La pandèmia empitjora la precarietat de les "kellys": més feina i sous més baixos

Les cambreres de pisos impulsen una central de reserves perquè els clients contractin habitacions en hotels que fomentin el "treball just"

Actualitzat

La pandèmia ha empitjorat la situació de les cambreres de pisos que netegen les habitacions dels hotels. Des del sindicat Las Kellys denuncien que moltes treballadores s'han quedat sense feina i que les que treballen tenen encara més precarietat que abans: més feina a netejar i desinfectar, hores extres sense remunerar i, fins i tot, sous més baixos.

Així ho denuncia la portaveu de Las Kellys, Vania Arana: "Amb l'excusa que el sector turístic està malament, ara ofereixen menys diners que abans: al voltant d'un euro per habitació netejada", una feina que els porta uns 45 minuts.

La Míriam, la Carmen Crespo i la Roxana Hernández es guanyen la vida netejant habitacions d'hotels. Denuncien que la seva feina s'ha precaritzat encara més amb la pandèmia.

"Segueix la mateixa esclavitud que teníem abans o més"

Crespo explica que hi ha menys clients i per això contracten menys gent: "Hi ha més sobrecàrrega de treball perquè has de netejar el mateix número d'habitacions o més". Míriam apunta que la càrrega de treball també ha augmentat amb la pandèmia: "Ara s'ha de ser més vigorosa amb la neteja i gastes més temps a desinfectar-ho bé tot. Això significa més temps, però no et paguen més."


Un sou d'entre 800 i 900 euros al mes

Amb la Covid, han de desinfectar més que mai, i en molts hotels ara hi ha menys personal. Més feina a canvi d'un sou baix. Tot i que segons el conveni de l'hostaleria haurien de cobrar uns 1.200 euros, moltes cambreres de pisos cobren entre 800 i 900 euros perquè estan sota el conveni de la neteja.

És un salari per fer, teòricament, 8 hores diàries, però la majoria de vegades acaben sent més. I no se solen pagar les hores extres.  La portaveu de Las Kellys denuncia que ara, arran de la pandèmia, hi ha hotelers que ofereixen menys diners per fer més feina. "Estem veient com algunes companyes cobren 38 euros diaris", assegura.

Dolors en braços i espatlles

I encara més, les que no tenien un contracte estable es van quedar sense feina amb el tancament d'hotels, molts dels quals no han reobert. Roxana explica que companyes amb fills es van quedar al carrer i ara estan en perill de desnonament: "Hi ha noies que han subsistit gràcies a les cues de la gana".

Una precarietat que s'afegeix als mals endèmics d'una feina dura que fan a contrarellotge –netejar amb desinfectants agressius, carregar tovalloles, netejar vidres– i que els acaba provocant malalties físiques. La Roxana fa més de dos anys que està de baixa per un dolor a l'espatlla i a les mans.

"El nostre cos està totalment trencat. Als hotelers no els importa gens si caus malalta perquè ets un número, ets un burro de càrrega per a ells."

I la Míriam continua treballant tot i tenir dolor a mans i espatlles: "Acabo la setmana amb dolor, molt justeta. Tinc un dolor horrible. Sento que em cremen els palmells de les mans."

De fet, fa tres anys van aconseguir l'aprovació d'una resolució que reconeixia com a malalties professionals problemes de salut propis de les tasques repetitives que fan, com la síndrome del túnel carpià, la bursitis i l'epicondilitis o colze del tenista. Tot i això, la Roxana –que fa més de dos anys que està de baixa– assegura que, a la pràctica, no és fàcil que les mútues apliquin el reconeixement.


Recullen diners per crear una central de reserves

Des del sindicat Las Kellys ja fa temps que denuncien les males condicions laborals d'una feina essencial per al turisme. El novembre del 2018 van aconseguir que el Parlament de Catalunya votés a favor d'un segell de qualitat per als hotels que fomentessin el treball just.

La Generalitat, però, no va arribar a tirar endavant aquest segell i ara elles han pres la iniciativa creant la seva pròpia central de reserves amb hotels que fomentin el treball just, explica la Roxana. Per poder-ho fer realitat, han impulsat una recol·lecta per Internet. De moment, han reunit la meitat dels diners que necessiten.

Reclamen la prohibició de l'externalizació

Una de les principals reivindicacions de les cambreres de pisos és que es prohibeixi l'externalització de serveis bàsics com la neteja. Els dos partits del govern espanyol, PSOE i Podem, es van mostrar a favor de limitar aquesta pràctica a través de l'anomenada "llei kelly", que és, en realitat, la reforma de l'article 42.1 de l'Estatut dels Treballadors. Per ara, però, l'executiu no ha aprovat res en aquest sentit.

De fet, aquesta és una de les qüestions que està negociant el govern amb sindicats i patronals a la taula de diàleg social sobre la modernització de la legislació laboral. Una modernització que no està clar què inclourà i que, fonts del Ministeri de Treball asseguren que estarà llesta abans de finals d'any. Des del sindicat Las Kellys, la Carmen té poques esperances dipositades en la negociació: "Cap govern ha fet prou per a aquest col·lectiu", sentencia.

ARXIVAT A:
Precarietat laboral
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut