La pobresa farmacèutica afecta 300.000 catalans: "Hi ha qui ha de triar si menja o es medica"

La Maritza està embarassada de set mesos. Durant els primers sis, va patir hiperèmesi gravídica: tenia nàusees i vòmits de manera continuada que no li permetien fer vida normal. Va anar al metge i li va receptar unes pastilles. Cada capsa valia 20 euros i n'havia de prendre dues a la setmana. Un pressupost que no es podia permetre.

En Francisco cobra menys de 900 euros al mes i, un cop descomptat el lloguer, el menjar i la pensió que passa als seus tres fills al seu país d'origen, no li arribava per pagar els 94 euros que costava un medicament que li van receptar: "Ara estic cobrant poc i no puc pagar un medicament que val gairebé 100 euros... No sabia com podia aconseguir els diners".

Com ells, es calcula que unes 300.000 persones a Catalunya tenen dificultats econòmiques per obtenir els medicaments que necessiten, una dada que es desprèn d'un sondeig del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).

És el que es coneix com a pobresa farmacèutica. La defineix el director de l'ONG Banc Farmacèutic, Javier Vinzia: "És una pobresa molt desconeguda, motivada pel fet que hi ha una sanitat universal, però no hi ha cap sistema per pagar els medicaments de tots els malalts del país"

"Hi ha qui ha de triar entre menjar o medicar-se."

Retallada de les administracions

Aquesta ONG ajuda les persones que es troben amb aquest problema. A partir de fons públics i privats, assumeixen el cost de la medicació per a 2.000 persones cada any, però no tenen prou recursos per arribar a tothom. Cada any els representa una despesa de 200.000 euros en pagaments directes. 

De fet, denuncien que les administracions que els ajuden -la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament- ara els han retallat l'aportació. 

Tant és així que per a aquest any han hagut de decidir no acceptar més peticions d'ajuda, a l'espera de si poden captar més fons pel que queda del 2024. A partir de la crisi econòmica derivada de la covid, la pobresa farmacèutica es va disparar. I, amb el temps, la demanda ha augmentat. 

Per què hi ha tanta gent amb dificultats per pagar la medicació?

Vinzia respon, ras i curt: "Cada cop hi ha més treballadors pobres". El Banc Farmacèutic atén majoritàriament un perfil molt concret: persones amb targeta sanitària i un copagament del 40%, que són malalts crònics amb un pla de medicació mensual que supera els 20 euros.

"Donem per fet que si una persona no pot pagar 20 euros en medicaments, és un problema de pobresa en majúscules, sense cognoms ni  adjectius". 

I és que, d'acord amb l'actual sistema de copagament dels medicaments, els treballadors o autònoms amb els sous més baixos, de menys de 18.000 euros, han de pagar un 40% del cost dels medicaments. En canvi, la majoria dels pensionistes n'aporten un 10%, cobrin el que cobrin.  En canvi, la majoria dels pensionistes n'aporten un 10%, cobrin el que cobrin. Només en alguns col·lectius més desfavorits és el 0% i en els que tenen rendes de més de 100.000 euros és el 60%. La resta va a càrrec de l'administració.

Més recentment, l'ONG ha posat en marxa un altre projecte en què amplia els supòsits per rebre ajuda: "Són perfils que atenen els serveis socials, amb targeta sanitària o sense, crònics o no", apunta Vincia.

Els treballadors socials els ajuden a identificar aquests casos de pobresa farmacèutica, molts de persones sense llar, i el Banc Farmacèutic els cobreix el 100% de la medicació.

La Marina Vázquez és infermera i treballa al Centre d'Acollida Assís. Atenen població que es troba sense llar o en risc d'exclusió social, i ara treballen amb Banc Farmacèutic i una farmàcia col·laboradora.

"Atenem sobretot dones d'entre 30 i 60 anys, amb polimedicació i sense recursos econòmics per fer front al copagament"

El Banc Farmacèutic també ajuda els nouvinguts amb pocs recursos econòmics que no tenen targeta sanitària. Si van a Urgències els atenen, però els medicaments els han de pagar ells. En aquest cas, se'n fa càrrec l'ONG. 
 

Un sistema que ha quedat obsolet?

El model de copagament dels medicaments s'instaura l'any 1978, i no s'ha actualitzat amb els canvis socials. La catedràtica emèrita d'economia de la Universitat de Barcelona Marisol Rodríguez considera que és "un bon instrument per responsabilitzar els ciutadans de la despesa farmacèutica i per dissuadir de comprar més medicaments del compte. Però no està ben dissenyat".

I és que quan es va posar en marxa el sistema, hi havia molts pensionistes pobres. "La idea de discriminar positivament els pensionistes ve d'un moment històric en què tenien molt pocs recursos, però tot això ha canviat molt".

Ara, cada cop hi ha més treballadors que no arriben a finals de mes i, en canvi, hi ha pensionistes que cobren força més. 

Rodríguez, que forma part del comitè científic de l'Observatori de la Pobresa Farmacèutica, apunta que amb els anys, les pensions s'han revalorat molt més que els sous i que la radiografia de la pobresa ara és una altra:

"Avui dia, els pobres, moltes vegades són famílies o llars amb un cap de família que treballa de manera precària, amb un salari mínim i potser amb fills a càrrec".

Per això alerta que el sistema ha quedat anacrònic i s'hauria d'adaptar a les noves realitats. La solució, segons el seu parer, seria eliminar la falsa dicotomia entre treballadors en actiu i pensionistes i fer que la gent que tingui menys ingressos no hagi de pagar res. I assegura que això no suposaria cap sotrac per als pressupostos públics.

La catedràtica avisa que hi ha una forquilla molt àmplia entre els treballadors que cobren 18.000 euros i els que en cobren 100.000. "Això també s'hauria de revisar", assenyala. I encara aposta per una altra idea:

"Proposem que els medicaments essencials siguin gratuïts per a tothom. No s'hauria de mirar només el nivell de renda sinó també el tipus de medicament, com es fa a molts països europeus"

I el sistema encara deixa un front obert: el dels treballadors que es queden a l'atur i no poden acreditar una baixada dels ingressos fins al cap d'un any, en la declaració de la Renda.

El copagament va en funció dels ingressos de la renda de l'any anterior, de manera que "fins que no es regulen les teves dades poden passar 12 o 18 mesos", afegeix el director del Banc Farmacèutic. " En aquest temps has de pagar un percentatge que no es correspon pels medicaments que necessitis".