La policia creu que els comptes de Bárcenas a Suïssa es nodrien de les comissions de la trama Gürtel
Un informe policial assegura que hi ha indicis que els diners dels comptes de l'extresorer del PP a Suïssa procedien de les comissions que ell i el presumpte cap de la xarxa, Francisco Correa, haurien cobrat a canvi d'adjudicacions públiques entre el 2000 i el 2007. En cinc anys, Bárcenas va fer 29 ingressos en efectiu a diversos comptes a Suïssa per valor de gairebé 4 milions d'euros.
RedaccióActualitzat
Un informe policial assegura que hi ha indicis que els diners dels comptes de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, a Suïssa procedien de la trama Gürtel. L'origen del capital serien les comissions que ell i el presumpte cap de la xarxa corrupta, Francisco Correa, haurien cobrat a canvi d'adjudicacions públiques entre el 2000 i el 2007. L'informe de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscal (UDEF), amb data 4 de juny, analitza els comptes suïssos de Luis Bárcenas i els lliuraments en efectiu que la xarxa de Correa va fer a Bárcenas, recollits en una carpeta confiscada a casa del comptable de les empreses vinculades al "cas Gürtel", José Luis Izquierdo.
La policia apunta que Bárcenas ingressava les comissions al Dresdner Bank i destaca que el seu patrimoni es va incrementar "enormement" i va passar de 3,8 a 22,12 milions d'euros entre els anys 2000 i 2007, sense que constin negocis o activitats lícites que justifiquin aquest increment. Ell mateix va admetre que va arribar a tenir 38 milions a Suïssa.
Al document consta que, entre el 2000 i el 2005, Bárcenas va fer 29 ingressos en efectiu a diversos comptes a Suïssa per valor de 3,8 milions d'euros. La UDEF afirma que, observant els moviments que va fer i les notes internes del banc, s'aprecien "un conjunt d'indicadors d'activitats sospitoses d'estar vinculades al blanqueig de capitals".
Els investigadors admeten que "de moment no es pot demostrar" que les quantitats que hauria rebut Bárcenas siguin les que finalment ingressava a Suïssa, però afegeixen que hi ha indicis "a partir dels quals tampoc és descartable". Que les xifres o dates no concordin del tot en alguns casos, afegeixen, es pot deure a necessitats d'efectiu o ingressos d'origen desconegut, o bé al fet que esperés a tenir una determinada quantitat abans de viatjar al país helvètic.
En la documentació confiscada al comptable de les empreses de la trama Gürtel es registren deu pagaments de comissions a Bárcenas que pugen a més de 957.000 euros en els anys 2002 i 2001.
Els agents asseguren que "la majoria de vegades" va ser el mateix Bárcenas el que es va encarregar d'ingressar els diners en efectiu a Suïssa i de "disfressar-los" davant de l'entitat bancària com a capital provinent de la venda d'obres d'art o de negocis immobiliaris. Segons la policia, però, no hi ha constància "de la participació ni directa ni indirecta en aquest tipus d'operacions", un extrem que avala el Ministeri de Cultura, perquè ni el nom de Bárcenas ni el de la seva dona apareixen al Registre General de Béns d'Interès Cultural o a l'Inventari de Béns Mobles.
Els fons es reinvertien gairebé immediatament al mercat de valors, un comportament que va durar fins al 2009, quan va esclatar el "cas Gürtel". A partir d'aleshores, es van registrar sortides de capital via transferència cap a comptes bancaris dels Estats Units, per un valor de 3,5 milions d'euros. Els diners van anar a parar llavors a comptes oberts a nom de l'empresa Tesedul.
Segons la policia, Bárcenas va utilitzar Iván Yáñez com a testaferro, i ell era la persona que va assumir els moviments de capital un cop Bárcenas va ser imputat en el "cas Gürtel". Un altre indici és que el Dresdner Bank considerés l'exsenador del PP com a "persona políticament exposada". A més, se li atribueixen la creació de "societats pantalla" en paradisos fiscals.
L'informe policial recull també que tant Bárcenas com Yáñez es van acollir a l'amnistia fiscal del desembre de 2012, com el mateix extresorer va admetre, per regularitzar els seus fons. En concret, van pagar gairebé 1,1 milió d'euros a través de Tesedul i 132.000 mitjançant Granda Global, ubicada al Panamà.
La policia apunta que Bárcenas ingressava les comissions al Dresdner Bank i destaca que el seu patrimoni es va incrementar "enormement" i va passar de 3,8 a 22,12 milions d'euros entre els anys 2000 i 2007, sense que constin negocis o activitats lícites que justifiquin aquest increment. Ell mateix va admetre que va arribar a tenir 38 milions a Suïssa.
Al document consta que, entre el 2000 i el 2005, Bárcenas va fer 29 ingressos en efectiu a diversos comptes a Suïssa per valor de 3,8 milions d'euros. La UDEF afirma que, observant els moviments que va fer i les notes internes del banc, s'aprecien "un conjunt d'indicadors d'activitats sospitoses d'estar vinculades al blanqueig de capitals".
Els investigadors admeten que "de moment no es pot demostrar" que les quantitats que hauria rebut Bárcenas siguin les que finalment ingressava a Suïssa, però afegeixen que hi ha indicis "a partir dels quals tampoc és descartable". Que les xifres o dates no concordin del tot en alguns casos, afegeixen, es pot deure a necessitats d'efectiu o ingressos d'origen desconegut, o bé al fet que esperés a tenir una determinada quantitat abans de viatjar al país helvètic.
En la documentació confiscada al comptable de les empreses de la trama Gürtel es registren deu pagaments de comissions a Bárcenas que pugen a més de 957.000 euros en els anys 2002 i 2001.
Els agents asseguren que "la majoria de vegades" va ser el mateix Bárcenas el que es va encarregar d'ingressar els diners en efectiu a Suïssa i de "disfressar-los" davant de l'entitat bancària com a capital provinent de la venda d'obres d'art o de negocis immobiliaris. Segons la policia, però, no hi ha constància "de la participació ni directa ni indirecta en aquest tipus d'operacions", un extrem que avala el Ministeri de Cultura, perquè ni el nom de Bárcenas ni el de la seva dona apareixen al Registre General de Béns d'Interès Cultural o a l'Inventari de Béns Mobles.
Els fons es reinvertien gairebé immediatament al mercat de valors, un comportament que va durar fins al 2009, quan va esclatar el "cas Gürtel". A partir d'aleshores, es van registrar sortides de capital via transferència cap a comptes bancaris dels Estats Units, per un valor de 3,5 milions d'euros. Els diners van anar a parar llavors a comptes oberts a nom de l'empresa Tesedul.
Segons la policia, Bárcenas va utilitzar Iván Yáñez com a testaferro, i ell era la persona que va assumir els moviments de capital un cop Bárcenas va ser imputat en el "cas Gürtel". Un altre indici és que el Dresdner Bank considerés l'exsenador del PP com a "persona políticament exposada". A més, se li atribueixen la creació de "societats pantalla" en paradisos fiscals.
L'informe policial recull també que tant Bárcenas com Yáñez es van acollir a l'amnistia fiscal del desembre de 2012, com el mateix extresorer va admetre, per regularitzar els seus fons. En concret, van pagar gairebé 1,1 milió d'euros a través de Tesedul i 132.000 mitjançant Granda Global, ubicada al Panamà.
