La policia belga implica un fiscal de l'Audiència en el cas d'espionatge a Puigdemont

La policia belga va considerar com a sospitós al fiscal espanyol, Carlos Bautista Samaniego, en la investigació de les balises de geolocalització que es van trobar en el cotxe de Puigdemont, segons ha informat l'agència ACN. La raó és que les targetes SIM de les balises remetien a un hotel de Brussel·les, on en les dates estudiades, hi va estar allotjat justament aquest fiscal de l'Audiència Nacional.

També hi van dormir un empresari espanyol, una persona relacionada amb el ministeri de justícia i tres informàtics, persones que segons l'agència ocupaven habitacions consecutives. Cal recordar, però, que la justícia belga va arxivar la querella que havia presentat el president Puigdemont per aquest suposat espionatge. La jutge encarregada del cas va determinar que la investigació policial no havia arribat a cap conclusió rellevant.

Informació relacionada: "Un cotxe amb localitzador i 12 agents del CNI: l'operatiu per detenir Puigdemont"

Segons l'ACN, els policies belgues situen el fiscal Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts estatals en euroordres, a finals de gener del 2018 en un hotel de Brussel·les, durant la mateixa setmana que la policia belga creu que va començar el seguiment.

L'Audiència Nacional ho nega
 

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha negat qualsevol implicació del fiscal Carlos Bautista en activitats relacionades amb Carles Puigdemont.

Fonts d'aquest organisme asseguren que el fiscal va ser a Brussel·les del 28 al 31 de gener de l'any passat per participar a una reunió del projecte europeu JUPITTER de lluita contra el terrorisme i que les seves despeses de transport i allotjament les va pagar la Unió Euroea.

El projecte JUPITTER agrupa jutges i fiscals de sis països: França, Espanya, Bèlgica, Holanda, Alemanya i Bulgària, i el fiscal Bautista és el representant espanyol.

La fiscalia belga ha rebutjat, a petició de l'ACN, confirmar o desmentir si durant aquelles jornades van mantenir alguna reunió amb membres de la fiscalia espanyola. "No farem comentaris sobre aquest tema", ha assegurat una portaveu del ministeri fiscal belga.

Balises, targetes SIM i un hotel

L'anàlisi de les dues balises localitzades i l'activitat de les targetes SIM que hi havien estat en contacte, que arribaven fins a vuit, va permetre als investigadors determinar que hi hauria hagut almenys sis dispositius: tres LISA-U200 fabricats per l'empresa suïssa U-blox AG i tres mòbils Alcatel OT 1016G de TCL.

Algunes targetes SIM es van utilitzar en més d'un dispositiu, segons les investigacions. D'aquestes targetes SIM, totes amb número britànic, els investigadors belgues destaquen una trucada que podria ser un possible error dels responsables del seguiment, probablement mentre encara feien proves. Es tracta d'una breu trucada d'un dels números investigats a la centraleta d'una cadena d'hotels de Brussel·les, el migdia de l'1 de febrer, i que consideren que "demostraria sens dubte" que la cadena té relació "amb els qui van fer col·locar les balises".

La cadena d'hotels és la que allotjava, durant diversos dies d'aquella setmana, el fiscal de l'Audiència Nacional Bautista Samaniego, i les altres 5 persones que consideren relacionades amb el cas.

Una operació extraoficial?

Segons ha pogut saber l'ACN, la investigació belga podria apuntar a una operació espanyola "fantasma", extraoficial, sense permís de les autoritats de Bèlgica i que els serveis secrets espanyols sempre han negat als seus homòlegs belgues. De fet, això és també el que es desprèn de l'informe del comitè R del Parlament belga sobre el cas, i del qual l'ACN ha tingut coneixement a través de fonts properes al text.

Aquest comitè és l'encarregat de supervisar les tasques dels serveis de seguretat de l'estat belga. I és que si bé les investigacions policials apunten indiciàriament a un espionatge espanyol, els diversos elements descoberts pels belgues obren la porta a què no es tracti, de fet, d'una missió oficial i reconeguda per l'Estat.

Des de la policia belga consideren que les balises, "de material d'alta qualitat", van ser col·locades per "professionals entrenats" que podrien haver treballat, alhora, amb altres còmplices "amateurs discrets". Per exemple, els investigadors belgues se sorprenen que un equip capaç de col·locar balises dins de dos cotxes de Puigdemont el seguissin, alhora, físicament pels carrers de Brussel·les -i en una de les ocasions, sent detectat pel mateix equip de Puigdemont.

La magistrada tampoc va acceptar revisar l'origen de les balises a través de les empreses distribuïdores, al considerar que hi hauria poques opcions de trobar-ne els compradors.

Mentre no hi havia euroordre

Es dona la circumstància que aquests seguiments es van fer quan sobre Puigdemont ja no pesava cap ordre europea d'extradició i entrega. La primera, emesa per la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela el 3 de novembre del 2017, va ser retirada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena el 5 de desembre següent, tot i mantenir l'ordre de crida i cerca dins de l'estat. Ho va justificar perquè, davant de les primeres reticències de la justícia belga, no volia que se li denegués totalment o parcial la petició sense tenir tota la documentació procedent de la instrucció.

La fiscalia va demanar reactivar l'euroordre el 22 de gener, quan es va confirmar que Puigdemont faria el seu primer viatge fora de Bèlgica, en concret a Dinamarca. Però Llarena ho va descartar, i el ministeri públic va dir que ho tornaria a demanar quan es dictés la interlocutòria de processament. Per això, el magistrat del Suprem va reactivar la petició europea el 23 de març del 2018, el mateix dia que va comunicar als investigats la interlocutòria de processament, que posava fi a la instrucció.

Aquell dia estava citada la secretària general d'ERC, Marta Rovira, però no es va presentar a la cita i va marxar a Suïssa. Bona part de la resta d'investigats, com Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, van ser empresonats preventivament, just el dia abans que hi hagués la segona votació al Parlament per investir Turull com a president de la Generalitat.

Dos dies després, diumenge de Rams, l'expresident català va ser detingut per la policia alemanya quan entrava al país procedent de Finlàndia en cotxe.

Aleshores es va especular si el cotxe amb el qual Puigdemont tornava de Finlàndia, passant per Suècia i Dinamarca, portava una balisa, però algunes fonts diuen que se'l va localitzar a través del senyal del telèfon mòbil d'algun dels seus acompanyants, o fins i tot seguint físicament i a través de les càmeres de les autopistes el cotxe del president que va sortir de Brussel·les per anar-lo a buscar. Finalment, aquella euroordre també va ser retirada a principis de juliol després que Alemanya, Suïssa, Escòcia i Bèlgica tornessin a dificultar l'entrega dels polítics independentistes exiliats.

Puigdemont demana que es reobri el cas

Puigdemont, que aquest dimarts s'ha reunit a Waterloo amb els candidats al Senat de Junts per Catalunya, ha demanat a la justícia belga i a l'estat espanyol que trobin els culpables:

"El que espero i desitjo és que es continuï investigant i, sobretot, en allò que pugui afectar l'estat espanyol, que deixin d'amagar el cap sota l'ala."

 Puigdemont ha afirmat que és "evident" que les balises que van col·locar sota el seu cotxe eren d'alta tecnologia i que van ser col·locades per un expert, i també ha argumentat que hi ha números de telèfon que estan relacionats almb el lloc dels fets.