La Clotilde i la Pepa, dues centenàries de Guissona que han superat el coronavirus

El coronavius ha fet mal sobretot entre la gent gran, però en aquest col·lectiu també hi ha qui se n'ha sortit. És el cas de la Pepa Moixí, que té 105 anys.

"Al juny, si hi arribo, en faré 106!"

I de la Clotilde Brau, que en té 103.

Totes dues viuen a la residència Bon Àrea Fundació, de Guissona, a la Segarra. I ara ja tornen a sortir de l'habitació, a estirar les cames pel pati, a jugar al dòmino i a fer gimnàstica. De fet, estan ben eixerides. Confinades i amb mascareta, però ja tornen a fer vida pràcticament normal.

Però la Clotilde explica que no les tenia totes sobre si seria capaç de superar la malaltia.

"He passat el coronavirus i fortet. Vaig estar uns dies que em semblava que flotava. No sabia on era, estava com absent. I pensava que potser sí, que 'Ara que tens això, que te n'anessis, perquè ets molt gran i què has de fer, ja?' No em van escoltar."

La Pepa el que més recorda és com de llarg se li va fer sense poder practicar cap activitat.

"Ho he passat molt malament. Estàvem tancats en una habitació, avorrits!"

De por, diu que no en va passar perquè amb l'edat que té "ja saps que t'has de morir". Però ara es troba la mar de bé.

"Mira estic bé, em sento bé. Les cames em fan una miqueta de mal, però la resta, els braços, el cos... Faig gimnàstica cada dia. Estupendo!"

A la Clotilde, que té 5 fills, 11 nets, 10 besnets i 2 que han d'arribar, el que més l'amoïnava era pensar en la seva família.

"He enyorat molt de veure els fills. I la por que he tingut i que tinc és que no ho agafin ells, sobretot. Això m'ha preocupat."

Com que no poden rebre visites a la residència, fan trucades i videotrucades amb els familiars i els expliquen com els va. La tecnologia, asseguren, no ha estat cap barrera per a elles.

Ara el que més desitgen és que aviat es trobi un fàrmac o una vacuna per guanyar la batalla contra la Covid.

"Que es busqui aviat un bon remei, que el necessitem i, sobretot, per a la joventut. Nosaltres ja hi hem fet tard, però pels que venen, sí."

Ho diu la Clotilde mentre la Pepa s'exclama:

"Jo penso 'Déu meu, tants metges tan boníssims que hi ha al món que no facin la vacuna!' No ho trobeu estrany, això? És molt difícil de fer-la".