La por del canvi
Enllaç a altres textos de l'autor
Joan Roura
Periodista de la secció d'Internacional dels serveis informatius de TV3.
Fins ara només hem parlat de la il·lusió pel canvi a Egipte. De la gent que l'ha forjat, que l'ha fet possible, que el necessitava vitalment. Són molts, probablement la majoria. I porten molta empenta, tenen molta força. Han guanyat la batalla dels mitjans de comunicació i han aconseguit iniciar un camí, incert encara però apassionant.
Realment eren pocs els que donaven suport obert a un règim tirànic, maltractador, arbitrari i espoliador. Bàsicament els pocs que se'n beneficiaven
Però hi ha un altre sector important de la societat que encara avui és entremig. Són bàsicament els que tenen por del canvi. Els captes molt aviat pel rebuig automàtic que els produeix la càmera, per l'actitud autosuficient dels que abans de començar ja creuen que tot plegat no ha servit de res, per la mirada dubitativa -de vegades agressiva- contra l'estranger.
Són molts: bàsicament gent del sector dels serveis a qui ja anava bé un règim que pensés per ells, un règim que no els oferia gran cosa però que tampoc els exigia res, excepte silenci. Són gent bàsicament derrotada per un sistema embrutidor que castigava els que pensaven, els que tenien iniciativa. I que en últim extrem s'havien cregut que el terratrèmol de la revolució obeïa a interessos estrangers, que els periodistes internacionals n'érem els culpables per haver esperonat els joves egipcis.
Res més lluny de la realitat. Tots vam arribar aquí absolutament sorpresos pel fenomen dels anomenats "joves de Facebook". Anàvem a remolc de la realitat que marcaven els mateixos egipcis. No s'havia vist mai triomfar una revolta popular pacífica en una capital àrab, i ens costava de creure. Finalment així ha estat.
Ara només cal que les restes del poder del règim, encara molt fort, no tornin a ofegar les ganes de futur amb l'ajut d'aquells que tenen por del canvi.
Realment eren pocs els que donaven suport obert a un règim tirànic, maltractador, arbitrari i espoliador. Bàsicament els pocs que se'n beneficiaven
Però hi ha un altre sector important de la societat que encara avui és entremig. Són bàsicament els que tenen por del canvi. Els captes molt aviat pel rebuig automàtic que els produeix la càmera, per l'actitud autosuficient dels que abans de començar ja creuen que tot plegat no ha servit de res, per la mirada dubitativa -de vegades agressiva- contra l'estranger.
Són molts: bàsicament gent del sector dels serveis a qui ja anava bé un règim que pensés per ells, un règim que no els oferia gran cosa però que tampoc els exigia res, excepte silenci. Són gent bàsicament derrotada per un sistema embrutidor que castigava els que pensaven, els que tenien iniciativa. I que en últim extrem s'havien cregut que el terratrèmol de la revolució obeïa a interessos estrangers, que els periodistes internacionals n'érem els culpables per haver esperonat els joves egipcis.
Res més lluny de la realitat. Tots vam arribar aquí absolutament sorpresos pel fenomen dels anomenats "joves de Facebook". Anàvem a remolc de la realitat que marcaven els mateixos egipcis. No s'havia vist mai triomfar una revolta popular pacífica en una capital àrab, i ens costava de creure. Finalment així ha estat.
Ara només cal que les restes del poder del règim, encara molt fort, no tornin a ofegar les ganes de futur amb l'ajut d'aquells que tenen por del canvi.
