La policia rebaixa a 78 els morts de Santiago de Compostel·la, 72 dels quals ja han estat identificats
La fragmentació dels cossos està fent molt complex establir xifres definitives. 72 ja han estat identificats i queden sis identificacions pendents, que requeriran proves d'ADN.
RedaccióActualitzat
L'últim recompte de víctimes de l'accident ferroviari a Galícia ha rebaixat a 78 les víctimes mortals. La fragmentació dels cossos està fent molt complex establir xifres definitives. D'aquests 78, 72 ja han estat identificats i queden sis identificacions pendents, que requeriran proves d'ADN i que, per tant, encara trigaran un parell de dies. El vicepresident de la Xuunta i conseller de Presidència, Alfonso Rueda, ha demanat prudència davant la xifra de víctimes ja que les dades són encara "provisionals".
En el moment de l'accident, al tren hi viatjaven 218 passatgers, segons Renfe, més la tripulació: en total, gairebé 250 persones.
El vicepresident de la Xunta ha explicat que 71 persones van morir a l'acte, en el moment de l'impacte, i que set més van perdre la vida als centres hospitalaris on van ser traslladades.
Per la seva banda, la consellera de Sanitat gallega ha informat que en total van resultar ferides 178 persones, 81 de les quals continuen ingressades. Tres nens i 28 adults estan en estat crític. Pel que fa a la procedència dels ferits, 31 són gallecs i 38 d'altres comunitats autònomes. A més, hi ha 28 persones d'altres nacionalitats -Argentina, Colòmbia, Perú, Estats Units i Regne Unit- i n'hi ha quatre dels que encara no se sap la procedència perquè continuen en coma.
Entre les víctimes mortals hi ha dos estudiants de tercer de Medicina de la Universitat de Lleida. Es tracta de David Martín i Laura Naveiras i es dóna el cas que eren parella, gallecs tots dos. El Consell de l'Estudiantat de la UdL ha emès un comunicat de condol.
Al costat de les famílies
A mesura que es van fent les autòpsies i s'identifiquen les víctimes mortals, es notifica la mort de cada passatger a les famílies afectades. Abans, però, s'ha de rebre l'autorització judicial i, a mitja tarda de dijous, s'havia comunicat la notícia a cinquanta-tres famílies. Al complex firal Cersia, a San Lázaro, els familiars reben assistència psicològica per ajudar-los a pair la tragèdia.
Qui o què va fallar
Paral·lelament a la investigació judicial que s'ha obert, els tècnics d'Adif estan investigant les causes que van provocar l'accident, però tots els elements fan pensar que només l'excés de velocitat explicaria el descarrilament. El mateix maquinista, que va sobreviure a l'accident, va reconèixer que poc abans de sortir de la via anava a 190 quilòmetres per hora, en una zona on la velocitat està limitada a la meitat. I així ho confirmarien les caixes negres.
La responsabilitat del maquinista podria ser evident i, per això, s'ha obert la via judicial. L'errada mecànica gairebé es descarta, més encara si es té en compte que el comboi s'havia revisat el mateix dia de l'accident al matí. Amb tot, sí que se sap que al revolt fatídic no hi havia sistemes automàtics d'alerta de d'excés de velocitat. Caldrà, per tant, investigar totes les variables abans de repartir responsabilitats.
Vuit-centes donacions
Des que es va comprovar com anava augmentant la xifra de víctimes després del descarrilament, les autoritats sanitàries van demanar als ciutadans que anessin a donar sang. La resposta va ser massiva i, segons ha explicat la consellera de Sanitat, Rosa Mosquera, fins a 800 persones van acudir als centres fixos per donar sang.
La solidaritat de la societat gallega es va fer evident uns instants després del sinistre. Els veïns d'Angrois van saltar ràpidament a les vies amb eines per poder trencar els vidres dels vagons i accedir-hi per ajudar els passatgers. El fet de no pensar-s'ho a l'hora d'ajudar els accidentats ha estat valorat amb orgull pel president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que va comparèixer dijous al matí encara consternat per la tragèdia.
El pitjor accident
El 24 de juliol serà recordat per sempre més com el dia de la pitjor tragèdia ferroviària des dels anys 70 a Espanya. A les 20.42 hores, un tren Alvia que cobria la ruta Madrid-Ferrol va sortir de la via a tres quilòmetres de Santiago de Compostel·la.
El tren venia d'una recta i encarava el revolt conegut per A Grandeira. El tren tenia vuit vagons i dues màquines, una al davant i l'altra al darrere. Probablement va entrar al revolt a massa velocitat i es va partir en dos. Les imatges de l'instant del descarrilament quedaran també a la retina per molts anys.
La màquina i els quatre primers vagons van descarrilar i es van estavellar violentament contra un talús. Un altre del mig va volar uns sis metres sobre un terraplè i va caure molt a prop d'unes vivendes, i la resta va bolcar. La màquina del darrere i l'últim vagó es van incendiar i el penúltim va quedar completament destrossat.
En el moment de l'accident, al tren hi viatjaven 218 passatgers, segons Renfe, més la tripulació: en total, gairebé 250 persones.
El vicepresident de la Xunta ha explicat que 71 persones van morir a l'acte, en el moment de l'impacte, i que set més van perdre la vida als centres hospitalaris on van ser traslladades.
Per la seva banda, la consellera de Sanitat gallega ha informat que en total van resultar ferides 178 persones, 81 de les quals continuen ingressades. Tres nens i 28 adults estan en estat crític. Pel que fa a la procedència dels ferits, 31 són gallecs i 38 d'altres comunitats autònomes. A més, hi ha 28 persones d'altres nacionalitats -Argentina, Colòmbia, Perú, Estats Units i Regne Unit- i n'hi ha quatre dels que encara no se sap la procedència perquè continuen en coma.
Entre les víctimes mortals hi ha dos estudiants de tercer de Medicina de la Universitat de Lleida. Es tracta de David Martín i Laura Naveiras i es dóna el cas que eren parella, gallecs tots dos. El Consell de l'Estudiantat de la UdL ha emès un comunicat de condol.
Al costat de les famílies
A mesura que es van fent les autòpsies i s'identifiquen les víctimes mortals, es notifica la mort de cada passatger a les famílies afectades. Abans, però, s'ha de rebre l'autorització judicial i, a mitja tarda de dijous, s'havia comunicat la notícia a cinquanta-tres famílies. Al complex firal Cersia, a San Lázaro, els familiars reben assistència psicològica per ajudar-los a pair la tragèdia.
Qui o què va fallar
Paral·lelament a la investigació judicial que s'ha obert, els tècnics d'Adif estan investigant les causes que van provocar l'accident, però tots els elements fan pensar que només l'excés de velocitat explicaria el descarrilament. El mateix maquinista, que va sobreviure a l'accident, va reconèixer que poc abans de sortir de la via anava a 190 quilòmetres per hora, en una zona on la velocitat està limitada a la meitat. I així ho confirmarien les caixes negres.
La responsabilitat del maquinista podria ser evident i, per això, s'ha obert la via judicial. L'errada mecànica gairebé es descarta, més encara si es té en compte que el comboi s'havia revisat el mateix dia de l'accident al matí. Amb tot, sí que se sap que al revolt fatídic no hi havia sistemes automàtics d'alerta de d'excés de velocitat. Caldrà, per tant, investigar totes les variables abans de repartir responsabilitats.
Vuit-centes donacions
Des que es va comprovar com anava augmentant la xifra de víctimes després del descarrilament, les autoritats sanitàries van demanar als ciutadans que anessin a donar sang. La resposta va ser massiva i, segons ha explicat la consellera de Sanitat, Rosa Mosquera, fins a 800 persones van acudir als centres fixos per donar sang.
La solidaritat de la societat gallega es va fer evident uns instants després del sinistre. Els veïns d'Angrois van saltar ràpidament a les vies amb eines per poder trencar els vidres dels vagons i accedir-hi per ajudar els passatgers. El fet de no pensar-s'ho a l'hora d'ajudar els accidentats ha estat valorat amb orgull pel president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que va comparèixer dijous al matí encara consternat per la tragèdia.
El pitjor accident
El 24 de juliol serà recordat per sempre més com el dia de la pitjor tragèdia ferroviària des dels anys 70 a Espanya. A les 20.42 hores, un tren Alvia que cobria la ruta Madrid-Ferrol va sortir de la via a tres quilòmetres de Santiago de Compostel·la.
El tren venia d'una recta i encarava el revolt conegut per A Grandeira. El tren tenia vuit vagons i dues màquines, una al davant i l'altra al darrere. Probablement va entrar al revolt a massa velocitat i es va partir en dos. Les imatges de l'instant del descarrilament quedaran també a la retina per molts anys.
La màquina i els quatre primers vagons van descarrilar i es van estavellar violentament contra un talús. Un altre del mig va volar uns sis metres sobre un terraplè i va caure molt a prop d'unes vivendes, i la resta va bolcar. La màquina del darrere i l'últim vagó es van incendiar i el penúltim va quedar completament destrossat.
