La participació del 4,2% en el vot exterior torna a evidenciar la ineficàcia del sistema

Només un 4,2% dels catalans que resideixen a l'exterior van votar en les eleccions al Parlament del 14F. De les 255.163 persones registrades al cens de residents a l'estranger (CERA), 16.729 van sol·licitar el vot, però només 10.716 van aconseguir votar. Es tracta d'un 64% dels que ho havien demanat però un percentatge sobre el cens que supera escassament el 4%.

Aquest 4,2% suposa que els del 14F són els comicis al Parlament amb menys participació de la història en el vot exterior. De fet, la participació en aquestes eleccions és tres vegades inferior a la dels comicis del 2017, quan va votar un 12% dels catalans a l'exterior.

La baixa participació en el vot exterior se suma a la general: els comicis de diumenge passat van ser els que van tenir més abstenció de totes les eleccions al Parlament des de la restauració de la democràcia.

La baixa participació és producte, segons el govern, d'una suma de factors. En primer lloc, la situació de pandèmia, però també el ball que hi va haver sobre la data de les eleccions. I, sobretot, d'un sistema, el vot pregat, que obliga l'elector a sol·licitar el seu dret a vot, generalment amb un imprès.

Un sistema ineficaç

La baixa participació torna a posar damunt la taula la ineficàcia del sistema de vot per correu, que obliga a sol·licitar-lo a consolats i ambaixades. Una vegada més, s'han constatat les dificultats que tenen els catalans que viuen a l'estranger per poder votar.

L'absència de llei electoral pròpia fa que aquesta qüestió depengui del sistema espanyol. La Generalitat demana que el vot pregat es derogui amb una reforma de la llei electoral espanyola que encara no ha arribat. Malgrat les queixes que hi ha en cada elecció, passen els anys i les dificultats per votar des de l'estranger no canvien.

La periodista Mireia Domènech viu a Suïssa i des de fa cinc anys investiga el vot a l'exterior. Denuncia que el sistema del vot pregat "ha convertit el votant de la Catalunya exterior en una espècie en perill d'extinció".

📢🗳️Avui 17.2 s'ha escrutat el #votexterior #14F. Us adjunto part del meu anàlisi. El #votpregat #votorogado torna a enfonsar la participació. Han convertit el votant de la #CatalunyaExterior en una espècie en perill d'extinció. Entreu i passeu👇, entendreu moltes coses. Faig FIL pic.twitter.com/5taahbS74K

— Mireia D. B. (@Holaiquetal) February 17, 2021

Domènech també ha analitzat el vot exterior aquest 14F i denuncia que hi ha "un forat de 460 vots nuls" a la Junta Electoral de Barcelona.

Junts, el partit més votat a les quatre demarcacions

Un cop fet l'escrutini, en totes quatre circumscripcions Junts és la candidatura que aconsegueix més suport entre els ciutadans residents a l'estranger, amb un total de 2.731 vots. El segueix el PSC, amb 1.939 vots; i Esquerra, amb 1.922.

Resultats provisionals del vot exterior (10.173 votants):

JxCat 2.731 (26,8%), PSC 1.939 (19,1%), ERC 1.922 (18,9%), ECP 836 (8,2%), CUP 727 (7,1%), Cs 568 (7,0%), Vox 482 (4,7%), PP (3,6%), PDeCAT 191 (1,9%), etc.

La Junta Electoral de BCN ha anulat sense raó vàlida 460 vots. pic.twitter.com/IGn5WxTLXN

— FIEC (@FIEC1) February 17, 2021

En les últimes eleccions al Parlament, l'independentisme va aconseguir un 54% dels vots entre els residents a l'estranger. JxCat va ser la formació més votada amb 7.227 vots, seguit d'Esquerra, amb 5.860, i Ciutadans, amb 5.738.