La policia federal protegirà les dones "que siguin atacades" per voler avortar a Texas

La policia federal nord-americana protegirà les clíniques i els centres de salut reproductiva de Texas "que pateixin atacs", perquè puguin continuar amb la seva feina. També a les dones que vulguin avortar de manera voluntària a Texas i siguin amenaçades o agredides, perquè puguin exercir el seu dret constitucional a fer-ho.

És una de les mesures que ha anunciat el govern de Joe Biden per complir la promesa feta al país la setmana passada, quan va entrar en vigor la polèmica llei antiavortament d'aquest estat del sud, una de les més restrictives dels Estats Units.

Una llei que, de fet, pràcticament prohibeix l'avortament a partir de les sis setmanes (només el permet en cas "d'emergències mèdiques") i que a més obre la porta perquè qualsevol particular denunciï a qui ajudi una dona a avortar.

Protecció, multes i amenaces de presó

Quin és el marge d'actuació real que té però, a la pràctica, el govern federal dels Estats Units per aturar una norma estatal, en concret, l'anomenada Llei 8 del Senat?

Doncs, d'entrada, el marge que els permet una altra llei molt més antiga, l'anomenada Llei FACE de 1994, que prohibeix amenaçar, agredir o impedir el pas a aquelles persones que busquin obtenir o proporcionin serveis mèdics relacionats amb la interrupció voluntària de l'embaràs, tal com ha explicat aquest dilluns el fiscal general dels Estats Units, Merrrick Garland, en un comunicat:

"El Departament de Justícia donarà suport a la Policia Federal quan una clínica que realitza avortaments o un centre de salut reproductiva siguin atacats. No permetrem la violència contra aquells que busquen obtenir o proporcionar serveis de salut reproductiva, ni l'obstrucció física o danys a la propietat que violin la llei FACE."

Aquesta llei prohibeix bloquejar o obstruir l'entrada a qualsevol clínica o centre mèdic on es facin avortaments, així com qualsevol amenaça, intimidació o ús de la força contra qui hi vulgui accedir per obtenir un servei de salut reproductiva, sota penes econòmiques de fins a 100.000 dòlars (uns 84.000 euros), i fins i tot penes de presó per a les persones reincidents. També prohibeix qualsevol dany intencionat a les instal·lacions d'aquests centres.

Viola un dret constitucional

Davant l'aprovació de la llei i el posterior rebuig del Tribunal Suprem a aturar-ne l'entrada en vigor, tant el president dels Estats Units, Joe Biden, com la vicepresidenta, Kamala Harris, van denunciar que atemptava contra els drets constitucionals de les dones i es van comprometre a defensar-los.

The Supreme Court's overnight ruling is an unprecedented assault on constitutional rights and requires an immediate response.

We will launch a whole-of-government effort to respond, looking at what steps we can take to ensure that Texans have access to safe and legal abortions.

— Joe Biden (@JoeBiden) September 2, 2021

Last night, the Supreme Court's decision on Texas' SB8 dealt a significant blow to Roe v. Wade.

We will not stand by and allow our nation to go back to the days of back-alley abortions. We will use every lever to defend the right to safe and legal abortion. We will fight this.

— Kamala Harris (@KamalaHarris) September 3, 2021

També el fiscal general de l'estat, Merrick Garland, va fer pública la "preocupació" del Departament de Justícia per l'aprovació d'aquesta llei, i va reconèixer que estaven "avaluant totes les opcions per protegir els drets constitucionals de les dones, incloent-hi el dret a l'avortament."

Statement from Attorney General Merrick B. Garland pic.twitter.com/r2LrUTGvD1

— Anthony Coley (@AnthonyColeyDOJ) September 2, 2021

Unes declaracions d'intencions que ara comencen a traduir-se en mesures concretes.

Un perillós precedent

La llei antiavortament aprovada a Texas al maig i que ara ha entrat en vigor és una de les més restrictives del país. Prohibeix l'avortament des del moment que es detecti batec fetal, a partir de les sis setmanes de gestació, que sovint és fins i tot abans que una dona sàpiga que està embarassada. No contempla cap supòsit en què es permeti, ni tan sols en cas de violació o incest, i només preveu alguna excepció en cas "d'emergència mèdica".

Segons grups favorables al dret a l'avortament, entre el 85% i el 90% dels avortaments que es practiquen a Texas són després de les sis setmanes d'embaràs.

Un dels punts més polèmics de la llei és que permet als particulars presentar demandes contra qualsevol persona que ajudi una embarassada a avortar saltant-se la prohibició, fins i tot amb compensacions de fins a 10.000 dòlars si guanyen aquestes demandes davant els tribunals.

La possibilitat que els particulars denunciïn altres particulars podria servir com a perillós precedent per a altres estats que també voler restringir el dret a l'avortament.

Des de l'any 2019, el moviment antiavortista no ha parat d'estendre's pels Estats Units. Aquell any, una desena d'estats van aprovar legislacions antiavortament, les anomenades "lleis del batec", que han seguit escampant-se pel país fins a aquesta última aprovada a Texas.

El Tribunal Suprem dels Estats Units va rebutjar un recurs d'apel·lació de les clíniques avortives, que demanaven que la llei no entrés en vigor. Els magistrats, de majoria conservadora, van al·legar raons de procediment per no aturar-la.