La pandèmia allunya la dieta mediterrània i fa augmentar el sobrepès infantil

La pandèmia i el confinament han fet augmentar lleugerament el percentatge d'infants i adolescents amb excés de pes a Catalunya: si abans de la covid eren el 27,4%, al setembre de l'any passat ja significaven el 29%.

Aquesta dada procedeix de l'informe Adeu a la dieta mediterrània, elaborat per l'ONG Save the Children, a partir d'una enquesta a 2.000 pares i mares sobre la salut dels seus fills. L'enquesta inclou nens, nenes i adolescents de 4 a 16 anys.

A l'informe es matisa que si bé l'augment és de menys de dos punts percentuals, els canvis en l'IMC (índex de massa corporal) requereixen temps i és possible que els efectes de la pandèmia encara no s'estiguin reflectint en els resultats recollits.

A més, afegeixen, els pares i mares enquestats responen sobre l'alçada i pes dels seus fills i filles i, "durant la pandèmia, aquesta informació podria estar menys actualitzada que en circumstàncies normals, perquè s'han reduït les visites pediàtriques rutinàries".

Entre les causes d'aquest increment, citen l'augment del sedentarisme i la reducció del consum d'aliments saludables, entre altres. També mostren que, com se sap per la majoria d'estudis anteriors, l'augment es nota més en les rendes mitjanes i baixes.

L'excés de pes es mesura amb l'índex de massa corporal (IMC), que es calcula dividint el pes en quilos per l'alçada en metres al quadrat. Per als adults, un valor entre 25 i 29,9 es considera sobrepès i superior a 30, obesitat. En el cas de la infància i l'adolescència, no existeix un consens rotund sobre la manera de calcular cada estat nutricional i varia en gran mesura pel ràpid desenvolupament físic. Per això, en els menors d'edat s'utilitzen taules i corbes de referència en funció del sexe i l'edat.

Per això, les dades poden diferir pels criteris utilitzats. Segons l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), que fa servir la definició de l'OMS, el 2017 el 20,8% dels adolescents tenia sobrepès i el 14,4%, obesitat. Segons l'Enquesta Nacional de Salut (ENSE), que utilitza el criteri de la International Obesity Task Force (IOTF), el 2017, el 14,8% dels infants menors d'edat a Catalunya tenien sobrepès i el 12,6% tenien obesitat. L'enquesta de Save the Children es basa en aquest segon criteri.

Des del 2006, el percentatge del sobrepès s'ha mantingut estable, però el percentatge de nens i nenes amb obesitat s'ha doblat, un problema especialment greu en el cas dels nens.

Els percentatges més elevats de problemes de sobrepès i obesitat es presenten entre els més petits, sobretot entre les nenes, i disminueixen en els anys posteriors fins a més de la meitat, mentre que en els nens s'observa la tendència inversa.

Raons de l'augment

Pel que fa a les raons de l'augment durant la pandèmia, per al cas concret de l'augment del sedentarisme, citen el tancament d'escoles, activitats extraescolars, parcs i centres esportius. I cal tenir en compte que les restriccions sanitàries aplicades amb posterioritat han mantingut moltes de les limitacions d'activitat per a la infància.

També es va reduir, segons l'enquesta, la probabilitat que els nens i les nenes mengessin fruita i verdura cada dia, el que es coneix com a dieta mediterrània. Si el 2017 un de cada dos infants d'entre 4 i 14 anys consumien fruita diàriament, el setembre del 2021 aquest valor es va reduir fins al 39%.

L'arribada de la pandèmia també va augmentar lleugerament el nombre d'hores que infants i adolescents passaven davant d'una pantalla. Si el 2017, un 25% dels infants d'entre 4 i 14 anys hi passaven més de dues hores al dia, el 2021 aquest percentatge va augmentar fins al 35%. Més hores de pantalla, recalca l'informe, implica més sedentarisme i pot modificar els hàbits nutricionals.

La pandèmia també ha provocat un gran augment dels trastorns de la conducta alimentària (TCA). A l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) de Catalunya, van passar a atendre el doble de pacients, situació similar a la que s'han trobat altres unitats especialitzades en la conducta alimentària. D'una banda, a l'inici del confinament es van destapar casos que ja existien, però no havien estat diagnosticats.

De l'altra, es van disparar els casos degut a l'augment d'alguns factors de risc: incertesa, dols o dificultats econòmiques. Els factors clàssics de protecció, com les activitats d'oci o les trobades socials no virtuals, es van reduir.

Més risc a llars amb menys ingressos

Però sobretot ressalten els aspectes socioeconòmics. Segons les dades de l'enquesta, a les llars amb rendes mitjanes i baixes hi ha una probabilitat més gran que els nens, nenes i adolescents tinguin excés de pes (un 31% a les de rendes mitjanes i un 25% a les de rendes baixes). En canvi, a les llars de nivell alt baixa al 17%. Si ens cenyim a l'obesitat, pràcticament no existeix a les llars de renda alta.

Sobre el consum de fruita, l'any 2021, el 44% dels infants de llars de renda alta a Catalunya en menjava diàriament. Però només en consumien un 32% a les llars de renda baixa. Pel que fa a la verdura, en un 31% de les llars de renda alta els infants en mengen diàriament, mentre que això només passa en un 19% de les llars més pobres.

També és superior a les llars més pobres que a les de renda mitjana el consum diari de dolços, de menjar ràpid o de refrescs. En canvi, segons l'enquesta, no s'observen nens i nenes de renda alta consumint menjar no saludable. També apunta que el consum diari d'aquests productes ha caigut a conseqüència de la pandèmia.

Sobre l'activitat física, en gairebé el 70% de les llars de renda alta els nens, nenes i adolescents practiquen activitats físiques o esportives regularment i diverses vegades a la setmana o al mes.

Això només s'aconsegueix en un 52% de les llars de renda baixa. I segons els resultats de l'enquesta, durant la pandèmia, el nombre de nens, nenes i adolescents en llars de renda alta que practicaven esport diverses vegades a la setmana va augmentar, mentre que es va reduir en les de renda baixa.

Els factors que comporten hàbits menys saludables en llars de renda mitjana i baixa, segons l'entitat, són: un menor nivell educatiu i sociocultural dels pares i mares, que pot suposar una menor informació de la importància d'adquirir hàbits saludables; menor disponibilitat de temps d'oci per passar amb els seus fills i filles, vinculat als problemes de conciliació; menor poder adquisitiu per comprar aliments saludables; dificultats econòmiques per realitzar activitats físiques i esportives més enllà de les obligatòries en l'àmbit escolar.

Propostes per millorar

A l'informe també es proposen diverses mesures per afavorir els hàbits saludables. En l'àmbit dels impostos proposen una fiscalitat més estricta a aliments perjudicials per a la salut i una més beneficiosa a l'alimentació saludable. També demanen fomentar les bonificacions per augmentar el consum d'aliments saludables, com ara els tiquets menjar, perquè les llars en situació de vulnerabilitat obtinguin descomptes o aliments gratuïts sempre que siguin frescos i d'alt valor nutricional.

En l'àmbit educatiu recomanen ampliar la cobertura de les beques de menjador gratuït i ampliació del nombre d'àpats oferts per als infants, impulsar campanyes de formació i informació nutricional, ampliar programes de prevenció del sobrepès i l'obesitat infantil a les escoles, crear entorns escolars més segurs i saludables, finançar activitats esportives extraescolars per a famílies vulnerables, i prohibir la publicitat de begudes ensucrades i aliments ultraprocessats destinada a la infància.

Finalment, en l'àmbit sanitari, demanen regular la figura del/a dietista-nutricionista en assistència ambulatòria i creació d'equips multidisciplinaris per a la lluita contra l'obesitat infantil, impulsar programes de formació nutricional tant en l'embaràs com en les etapes posteriors i establir un programa de promoció d'hàbits saludables i prevenció del consum excessiu de pantalles.