La pols de les Torres Bessones ha causat més del doble de morts que els atemptats de l'11S

La xifra de víctimes mortals dels atemptats de l'11S del 2001 als Estats Units no s'ha quedat en les 3.000 persones d'aquell dia: moltes més han mort després per haver respirat la pols de les Torres Bessones.

De fet, el desembre del 2023 havien mort 6.781 persones més per malalties directament relacionades amb la pols i les condicions ambientals que van quedar a la zona els mesos següents, molt més del doble.

Pel que fa als bombers i als sanitaris que hi van treballar, aquest mateix setembre han arribat a la xifra de 360 morts des de llavors, quan aquell dia n'hi van morir menys, en concret, 343.

Amiant, plom i altres materials tòxics

El motiu és que les torres eren de formigó, metall i vidre, però per construir-les també es va fer servir amiant, plom, metalls pesants i altres tòxics com hidrocarburs policíclics, a banda de guix i calcita.

La caiguda va desintegrar tots aquests materials, que van convertir-se en un dens núvol de pols que va arribar a deixar un gruix de 10 centímetres a les superfícies de la zona dels voltants de la tragèdia.

Respirar aquesta pols durant els 8 mesos que es va trigar a desenrunar-la han comportat al llarg dels anys l'aparició de càncers i de múltiples malalties, com ara respiratòries, cardiovasculars o autoimmunes.

Seguiment de l'estat de salut de 130.000 persones

Hi ha un programa de salut específic que fa el seguiment de les gairebé 130.000 persones afectades, 82.000 de les quals van participar en el desenrunament, i 44.000 tenien el lloc de treball dins del perímetre de la zona afectada.

Aquest programa té ara mateix 37.000 persones registrades amb tota mena de càncers, sobretot de pell no melanoma, de pròstata, de tiroide, de pulmó, i també limfomes i leucèmies.

Ara, quan han passat 23 anys de la tragèdia, xifra que entra dins del període de latència habitual de molts càncers sòlids, és un moment crític per identificar i combatre'ls entre els afectats.

Pel que fa a les malalties respiratòries, destaquen la malaltia pulmonar obstructiva crònica o MPOC, el trastorn respiratori crònic i la rinosinusitis crònica dolorosa, derivades de la resposta inflamatòria a la pols.

Malalties rares convertides en freqüents

Un cas cridaner és la sarcoïdosi, una malaltia autoimmune rara en la qual es formen grumolls de cèl·lules inflamatòries als òrgans, i que ha afectat un centenar de bombers al llarg dels anys.

Altres malalties molt prevalents són problemes gàstrics greus, i quadres amb trastorns d'ansietat i pànic i depressió, a més de trastorns per estrès posttraumàtic.

Paradoxalment, estar dins d'aquest programa comporta una taxa de supervivència més alta que les persones que tenen les mateixes malalties fora del programa, perquè se'n fa fa un seguiment gratuït.

Es calcula que van ser unes 400.000 persones les que van estar exposades als riscos dels atemptats, és a dir, una xifra que duplica de molt el nombre de persones a les quals es fa seguiment.

"Tots morirem de la malaltia de l'11S"

Un estudi recent, a més, han conclòs que els que van treballar aquells 8 mesos a la zona zero han tngut un envelliment biològic accelerat.

Elisabeth Cascio, una sanitària que hi va treballar uns 2 mesos, 18 anys després va desenvolupar un càncer de coll d'úter, i ara està convençuda que ella i tots els altres estan condemnats:

"Probablement tots morirem de la malaltia de l'11 de setembre en algun moment."

Entrevistada per la BBC, Cascio ha explicat que llavors ja van suposar que no era bo respirar la pols i el fum que hi havia, però que la urgència del moment els va fer tirar endavant.