat a Catalunya. Aquí va estudiar Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra i parla perfectament el català.

Els tres treballs anteriors de Laxe, "Todos vosotros sois capitanes", "Mimosas" i "O que arde", tots tres, han estat premiats a Canes a la secció on han participat: Quinzena de Cineastes, Setmana de la Crítica i "Una certa mirada", respectivament. 

Així que, si continua amb aquesta ratxa, pot ser perfectament que el 24 de maig, quan se sàpiga el palmarès, Laxe no se'n vagi amb les mans buides. 

Decidirà el jurat, que està presidit per l'actriu francesa Juliette Binoche. Però tant Carla Simón com Oliver Laxe coincideixen a dir que formar part de la vintena de títols seleccionats ja és tot un premi.

Sona a tòpic, és cert, tot i que s'ha de tenir en compte que, en aquesta edició, els programadors han rebut 2.909 pel·lícules de 156 països. Així que quedar entre els finalistes en un aparador com Canes, considerat el millor festival de cine del món, sí, ja és un premi. 
 

Què expliquen les dues pel·lícules?

"Sirat" vol dir camí, també vol dir camí espiritual i també és el pont que connecta l'infern amb el paradís. La pel·lícula d'Oliver Laxe és, efectivament, un camí. El que fan un pare i un fill, interpretats per Sergi López i Bruno Núñez, pel sud del Marroc per trobar la filla i germana desapareguda a les festes rave que s'hi organitzen.

El director diu que "té la sensació que és la seva pel·lícula més oberta, per a un públic més ampli i, al mateix temps, la més radical. La més poètica i la més política". 

Carla Simón tanca la trilogia sobre la seva família amb "Romería", participada per 3Cat. Una adolescent viatja a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic. Ell i la seva mare van morir quan ella era molt petita de sida i enganxats a l'heroïna. 

"Crec que això també és memòria històrica."

Simón assegura que "està bé que es posi damunt la taula i que recordem tota aquesta generació que d'alguna manera va provocar un canvi de valors i de la manera de ser jove i que va marcar el que ha vingut després".

Carla Simón continua treballant en la seva línia naturalista que l'ha consagrat com una de les grans cineastes del moment. Però l'èxit que la precedeix ha permès canvis a "Romería". Com explica la seva productora inseparable, María Zamora, "de tant en tant porta la pel·lícula cap a un lloc més de faula, menys terrenal i més poètic".

"És el moment de prendre riscos i fer coses diferents i, per sort, ha agradat molt." 

Serra, Recha, Coixet... el camí del cinema català a Canes

El moment que viu el cinema català té molt a veure amb el talent i, també, amb els ajuts econòmics que s'han activat en els darrers anys. I tot plegat s'afegeix a la feina precedent d'altres cineastes.

L'últim que vam veure pujant els 24 graons de la glòria del Gran Teatre Lumière de Canes va ser Albert Serra. Fa tres anys presentava "Pacifiction" a la secció oficial del festival. Una pel·lícula rodada en francès a la Polinèsia i protagonitzada pel gran Benoît Magimel.

La selecció del banyolí confirmava el seu idil·li amb Canes i amb el públic francès. Ell és un habitual de la Croisette i hi va cada any, presenti o no pel·lícula. Ja havia projectat "La mort de Lluís XIV" a la secció oficial, això sí, fora de concurs. També va participar a la Setmana de la Crítica amb "Honor de cavalleria" i va guanyar un premi especial del jurat a la secció "Una certa mirada" amb "Liberté". 

Un altre director català molt estimat a França i al festival és Marc Recha. "Pau i el seu germà" va ser la primera pel·lícula de la història rodada en català que competia per la Palma d'Or. Des d'aleshores, ha participat diversos cops al festival en altres seccions amb els seus films radicalment d'autor. 

Isabel Coixet també sap què és convertir-se en una de les directores amb més projecció internacional i compartir secció al costat de grans noms del cinema. Va ser amb "El mapa dels sons de Tòquio" i va coincidir amb Pedro Almodóvar. Era el 2009, i des d'aleshores i fins aquest any, mai més han coincidit dos directors espanyols lluitant per la Palma d'Or en una mateixa edició. 

Per cert, una pel·lícula protagonitzada per Sergi López, que també protagonitza el darrer film d'Oliver Laxe i forma part del repartiment de "Pacifiction" d'Albert Serra. És Sergi López un actor fetitxe per a Canes? Segur que ja circula alguna teoria...

Al marge de la secció oficial, no oblidem l'exitosa participació els darrers anys de directores com Clara Roquet, amb "Llibertat", o Elena Martín, amb "Creatura", per les seccions paral·leles. O Ventura Pons, que el 1978 va portar "Ocaña: retrat intermitent" a la secció oficial "Una certa mirada". 

Però ja tenim un director català amb la Palma d'Or. Juanjo Giménez la va aconseguir pel seu curtmetratge "Timecode" amb aquells meravellosos ballarins en un aparcament soterrani que també van arribar a la final de Hollywood. 

Tot un èxit del cinema català que, d'aquí a un mes, arribarà a la 78 edició del Festival de Canes amb dues produccions. De moment. Encara s'han d'anunciar els títols que es projectaran a seccions paral·leles com la Quinzena dels Cineastes o la Setmana de la Crítica i tot apunta que hi haurà algun director català més entre els seleccionats. 

Així que, si Canes és el gran aparador on es projecten els títols que marquen el camí de les pel·lícules de l'any a tot el món, aquest 2025, el cinema català pot arribar molt lluny.