La participació cau 3 punts a Catalunya i es manté a Espanya respecte al 20-D

La participació en la repetició de les eleccions generals ha baixat un 3% a Catalunya i ha passat d'un 68,63% a un 65,58. En canvi, a Espanya la particiàció s'ha mantingut i només ha variat unes dècimes: del 69,82% al 69,67.

A Catalunya, han votat 3.410.851 persones. A la demarcació de Barcelona la participació ha estat del 66,70%. A la de Tarragona han votat el 63,28% dels electors. A Girona ho han fet el 62,31%. I a Lleida, el 61,00%.

La xifra de votants ha pujat molt a última hora, ja que durant la tarda les dades indicaven una forta baixada. A les sis, la participació a Espanya era del 51,22%, 7 punts per sota de la del 20-D. Aleshores va ser del 58,22%. A Catalunya la participació a les 6 de la tarda era del 46,38%, 10 punts menys que el 20-D, que va ser de 56,62%.

La participació fins a les dues

Fins a les dues del migdia la participació ha estat del 36,76%, un percentatge gairebé igual a les eleccions del 20-D, que a aquesta hora era de 36,91%.

En canvi, a Catalunya la participació ha baixat gairebé tres punts: ha passat de 35,24% al 32,27%. És la pitjor dada de participació, a les dues del migdia, en unes eleccions al Congrés dels Diputats.

A la circumscripció de Barcelona, la participació fins a les dues ha estat del 32,62% (el 20-D era del 35,74%).

A la de Girona era del 31,305 (34,05% el 20-D).

A Lleida era del 28,99% (30,92% el 20-D).

A Tarragona era del 32,83% (35,04% el 20-D).

On més ha baixat la participació respecte a les eleccions del 20-D és a Catalunya i al País Basc. En canvi, ha pujat a Andalusia i Extremadura.

Són dades, però, que no recullen el vot per correu, que en aquesta convocatòria electoral ha augmentat significativament. Les sol·licituds per votar per correu han arribat a la xifra d'1,34 milions, més del doble que les del 20 de desembre.

Normalitat en la jornada electoral

Normalitat absoluta en les primeres hores de jornada electoral del 26-J. A les 9 del matí han obert els col·legis electorals perquè 36 milions i mig de ciutadans puguin escollir els seus representants al Congrés dels Diputats i al Senat. Unes eleccions generals que es repeteixen 6 mesos després, perquè els partits espanyols no van aconseguir acordar una majoria a les cambres. A les 8 del matí han arribat als col·legis electorals els interventors i les persones que han constituït les 57.526 meses.

Segons ha informat el Ministeri de l'Interior, no hi ha hagut cap incident digne de menció en aquest procés. 

36.518.100 persones inscrites al cens electoral estan convocades a les urnes per elegir per segon cop en mig any els representants a les Corts i al Senat. D'aquest cens de potencials votants, prop de dos milions de persones viuen a l'estranger.

Un total de 5.519.776 catalans estan cridats a participar a les eleccions generals d'aquest diumenge, 3.345 electors més respecte als comicis del 20 de desembre passat, ha informat la Delegació del Govern espanyol a Catalunya.

La circumscripció de Barcelona té el major cens electoral amb 4.131.311 persones i es pot votar en 1.618 col·legis i 5.873 meses instal·lades a i 311 municipis. A Girona, amb 221 municipis, 512.365 electors tenen habilitades 824 meses a un total de 395 col·legis. Per la seva banda, Lleida, amb un cens de 313.207 votants repartits en 231 municipis, compta amb 320 col·legis i 534 meses. A Tarragona, que agrupa 184 municipis, són 562.893 els ciutadans que podran votar a 373 col·legis i un total de 1.002 meses electorals.

Dels més de 5 milions i mig de catalans amb dret a vot, 206.186 estan inscrits en el Cens electoral dels espanyols residents absents que viuen a l'estranger.

Per aquesta cita electoral han demanat el vot per correu 155.165 ciutadans que viuen a l'estranger, gairebé el 8% del total. A aquesta xifra s'han de sumar les més de 15.000 peticions de vot per correu de persones que són fora temporalment de territori espanyol o que no es poden desplaçar fins als col·legi electoral per dipositar el vot.

El vot presencial es podrà dipositar en una de les gairebé 210.000 urnes que hi haurà en les 57.526 meses electorals que estaran repartides en els 22.953 col·legis instal·lats en 8.125 municipis. A cada mesa electoral hi haurà una urna per al Congrés i una per al Senat.

Aquest 26 de juny s'escolliran 556 parlamentaris: 350 diputats al Congrés i 206 senadors de designació directa. Hi concorren 545 candidatures al Congrés i 582 al Senat.

L'Administració General de l'Estat ha confeccionat 360 milions de paperetes amb els noms dels candidats al Congrés i al Senat i més de 66 milions de sobres de votació. A aquestes xifres s'han de sumar les paperetes i sobres i la propaganda electoral que els partits han enviat per correu als votants.

Per controlar les votacions i fer el recompte de vots s'han convocat més de 172.000 ciutadans que actuaran com a presidents i vocals de les meses electorals i més de 345.000 suplents. Els titulars cobraran una dieta de 63,24 euros per aquesta feina.