La pandèmia de residus sanitaris que deixa la covid: com els gestionen els hospitals?

La pandèmia de covid-19 també ha tingut efectes en la producció de residus sanitaris. Segons un informe de l'OMS, s'han generat desenes de milers de tones de nous residus degut a tot el material utilitzat per fer-hi front. I això ha afegit un problema ambiental i econòmic a tots els que el coronavirus ja havia originat.

L'informe calcula que entre el març del 2020 i el novembre del 2021 es van distribuir 87.000 tones d'equips de protecció individual (EPI o, en anglès, PPE), que inclouen mascaretes, bates, guants i altres materials. La distribució es va fer en el marc d'una iniciativa d'emergència de Nacions Unides per donar suport a diversos països davant del problema de la covid.

En canvi, només es van recuperar unes 61.000 tones d'equips fora d'ús. Això significa que unes 26.000 tones no hauran estat tractades correctament.

També es van enviar més de 140 milions de tests, que podrien haver generat 2.600 tones de residus no infecciosos, bàsicament plàstic, i 731.000 litres de residus químics, que podrien ocupar un terç d'una piscina olímpica.

Per la seva banda, més de 8.000 milions de dosis de vacunes haurien generat 144.000 tones de residus en forma de xeringues, agulles i capses de seguretat per dipositar-les.

Però tot i la importància de les quantitats, els autors creuen que això només correspon a una part del problema, perquè no inclou el material utilitzat fora d'aquesta iniciativa ni el que els ciutadans hauran fet servir pel seu compte, com ara mascaretes o tests.

El problema és greu perquè, segons el mateix informe, el 30% dels establiments sanitaris no estan prou equipats per gestionar els residus sanitaris --en els països en desenvolupament el percentatge arriba al 60%-- i amb la covid el problema encara ha augmentat més.

No es tracta només d'un problema ambiental, afegeixen:

"La pobra gestió dels residus pot afectar els treballadors sanitaris amb ferides per agulles, cremades i exposició a microorganismes patògens. També pot afectar les comunitats que viuen a prop d'abocadors mal gestionats per contaminació de l'aire, mala qualitat de l'aigua o malalties transmeses per animals domèstics".

Per això recomanen fer servir embolcalls sostenibles i materials segurs que es puguin reutilitzar o reciclar, o que siguin biodegradables. També proposen invertir en tractaments de residus que no impliqui cremar-los.

La gestió als hospitals catalans

Als hospitals catalans també s'ha notat l'augment de residus a causa de la covid. El cas de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron ens l'explica Mercè Martín, cap de la Unitat de Neteja i Altres Serveis Externs:

"El residu sanitari, específicament els residus biosanitaris del Grup III (residus de risc biològic, material punyent i tallant...) a l'Hospital s'ha duplicat durant el 2021 respecte a l'any 2019, i s'ha passat de gestionar 294 tones l'any 2019, a 610 tones l'any 2021".

I afegeix que per aquest motiu l'hospital va reforçar el circuit de residus ampliant el servei de recollida: "Aquesta ampliació va comportar l'adquisició de més contenidors per a la recollida d'aquest tipus de residus, un increment de la freqüència de recollida dels contenidors i el consegüent augment de personal dedicat al circuit".

També ho va notar l'Hospital del Mar. Pel què fa al Grup II de residus sanitaris --els no infecciosos--, el pes generat entre el 2019 i el 2020 va augmentar un 12%. I del Grup III --els perillosos-- el nombre de contenidors va ser un 33% superior el 2020 respecte a l'any anterior.

Curiosament, expliquen, el 2021 el pes dels residus del Grup II va tornar a baixar i es va situar un 7% per sota del generat el 2019. I el nombre de contenidors del Grup III va quedar a nivells semblants al del 2019.

Material reutilitzable

A MútuaTerrassa tenen una empresa anomenada Axioma Solucions, especialitzada en l'aprovisionament, la distribució, la gestió i la higiene de material tèxtil sanitari reutilitzable per als centres sanitaris de Catalunya, públics o privats.

En el context de la covid, durant el 2020 i el 2021 Axioma va servir dos milions de bates a centres de tot Catalunya. Això va suposar un estalvi de 500 tones de residus.

Des de MútuaTerrassa expliquen al 324.cat que aquest ús de material reutilitzable ja significa un estalvi important al marge de la pandèmia. Així, tenint en compte que cada dia es fan servir 300 pijames i que cadascun pesa 200 grams, el fet que siguin reutilitzables evita 60 quilos diaris de residus.

Pel què fa a llençols quirúrgics i bates de quiròfan, l'estalvi és de 52,5 tones/any, perquè es fan 15.000 cirurgies majors anuals i en cada intervenció s'estalvien 3,5 quilos de material d'un sol ús.

Si es tenen en compte les dades sobre material proporcionat a altres centres, a tot Catalunya el material reutilitzable d'Axioma va suposar un estalvi de 100,4 tones de residus anuals en concepte de pijames i de 210 tones en llençols quirúrgics i bates de quiròfan.

Traduït a la petjada de carboni --és a dir, a les emissions que s'eviten-- l'estalvi ha estat d'un 27% pel que fa a llençols quirúrgics, d'un 66% en termes de pijames i entre un 65 i un 80% en relació amb les bates de quiròfan.

Precisament MútuaTerrassa acaba de ser seleccionada com l'única candidatura catalana per a la XIII edició del Premi Europeu de Prevenció de Residus en categoria d'Empresa, per la iniciativa "Visualització de resultats de la reutilització de material quirúrgic, suprimim les ampolles de plàstic d'un sol ús i dia sense paper".

Segons l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), a tota la xarxa sanitària es generen diàriament més de 96 tones de residus hospitalaris i, d'aquests, la meitat són sanitaris. I pel què fa la incidència de la covid, l'ARC va publicar a la seva web consells generals per a la separació dels residus domèstics. S'hi explica com tractar els diferents residus, entre els quals els generats degut a la pandèmia, i què fer amb els que provenen de l'habitació on hi hagi alguna persona malalta.