La perplexitat d'Europa després del xoc a la Casa Blanca: "El món lliure necessita un nou líder"
La reunió de màxima tensió entre Trump i Zelenski ha posat en relleu que la Unió Europea ja no és una prioritat per als Estats Units i les esquerdes entre totes dues potències
L'esbroncada en públic de Donald Trump a Volodímir Zelenski és la constatació, per si no hi havia prou indicis, que Europa i la seva seguretat ja no són una prioritat per als Estats Units.
És la constatació que aquesta aliança històrica forjada, sobretot, després de la Segona Guerra Mundial presenta unes esquerdes inquietants.
El moment és greu i a Brussel·les ho saben. Prova d'això és la reacció de l'alta representant de la Unió Europa per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Kaja Kallas, després de veure les formes i especialment el fons de la trobada Trump-Zelenski al Despatx Oval de la Casa Blanca.
L'última part és la reveladora, la que diu "avui ha quedat clar que el món lliure necessita un nou líder". I afegeix: "Depèn de nosaltres, els europeus, assumir aquest repte."
Parla d'Europa, i se sobreentén que apel·la no només a la Unió Europa, sinó a tot el bloc continental europeu. Aquest racó de món que assisteix, perplex, a la dimissió del principal aliat i principal potència mundial, els Estats Units, d'apuntalar-ne l'estabilitat a tots nivells.
Kallas admet que això que n'hem dit el món lliure no pot confiar en Washington. I aquesta realitat és una sacsejada amb tota regla a l'ordre mundial construït des de la Segona Guerra Mundial i la caiguda del mur de Berlín.
Europa tanca files
La resta de reaccions de líders europeus destil·len preocupació pel moment, però denoten una mirada més curtterminista fruit de la urgència d'haver d'actuar per assegurar que la seguretat d'Ucraïna no es debiliti. Si això passa, indefectiblement serà més fràgil la seguretat d'Europa, la de la Unió i la del bloc continental.
D'aquí que s'hagi convocat d'urgència una cimera per a aquest diumenge a Londres en què també participaran, a banda de líders de la UE, el mateix Zelenski -que ja hi és-, l'amfitrió britànic, Keir Starmer; o països com Noruega i fins i tot Turquia. La cimera precedeix una altra reunió d'urgència, aquesta dels 27 de la UE, dijous a Brussel·les.
Serà el moment de debatre amb més profunditat la crisi del moment. Fins ara, les reaccions han estat en calent i van totes en la mateixa línia.
A tall d'exemple, la primera reacció, la del president francès Emmanuel Macron, que com ja va fer aquesta setmana en la seva visita a Donald Trump, tornava a esmenar el president dels EUA, ara amb aquesta reflexió: "Hi ha un agressor que és Rússia, i un poble agredit: Ucraïna. Crec que vam tenir raó d'ajudar Ucraïna i sancionar Rússia fa tres anys i continuar-ho fent."
L'estratègia europea de donar suport a Ucraïna i castigar Rússia es manté vigent. I la secunden la majoria dels líders europeus. El suport a Kíiv i Zelenski és més vigent que mai.
D'aquí que s'hagi convocat d'urgència una cimera per a aquest diumenge a Londres en què també participaran, a banda de líders de la UE, el mateix Zelenski -que ja hi és-, l'amfitrió britànic, Keir Starmer; o països com Noruega i fins i tot Turquia. La cimera precedeix una altra reunió d'urgència, aquesta dels 27 de la UE, dijous a Brussel·les.
Serà el moment de debatre amb més profunditat la crisi del moment. Fins ara, les reaccions han estat en calent i van totes en la mateixa línia.
A tall d'exemple, la primera reacció, la del president francès Emmanuel Macron, que com ja va fer aquesta setmana en la seva visita a Donald Trump, tornava a esmenar el president dels EUA, ara amb aquesta reflexió: "Hi ha un agressor que és Rússia, i un poble agredit: Ucraïna. Crec que vam tenir raó d'ajudar Ucraïna i sancionar Rússia fa tres anys i continuar-ho fent."
L'estratègia europea de donar suport a Ucraïna i castigar Rússia es manté vigent. I la secunden la majoria dels líders europeus. El suport a Kíiv i Zelenski és més vigent que mai.
Són alguns exemples de líders tancant files al costat d'Ucraïna des de Suècia fins a Portugal, passant pels Bàltics, que veuen amb més preocupació que mai que Vladímir Putin pugui sentir que té barra lliure.
Entre les reaccions a la UE en destaquen dues de díscoles. No és cap sorpresa, però evidencia que Europa no és un bloc homogeni i que per aquí es pot obrir una via d'aigua a l'hora de garantir la tan preuada unitat d'acció que tant es busca especialment en política exterior.
L'hongarès Viktor Orbán s'alinea més aviat amb Donald Trump.
Orbán agraeix que Trump estigui treballant per la pau "encara que per a molts els sigui difícil de digerir".
També és rellevant la posició de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, a qui se l'ha identificat com una interlocutora amb Donald Trump per les seves indissimulades bones relacions. Meloni es resisteix a donar per esberlades les relacions amb Washington i apel·la a la unitat d'Occident davant els que "volen veure el declivi de la nostra civilització".
Meloni reclama que "cal una cimera immediata entre els Estats Units i els estats europeus i els seus aliats per parlar amb franquesa dels reptes que es plantegen".
Europa pot assegurar la fortalesa d'Ucraïna sense els EUA?
El repte més urgent després de la fractura evident entre els EUA i Europa és el de la seguretat del bloc europeu. A aquesta banda de l'Atlàntic han assumit des de fa mesos que han d'augmentar el seu pressupost en defensa després de veure que el guardià americà ha decidit deixar de ser-ho.
L'objectiu és assegurar que la guerra no surt de les fronteres d'Ucraïna, per tant, que poden continuar ajudant Kíiv almenys com fins ara. En paral·lel, cal garantir que els arsenals europeus són prou intimidatoris per dissuadir cap potència de posar-los a prova. I en qualsevol punt de l'equació hi ha un requisit: invertir més. Però, quant més? I sobretot, pot assumir la factura Europa?
L'objectiu és assegurar que la guerra no surt de les fronteres d'Ucraïna, per tant, que poden continuar ajudant Kíiv almenys com fins ara. En paral·lel, cal garantir que els arsenals europeus són prou intimidatoris per dissuadir cap potència de posar-los a prova. I en qualsevol punt de l'equació hi ha un requisit: invertir més. Però, quant més? I sobretot, pot assumir la factura Europa?
Un estudi de l'Institut Kiel calcula que per complir els objectius caldria que Europa destinés 250.000 milions d'euros cada any a la seguretat. Més encara, que activin 300.000 efectius militars. I, en resum, que destinin un 1,5% més del seu PIB a la despesa militar, arribant a un nivell d'entre el 3,5 i el 5% del PIB.
Europa té els diners? Sí. I a més es pot endeutar, com ja va fer amb la pandèmia. Té una altra solució: sacrificar despesa en polítiques socials com les pensions per prioritzar la despesa en defensa. La solució, molt controvertida, la va posar sobre la taula el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, exprimer ministre dels Països Baixos i ferotge opositor a la solució d'endeutar-se.
Rutte és ara el líder de l'Aliança Atlàntica, d'aquesta organització que compta amb els Estats Units com a principal aliat. Se li suposa una capacitat negociadora pertinent en temps de Trump, però, fins ara, encara no ha reaccionat a l'esbroncada de Donald Trump a Volodímir Zelenski, que més que una esbroncada significa una esmena a la totalitat de l'ordre mundial en què es fonamenta, entre altres, la mateixa OTAN.
