La Policia Nacional hauria preguntat per l'imam a l'oratori de Ripoll abans del 17A

Hamid Barnach, secretari d'Annour, l'associació islàmica de Ripoll on treballava Abdelbaki es-Satty, l'imam responsable dels atemptats del 17A a Barcelona i Cambrils, assegura que agents de la Policia Nacional van contactar almenys 3 vegades amb l'oratori entre el 2016 i el 2017.

Una de les vegades, que va ser presencial, haurien demanat informació sobre l'imam. Segons Barnach, l'últim contacte hauria estat per telèfon, pocs mesos abans de l'atemptat:

"Ens visiten 2 policies, es presenten com a agents de la Policia Nacional, pregunten per Abdelbaki es-Satty, si encara està aquí, com està la cosa, etc. Això dura 10 minuts i se'n van.  En la tercera vegada, truquen amb un número privat, me'n recordo, i ens demanen un registre de l'entitat."

Hamid Barnach, secretari de l'associació islàmica Annour, aquest dimarts a Ripoll

Hamid Barnach ho ha explicat a la comissió parlamentària que investiga els atemptats i que aquest dimarts s'ha reunit excepcionalment a Ripoll.

Entre els que hi han declarat hi havia representants d'institucions del Ripollès, entitats locals i responsables dels centres islàmics, encara que el president del primer oratori que va contractar l'imam no s'ha presentat.

Mòbil intervingut el 2005

La relació d'es-Satty amb els cossos policials i d'espionatge espanyols van generar tot d'especulacions i reclamacions després dels atemptats.

Només una setmana després es va saber que la policia espanyola va intervenir el 2005 el mòbil d'es-Satty per ordre del llavors jutge Grande-Marlaska.

Notícia relacionada: La vida de l'imam de Ripoll, a partir de testimonis que el van conèixer

Contactat pel CNI a Castelló

Tres mesos després va ser el CNI el que va admetre que l'havia contactat quan era a la presó de Castelló, entre el 2010 i el 2014, presumiblement per fitxar-lo com a confident.

Aquestes revelacions van provocar múltiples demandes d'institucions i entitats perquè es conegués la veritat.

Però no va ser fins gairebé un any després dels atemptats que el mateix CNI va assegurar que no havien agafat l'imam com a confident perquè no hauria passat els tests psicològics.

Pocs recursos per prevenció

Els testimonis han explicat aquest dimarts a la comissió que, des dels atemptats, les mostres de racisme i xenofòbia a Ripoll han estat aïllades, però que tot i així es nota un cert recel entre els veïns.

Des del Consorci de Benestar Social del Ripollès, la seva directora, Elisabeth Ortega, s'ha queixat de la falta de recursos per tirar endavant projectes de prevenció de l'extremisme i la radicalització:

"A la segona part del sumari es diu que podria ser que hi haguessin més persones que simpatitzen amb tota aquesta situació. Per tant, està clar que hem d'intervenir en l'inici de processos d'adoctrinament i de radicalització."

"Això també és prevenció, i implica treballar amb joves amb propostes de mentoria, de referents positius, a peu de carrer. De moment, per una qüestió de manca de recursos, nosaltres no hem pogut encetar aquestes línies."

Elisabeth Ortega, directora del Consorci de Benestar Social del Ripollès, aquest dimarts a Ripoll