La postal que la Carme va enviar fa 34 anys a l'Imma i ara ha arribat: "L'haurem d'emmarcar"
"Quan vaig obrir la bústia, vaig veure la postal, atrotinada, amb la lletra de la Carme i la data juliol del 1990!" Imma Magem es va quedar de pedra i ho explica tota enriolada al costat de la seva amiga, Carme Tió.
Amigues des de fa 50 anys, es van conèixer jugant a bàsquet a Vic i totes dues són molt actives i viatgeres. Fa 34 anys, la Carme marxava a fer un voluntariat a l'Índia i, prèviament, va fer una estada d'unes setmanes a Londres.
Des d'allà va enviar una postal a la Carme per dir-li que estava bé i per donar-li l'adreça on s'allotjava. Vaja, el que fem ara amb un WhatsApp.
El periple de la postal
Però la postal no va arribar i la Carme va continuar enviant-ne més. També cartes, que l'Imma sí que va rebre. Fins que aquest setembre, 34 anys i dos mesos després de ser escrita, la postal va arribar a la bústia de la seva destinatària.
"No sabem què ha passat. El carter ens va dir que havia sortit de l'oficina de correus. No hi ha imprès el mata-segells i no sabem si es va perdre a Vic, Barcelona o es va encallar a Londres."
"Imagineu que hagués dit alguna cosa important. Potser es podria haver estroncat alguna cosa, sort que no va ser el cas", expliquen entre rialles.
Encara que una mica tard, la sort que l'Imma pugui tenir la postal és que en tot aquest temps no ha canviat d'adreça, viu al mateix pis de Vic. I la informació de la destinatària no podia ser més precisa. A més de l'adreça i el codi postal hi diu "Vic, Osona, Barcelona, Catalunya, Spain".
Els mòbils han fet desaparèixer la tradició d'enviar postals
Totes dues expliquen que a cada viatge que feien fins fa un temps s'enduien una llibreteta amb adreces per escriure un munt de cartes i postals. "N'enviava unes 40 a cada viatge. I jo també les reclamava", diu l'Imma.
Les col·leccionava i en tenia dues caixes ben plenes. Des de fa temps, però, ni n'envien ni en reben. "Clar, quan vas fora, envies un whatsapp, estic bé, i avall."
Casualitats de la vida, fa tres mesos, fent endreça, l'Imma les va llençar totes. "Què n'havia de fer, de tot això?" La Carme es posa les mans al cap. "Però ara tenim LA postal. I aquesta l'haurem d'emmarcar. En farem una còpia perquè la tinguem totes dues."
Amb el recorregut que ha fet, val més guardar-la. I es plantegen recuperar la tradició d'escriure postals, "que no són tan efímeres com un whatsapp".
Ben segur que aquesta postal que ha viatjat de Londres a Vic passant per ves a saber on ha tingut i tindrà una llarga vida.