La por al coronavirus: una "reacció automàtica" per la pèrdua de la sensació de control

La progressiva extensió del coronavirus que causa la malaltia Covid-19 està generant molta inquietud i fins i tot por.

Hi ajuden força les imatges que arriben dels llocs on hi ha focus d'infecció, amb els carrers buits i la poc gent visible movent-se amb mascaretes i vestits de protecció.

Segons els psicòlegs, que passi això és normal i natural, i el que cal fer no és intentar controlar la por, sinó aconseguir que no ens desestabilitzi.

"Mantenir la por en uns límits tolerables"

És el que ha assegurat a "Els matins" de TV3 Andrés Cuartero, responsable del servei d'atenció psicològica d'Emergències de Catalunya:

"La por no és una cosa que decidim voluntàriament, ara tindré por, sinó que m'arriba una informació i és una reacció automàtica."

"Llavors quan volem controlar-la el que fem és que encara la descontrolem més, i sobretot quan estem davant de fets desconeguts i que no tenim sensació de control. Hi ha aquesta por i el que s'ha de fer és mantenir-la en uns límits tolerables".

Cuartero ha afegit que el que ens passa quan ens arriba notícies com les del coronavirus és que ens trenquen la sensació de seguretat que tenim:

"Hem arribat a una societat potser tan tecnificada que pensem que amb la ciència creiem que tenim el control absolut de tot. I amb això hem tocat el moll de l'os, que és el sentit de vulnerabilitat de l'ésser humà."

"És a dir, les persones, la humanitat és vulnerable, ho ha estat al llarg de tota la història."

"Reaccions no proporcionades"

Segons María Neira, directora de Salud Pública de l'Organització Mundial de la Salut, l'OMS, la reacció social que hi està havent sovint és "excessiva":

"Estem veient reaccions de vegades no proporcionades, excessives, que no contribueixen a la contenció del virus però que causen trastorns socials i econòmics importants, i també angoixa en les persones i por, i genuïnament preocupació, per aquestes imatges que s'estan veient."

Segons Neira, aquestes reaccions no són proporcionades en el cas d'Espanya, perquè hi ha pocs casos detectats i són tots lleus i estan evolucionant bé.

Els mitjans, responsables

Tant Neira com Cuartero responsabilitzen també els mitjans de comunicació d'estar informant amb criteris massa negatius:

"Crec que hi ha un llindar molt complicat sobre com s'informa. És veritat que una notícia negativa sempre cridarà més l'atenció que una de positiva: li dedicarem més temps i, a més, l'explicarem d'una manera determinada: ja en tenim un, ja en tenim dos, ja en tenim tres."

"Aquesta manera de dir-ho genera molta més por. I parteix d'una creença falsa, d'una il·lusió: que tenim un nivell de protecció tan gran que sembla que això no hagués de poder passar aquí."

Segons Cuartero, la por davant d'una novetat com el coronavirus, pel qual encara no existeix cap vacuna, és una reacció involuntària, però intentar evitar-la encara és pitjor.

El psicòleg d'Emergències de Catalunya també ha responsabilitzat l'OMS d'haver fet servir termes que no ajuden, com "pandèmia" o "enemic públic número 1".

A sobre, notícies falses

Ho empitjora tot quan, pels motius que sigui, hi ha gent que aprofita per fer circular notícies falses que generen molta més alarma.

Per exemple, la que han detectat els Mossos sobre un comunicat fals de suspensió de les classes pel coronavirus amb el logotip de la Generalitat que ha circulat per les xarxes socials:

Circulen diverses notícies falses relacionades amb el #coronavirus a Catalunya. No les difonguis, generaràs una alarma. I si poses en risc a la gent, pots cometre un delicte. Segueix fonts oficials pic.twitter.com/8Cdbkt1r9w

— Mossos (@mossos) February 25, 2020