La política de Trump empitjora la salut física i mental dels fills dels immigrants
Els adolescents nascuts als Estats Units, però fills d'immigrants, mostren més problemes d'ansietat i trastorns del son que el conjunt d'adolescents d'aquell país. I aquests alteracions s'han intensificat des que el 2016 Donald Trump va guanyar els eleccions presidencials. Així ho conclou un estudi publicat a la revista "JAMA Pediatrics".
Es calcula que, als Estats Units, 18 milions de nens -la quarta part- tenen almenys un progenitor immigrant. I hi ha 4,5 milions de nens en famílies en què almenys un dels membres és indocumentat. Hi ha estudis que relacionen aquesta situació amb un major risc de problemes de salut, però el que es publica ara és el primer en què es valora la situació un cop implantades les noves polítiques de l'administració Trump.
Un equip de la Universitat de Califòrnia, encapçalat per Brenda Eskenazi, de la Facultat de Salut Pública, ha dut a terme el primer estudi en què s'avalua l'efecte d'aquest canvi accelerat en les polítiques d'immigració. Els autors afirmen que des dels anys 90 els Estats Units no han ofert cap amnistia als immigrants indocumentats i que només el 2012 una llei va establir proteccions transitòries per als menors. Però des que governa Trump, la política sobre els immigrants s'ha tornat més hostil i ha eliminat l'adquisició de la ciutadania per als nens nascuts als Estats Units.
L'estudi s'ha fet al Centre per a l'Avaluació de la Salut de Mares i Fills de Salinas (CHAMACOS, per l'acrònim en anglès). Es tracta d'un estudi a llarg termini sobre la salut de les famílies de treballadors del camp que viuen a la vall de Salinas, a Califòrnia. Allà, els hispans constitueixen aproximadament el 75% de la població i més del 29% dels que hi viuen són indocumentats.
La política Trump empitjora el seu estat
Les dades de l'estudi corresponen a 397 adolescents nascuts als Estats Units, però almenys amb un dels progenitors immigrant. Se'ls va fer una avaluació mèdica abans de les eleccions del 2016, quan tenien 14 anys, i en el primer any de l'administració Trump, quan ja en tenien 16. Les proves incloïen paràmetres fisiològics, com la pressió o l'índex de massa corporal, i psicològics, com el sentiment d'angoixa o els problemes per dormir. Una mica més de la meitat, el 52,1%, eren noies i la majoria del total eren d'origen mexicà.
Els resultats indiquen que vora la meitat dels joves estaven preocupats, almenys una part del temps, per les conseqüències de la política d'immigració, la possible separació familiar si hi havia deportació i el risc de ser traslladats a l'oficina d'immigració.
Les conclusions dels investigadors són que el canvi de política migratòria ha comportat un augment en els nivells d'ansietat i de trastorns del son i canvis en la tensió arterial.
Per als autors, els resultats donen suport a estudis anteriors que destacaven els possibles problemes de salut física i mental dels fills adolescents de pares immigrants, sobretot amb problemes de papers. Tenen més probabilitats de patir problemes de salut o de comportament que els nascuts als Estats Units de pares que tenen la nacionalitat per causes diverses, com un menor accés als serveis sanitaris o barreres pel seu baix domini de l'anglès. Això es tradueix en un pitjor rendiment acadèmic, risc de consum de drogues i més exposició a trastorns mentals.
Prendre mesures urgents
També assenyalen que en estudis anteriors s'havien vist més problemes d'obesitat o sobrepès en dones immigrants. El fet que això no s'hagi observat en els adolescents estudiats pot voler dir que els temors per la política d'immigració no s'han manifestat fins fa poc i que potser caldrien estudis a més llarg termini.
Els investigadors també reconeixen un dels punts febles de l'estudi: no tenen dades sobre l'estatus dels pares més enllà de saber que almenys un és indocumentat o si tenen més d'un progenitor en risc de ser expulsat. Tampoc no se saben els anys de residència als Estats Units d'aquests adolescents.
En tot cas, els resultats mereixen accions urgents, segons un editorial que acompanya l'article i està signat per Elizabeth Dawson-Hahn i Angélica Cházaro, de la Universitat de Washington a Seattle. Demanen formació per al personal sanitari i el desenvolupament de plans concrets per protegir les famílies d'aquests perills.
També afirmen que si dos terços de les persones indocumentades provenen de Mèxic i d'Amèrica Central, un 16% té origen asiàtic i percentatges més petits venen de l'Àfrica, Europa o altres regions del món. Per això, diuen, caldria identificar la problemàtica de cada comunitat a l'hora de planificar aquest suport.