La població espanyola serà un 18% més pobra el 2050 pels efectes de la crisi climàtica

Maximilian Kotz, Anders Levermann i Leonie Wenz, de l'Institut Postdam per la Investigació del Canvi Climàtic, han avaluat els impactes futurs de la crisi climàtica en el creixement econòmic.

L'estudi, publicat a la revista Nature, es basa en dades empíriques de més de 1.600 regions de tot el món al llarg dels darrers 40 anys. El resultat són unes xifres desorbitades. L'economia mundial està abocada a una reducció mitjana d'ingressos el 2050 del 19%. 

En el cas d'Espanya, la reducció que planteja l'estudi és similar a la mitjana global. Els efectes del canvi climàtic reduiran la renda mitjana en un 18%, molt més que la d'altres països veïns com França, per la qual es projecta una reducció del 13% de la seva economia o d'Itàlia, amb un 15%.

Com explica Leonie Wenz:

"La nostra anàlisi mostra que el canvi climàtic causarà enormes danys econòmics els pròxims 25 anys a gairebé tots els països del món. També en els altament desenvolupats com Alemanya, França i els Estats Units."

 

Efectes polaritzats

Segons l'estudi, els danys derivats de l'augment de la temperatura mitjana anual i de les precipitacions afectaran gairebé a tot el món, a excepció de les latituds més elevades del nord.

La pitjor part se l'enduen les regions del sud d'Àsia i d'Àfrica, amb reduccions d'ingressos mitjanes de l'11% i del 22% respectivament. Com recull l'estudi, els efectes "són majors en les latituds més baixes, en regions on les temperatures ja són més altes i la vulnerabilitat econòmica a l'augment de la temperatura és més gran". En aquestes zones els rendiments agrícoles es veuran més afectats, com també la productivitat laboral i les infraestructures.

 

Els països menys responsables, els que més patiran

El repartiment desigual dels danys evidencia també la injusta distribució dels efectes de la crisi climàtica. I és que seran precisament els països que menys han contribuït a la crisi climàtica --els que acumulen menys emissions--, els que patiran els efectes en major mesura.

Es tracta dels països més pobres, menys desenvolupats i amb ingressos per càpita més baixos que el gruix de països emissors amb un nivell de benestar socioeconòmic molt superior.

Per tant, les regions més afectades també són les que menys recursos tenen per adaptar-se al canvi climàtic. Ho explica Anders Levermann, coautor de l'estudi:

"Els països menys responsables del canvi climàtic patiran una pèrdua d'ingressos un 60% més gran que la que patiran els països amb més ingressos i un 40% més gran que la dels països amb més emissions."

Un pronòstic massa conservador

Els danys que calcula l'estudi es deuen principalment a l'augment de les temperatures, la seva variabilitat i els canvis en les precipitacions. Queden al marge de l'avaluació, altres efectes del canvi climàtic com la pujada del nivell del mar, els danys als ecosistemes, les onades de calor, els incendis forestals...

Si es tinguessin en compte aquests darrers efectes, els danys augmentarien encara més. "Aquests danys a curt termini són el resultat de les nostres emissions passades. Necessitarem més esforços d'adaptació si volem evitar-ne algun", assegura Wenz.

I hi afegeix que "hem de reduir de forma dràstica i immediata les emissions, si no, les pèrdues econòmiques seran encara més grans en la segona meitat del segle, arribant fins a un 60% de mitjana global en arribar a l'any 2100". L'investigador insisteix que és molt més barat protegir el clima que no fer-ho.

L'estudi deixa la porta oberta a poder limitar les pèrdues a partir de la segona meitat de segle. Per aconseguir-ho, però, caldria una actuació dràstica, seguint el full de ruta de la COP28. Els autors parlen d'un canvi estructural cap a un sistema d'energia renovable en un planeta que deixi de cremar petroli, gas i carbó.