La premsa catalana publica un editorial conjunt a favor de l'Estatut
En una iniciativa inèdita, la premsa catalana ha sortit en defensa de l'Estatut mitjançant un editorial conjunt que publiquen aquest dijous la majoria de diaris amb la direcció a Catalunya. Es titula "La dignitat de Catalunya" i pretén traslladar a l'opinió pública espanyola la preocupació que genera la possibilitat que el Tribunal Constitucional emeti una sentència molt dura contra l'Estatut. El text subratlla que el dilema real és "l'acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural o el seu bloqueig" i recorda que quatre membres del Constitucional han acabat mandat, un està recusat i un altre va morir.
Dotze capçaleres publiquen l'editorial. Són "La Vanguardia", "El Periódico de Catalunya", "Avui", "El Punt", "Segre", "Diari de Tarragona", "La Mañana", "Diari de Girona", "Regió 7", "El 9 Nou", "Diari de Sabadell" i "Diari de Terrassa". L'editorial comença recordant que l'actual text estatutari porta la firma del mateix rei Joan Carles, que és fruit del pacte entre els parlaments català i espanyol i que està referendat en referèndum pel poble de Catalunya.
La premsa demana al Tribunal Constitucional que respecti l'Estatut perquè és "fruit d'un doble pacte polític", al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals i que la ciutadania va votar en referèndum.
La legitimitat del Constitucional
Davant d'això, el text denuncia que el Constitucional "ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra confrontada al Congrés, al Senat, al Parlament i a la voluntat ciutadana", en una situació inèdita en democràcia, ja que és la primera vegada que decidirà sobre una llei ja votada en referèndum.
"Hi ha motius seriosos de preocupació", diu el text, que recorda que hi ha hagut recusacions de magistrats -un de mort i quatre més hi són perquè se'ls ha prorrogat l'activitat pel desacord entre PP i PSOE per renovar el tribunal-, i afegeix que "podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en una veritable tallada en sec institucional".
Què hi ha en joc
L'editorial recorda que s'està posant en dubte la definició de Catalunya com a nació, tot i que la Constitució ja parla de regions i nacionalitats que componen Espanya. El text diu també que està en joc l'esperit del 1977, que va fer possible la pacífica transició i els pactes origen dels 30 anys més virtuosos de la història d'Espanya.
La premsa considera que hi ha la temptació d'aprofitar l'ocasió per tancar definitivament i a la baixa la complexitat espanyola. "El dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural o el seu bloqueig" i està en joc l'esperit d'obertura de la Transició.
Conseqüències d'una sentència adversa
El document alerta que "Catalunya està preocupada i cal que tot Espanya ho sàpiga". Parla, però, de més que preocupació, "d'un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat".
L'editorial també denuncia que no es valorin els esforços de solidaritat de Catalunya amb l'Espanya més pobra quan els catalans no tenen els privilegis fiscals de bascos i navarresos i afegeix que els catalans veuen sovint fiscalitzada per Espanya la seva llengua, que té més parlants que les oficials de diversos estats membres de la UE.
La resposta
La premsa catalana avisa que la societat catalana no serà indiferent a una retallada. "Que ningú s'equivoqui en el diagnòstic, no som davant d'una societat dèbil, postrada i disposada a assistir impassible al detriment de la seva dignitat." També adverteix que no renunciarà a les reclamacions d'un finançament just, unes bones infraestructures, més autogovern i reconeixement de la identitat pròpia. I acaba dient que "si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable".
La premsa demana al Tribunal Constitucional que respecti l'Estatut perquè és "fruit d'un doble pacte polític", al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals i que la ciutadania va votar en referèndum.
La legitimitat del Constitucional
Davant d'això, el text denuncia que el Constitucional "ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra confrontada al Congrés, al Senat, al Parlament i a la voluntat ciutadana", en una situació inèdita en democràcia, ja que és la primera vegada que decidirà sobre una llei ja votada en referèndum.
"Hi ha motius seriosos de preocupació", diu el text, que recorda que hi ha hagut recusacions de magistrats -un de mort i quatre més hi són perquè se'ls ha prorrogat l'activitat pel desacord entre PP i PSOE per renovar el tribunal-, i afegeix que "podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en una veritable tallada en sec institucional".
Què hi ha en joc
L'editorial recorda que s'està posant en dubte la definició de Catalunya com a nació, tot i que la Constitució ja parla de regions i nacionalitats que componen Espanya. El text diu també que està en joc l'esperit del 1977, que va fer possible la pacífica transició i els pactes origen dels 30 anys més virtuosos de la història d'Espanya.
La premsa considera que hi ha la temptació d'aprofitar l'ocasió per tancar definitivament i a la baixa la complexitat espanyola. "El dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural o el seu bloqueig" i està en joc l'esperit d'obertura de la Transició.
Conseqüències d'una sentència adversa
El document alerta que "Catalunya està preocupada i cal que tot Espanya ho sàpiga". Parla, però, de més que preocupació, "d'un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat".
L'editorial també denuncia que no es valorin els esforços de solidaritat de Catalunya amb l'Espanya més pobra quan els catalans no tenen els privilegis fiscals de bascos i navarresos i afegeix que els catalans veuen sovint fiscalitzada per Espanya la seva llengua, que té més parlants que les oficials de diversos estats membres de la UE.
La resposta
La premsa catalana avisa que la societat catalana no serà indiferent a una retallada. "Que ningú s'equivoqui en el diagnòstic, no som davant d'una societat dèbil, postrada i disposada a assistir impassible al detriment de la seva dignitat." També adverteix que no renunciarà a les reclamacions d'un finançament just, unes bones infraestructures, més autogovern i reconeixement de la identitat pròpia. I acaba dient que "si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable".
