La plena igualtat de gènere podria tardar, almenys, 60 anys més
La crisi de la Covid amenaça encara més el lent progrés de la igualtat entre homes i dones, segons un informe de la Unió Europea
La plena igualtat de gènere podria tardar encara, com a mínim, 60 anys més, segons un informe de l'Institut Europeu d'Igualtat de Gènere en què també s'alerta que estan en perill els avenços dels últims anys.
Es constata que la crisi del coronavirus ha posat més pressió sobre les dones i ha evidenciat encara més desigualtats.
Segons l'índex d'igualtat de gènere al conjunt dels 27, la Unió Europa se situa als 68 punts en una escala en què 100 és la igualtat. Cada any només millora mig punt, i, per tant, amb un ritme d'un punt cada dos anys es tardaran més de sis dècades a assolir la plena igualtat de gènere a la UE.
És a dir, fins que els alumnes de primària d'avui estiguin jubilats.
La comissària d'Igualtat de la UE, Helena Dalli, assegura que la crisi del coronavirus ha servit per evidenciar més desigualtats i que el llarg camí que Europa encara té per recórrer és "molt preocupant".
Suècia lidera la classificació en igualtat, seguit de Dinamarca, França i Finlàndia. Espanya ocupa el vuitè lloc amb 72 punts sobre 100, quatre punts per sobre de la mitjana europea. A la cua hi ha Grècia, Hongria i Romania.
Measuring progress towards #GenderEquality in the 🇪🇺
EU Justice (@EU_Justice) October 29, 2020
Results of @eurogender's #EIGEIndex 2020
🏆top of the class: 🇸🇪🇩🇰🇫🇷
🎓most improved: 🇮🇹 🇱🇺🇲🇹
🙁could do better: 🇬🇷🇭🇺🇷🇴
Read more➡️https://t.co/R1IasywLHL pic.twitter.com/IsVaODNfTh
En tots els àmbits analitzats, des de tipus de feina, salaris o llocs de responsabilitat, hi ha desequilibri. I amb la pandèmia, es veuen més.
"La crisi del coronavirus ha deixat clar que la nostra feina en igualtat de gènere i drets humans és més urgent que mai. De fet, la pandèmia ha posat en relleu moltes desigualtats", assegura la comissària d'Igualtat de la UE, Helena Dalli.
La directora de l'Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE), l'holandesa Carlien Scheele, reconeix els "petits però ferms" avanços cada any, però assegura que per ara hi ha motius de "preocupació".
"Ara més que mai, els polítics necessiten utilitzar els resultats d'aquest índex per dissenyar solucions inclusives que promoguin la igualtat de gènere a la nostra societat, tant durant com després de la pandèmia", afirma Scheele.
Violència masclista i bretxa tecnològica
Els confinaments han silenciat encara més les violències de gènere. Segons dades de l'Eurostat, es van comptar 854 assassinats masclistes durant el 2019.
Amb la crisi sanitària, s'evidencia la feminització del personal sanitari: les dones són el 75% del total.
I una altra conclusió de l'estudi és que els homes dominen el desenvolupament de les noves tecnologies a la UE.
Malgrat representen el 58% del cens de l'estudi, només el 19% de qui es gradua en camps relacionats amb el sector digital i tecnològic són dones.
- ARXIVAT A:
- Igualtat de gènere