L'extrema dreta guanya per primera vegada en la primera volta de les legislatives a França

Els resultats oficials de les eleccions legislatives a França han confirmat aquest dilluns al matí el que havien apuntat els sondejos a peu d'urna: el partit d'extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), ha aconseguit el 33% dels vots.

Així, RN i els seus aliats guanyen aquesta primera volta i caldrà veure quants dels seus candidats aconsegueixen la majoria absoluta en la segona volta, que es farà diumenge que ve, 7 de juliol. Serà només tres setmanes abans que comencin els Jocs Olímpics de París.

En segona posició queda l'agrupació de partits d'esquerra Nou Front Popular, que es va formar tan bon punt Macron va decidir avançar les eleccions després de les europees del 9 de juny. El Nou Front Popular ha tret un percentatge del 28% dels vots en aquesta primera volta. Això suposa una representació parlamentària que el situa entre 120 i 140 escons.

El partit de Macron, en tercer lloc

La formació que surt especialment tocada d'aquesta primera volta de les legislatives és Ensemble, la coalició de centredreta d'Emmanuel Macron. Tenien la majoria relativa al Parlament i ara ha aconseguit el 20% dels vots. Això suposa una representació de 90 a 125 escons. Actualment en tenien 245. I en quarta posició han quedat Els Republicans (LR), amb el 10,5% dels vots.

Amb la intenció d'intentar aturar l'embranzida de RN en la segona volta, el primer ministre de Macron, Gabriel Attal, ha comparegut aquest diumenge a la nit per denunciar el "pla nefast" del partit de Marine Le Pen.

Victòria encara més gran de RN a la Catalunya Nord

La victòria de Reagrupament Nacional ha estat especialment destacada a la Catalunya Nord: en la quarta circumscripció la seva candidata, Anaïs Sabatini, ha aconseguit gairebé el 55% dels vots, de manera que ja ha estat elegida com a diputada de l'Assemblea Nacional, mentre que a les altres tres els candidats de Le Pen s'han endut entre el 45i el 47% i han passat a la segona volta de diumenge que ve.

En la segona volta es veurà quants aspirants de les diferents candidatures aconsegueixen finalment l'escó. De moment, les projeccions situen RN en una forquilla d'entre 255 i 295 escons. I la majoria absoluta a l'Assemblea francesa està en 289 escons. En tot cas, a la Catalunya Nord, i amb els percentatges que han aconseguit, no és gens forassenyat augurar que RN se'ls endurà tots quatre, cosa que ja va passar fa dos anys. 

74 escons decidits, 503 per decidir

De moment ja hi ha 74 candidats que han aconseguit l'escó, perquè han guanyat a les seves circumscripcions per majoria absoluta, dels quals 37 són de RN i 32 del Nou Front Popular.

Queden per decidir 503 circumscripcions. Els candidats d'RN i els seus socis en disputaran 485 i en 297 han quedat en primera posició. Els del Nou Front Popular, per la seva banda, participaran en la segona volta en 446 circumscripcions i en 157 han quedat en primer lloc.

El partit de Macron, Ensemble, i els seus associats només han aconseguit dos escons i en disputaran 319 en la segona volta, però només han quedat primers en 69. L'altra força política que ha aconseguit escons per majoria absoluta són Els Republicans (LR): en tenen tres.

En tot cas, aquest diumenge tant l'Ensemble de Macron com el Nou Front Popular ja han anunciat que els seus candidats que no hagin quedat ni primers ni segons es retiraran en la segona volta.

La intenció és que els candidats que quedin concentrin el vot i evitin així la victòria del màxim de candidats d'RN, amb l'objectiu d'evitar que aconsegueixi la majoria absoluta de l'Assemblea, que està fixada en 289 escons.

Manifestacions en protesta per la victòria d'RN

Tan bon punt s'han sabut les projeccions de vot, partidaris del Nou Front Popular han sortit al carrer per protestar contra la victòria de l'extrema dreta. 

A París s'han concentrat a la plaça de la República, on han cridat consignes contra el partit de Marine Le Pen i han fet crides a la mobilització del vot d'esquerres de cara a la segona volta. També hi ha hagut protestes a Nantes, on una manifestació ha recorregut els carrers de la ciutat.

La participació es dispara

La participació dels ciutadans en aquestes eleccions s'ha situat finalment en el 66%, gairebé 20 punts per sobre de la del 2022, que va ser del 47,5%, i és de les més altes de les últimes dècades.

A les cinc de la tarda ja havia anat a votar el 59,39% del cens i llavors era la participació més alta en unes eleccions legislatives a França des del 1978, tret de les del 1986, que es van fer a una sola volta amb un sistema proporcional.

Què deien les enquestes?

"No puc fer veure que no ha passat res", va dir el 9 de juny el president Emmanuel Macron, que va sorprendre amb l'anunci d'una convocatòria d'eleccions anticipades immediatament després de difondre's els sondejos a peu d'urna, que ja avançaven la victòria contundent del partit d'extrema dreta Reagrupament Nacional, encapçalat per Jordan Bardella.

Aquestes eleccions legislatives arriben tot just dos anys després de les últimes, celebrades el juny del 2022, en què el partit de Macron va perdre la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional que havia tingut entre el 2017 i el 2022.

Una altra mostra de la mobilització prevista per a aquest diumenge és que s'han superat els dos milions de sol·licituds de vot per procuració, un mecanisme que valida una altra persona per dipositar el vot d'una altra en un col·legi electoral. Són el doble que l'any 2022.