La premiada novel·la "Canto jo i la muntanya balla" arribarà al teatre

La companyia La Perla 29 estrenarà el 17 de febrer l'adaptació teatral del gran èxit literari d'Irene Solà "Canto jo i la muntanya balla" (Anagrama, 2019).

La dramaturga Clàudia Cedó és la responsable de l'adaptació i Guillem Albà i Joan Arqué dirigiran l'obra, segons ha fet públic aquest dijous la companyia d'Oriol Broggi.

Judit Nedderman crearà la música de l'espectacle, que compta amb un repartiment format per Laura Aubert, Diego Lorca, Amaia Miranda, Anna Sahun, Ireneu Tranis i Caterina Tugores.

A la Biblioteca de Catalunya ja han començat els assajos de l'obra basada en la novel·la de Solà, un èxit editorial guardonat amb el quart Premi Llibres d'Anagrama de novel·la i un dels tretze European Union Prize for Literature 2020, entre d'altres.

Novel·la de veus

"Canto jo i la muntanya balla" és una singular novel·la en la qual prenen la paraula éssers humans, dones d'aigua, fantasmes, bolets, gossos i cabirols que habiten el tros de món que hi ha entre Camprodon i Prats de Molló. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d'explicar històries: fer ballar la muntanya, com a metàfora literària.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d'en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l'Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Amb aquesta novel·la, Irene Solà (Malla, 1990) va voler investigar la veu narrativa i la perspectiva de les subjectivitats: explicar una història a partir de les mirades d'un seguit de personatges que habiten un tros de món.

L'autora no volia que els personatges fossin només humans, sinó "tothom qui hi habita o hi passa" i això inclou animals, bolets, una tempesta, fantasmes i també personatges mitològics del Pirineu com les dones d'aigua.

Explicar el món

Introduir-se en aquestes diverses veus li va permetre jugar i explorar amb la irreverència de posar-se dins de tots aquests personatges. "Té un punt de màgia poder mirar el món dins els ulls d'un cabirol o d'una tempesta", explicava l'escriptora pocs mesos després de la publicació del llibre, l'any 2019.

"No tots veiem ni entenem el mateix ni som capaços d'explicar el món d'una mateixa manera. El món no és només com els humans el veiem, sinó que tot té moltes capes diferents".

En aquest sentit, li interessava repensar la perspectiva i la mirada des d'on generalment s'han explicat històries com les de les dones d'aigua, que "s'explica sempre a partir de la mirada d'homes que s'enamoren d'elles, però elles mai tenen la veu o expliquen la seva pròpia història".

Solà també destaca "la violència cega i sense moral de la naturalesa. Els homes poden fer coses terribles, però la naturalesa sense una intenció concreta, també". Ha posat l'exemple d'un personatge que mor per un llamp que li cau a sobre.

"La força i la brutalitat de la naturalesa no entén de termes sobre què és just o injust, però en aquesta mateixa violència o agressivitat pot ser optimista perquè a la primavera apareixeran els brots verds i tot tirarà endavant."

En el procés creatiu, l'escriptora va fer una investigació profunda sobre la vall de Camprodon i Prats de Molló, cercant documentació i fent entrevistes.

"M'interessava investigar un territori que no és el meu, el Pirineu, anar-hi, trepitjar-lo, fer moltes preguntes, perseguir moltes idees. Com un estrat geològic, imagino el territori cobert de capes d'història, anècdotes i llegendes. Així vaig acabar creant aquest món, va ser un procés lúdic i de gaudi, que és com m'agrada relacionar-me amb la literatura."

El llibre "Canto jo i la muntanya balla" d'Irene Solà va guanyar el quart Premi Llibres d'Anagrama de novel·la. El jurat va destacar "l'energia desbordant i encomanadissa de la novel·la, la bellesa d'una prosa vitalista i plena de textures i un joc amb els punts de vista que llisca amb tota naturalitat".