La pressió dels alcaldes per no cedir el superàvit obliga Sánchez a fer concessions

Alcaldes de tots els colors polítics, a Catalunya i tot l'Estat, són contraris a la mesura de transferir al govern espanyol els seus estalvis i romanents per fer front als efectes de la pandèmia i reclamen una rectificació de l'acord amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, FEMP.

Aquest dimarts el Butlletí Oficial de l'Estat publica les condicions d'aquest préstec amb algunes modificacions. El govern permetrà que els ajuntaments li cedeixin els romanents que tenen al banc -i que per llei no poden tocar-, i s'estalviïn els interessos.

Amb la crisi de la Covíd-19, els ingressos dels consistoris han caigut en picat i els ajuntaments tenen moltes necessitats socials per cobrir i demanen poder gestionar ells mateixos aquests diners. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que hisenda comet un error que onsidera "antimunicipalista".

"Em sembla una falta de respecte i una incomprensió cap el municipalisme. L'Estat espanyol ha pogut anar als mercats internacionals a finançar-se, i ha aconseguit fons europeus; les comunitats autònomes han tingut un fons extraordianri de 16.000 milions d'euros i tenen capacitat d'endeutaments; en canvi als ajuntaments ens deixen lligats de mans i de peus quan hem d'atendre les necessitats més bàsiques."

En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio" ha denunciat l'infrafinançament dels ajuntaments i anuncia que el seu consistori tindrà "dèficit tan sí com no" i utilitzarà els estalvis de 165 milions d'euros, - 230 si se sumen els de les empreses municipals-, per atendre els serveis essencials i fer les inversions necessàries per reactivar l'economia.

"Teníem un pressupost d'un moment i per tant una part d'aquests romanents nosaltres aquest any ja els gastarem perquè, evidentment, no deixarem d'atendre les necessitats bàsiques, jo això ho tinc claríssim. Per tant, amb un pressupost aprovat, no hi ha una desobediència en el sentit que no hi ha una planificació de fer una cosa que no ho permeti la llei, però és que teníem un pressupost que era precrisi."

Els números de Barcelona

Els ajuntaments no volen cedir els recursos just quan més en necessiten, perquè són el primer dic de contenció davant les emergències socials. I les necessitats s'han disparat.

En el cas de Barcelona, l'Ajuntament ha hagut de duplicar les ajudes econòmiques: De l'1 de març al 30 de juny, s'hi han destinat 8 milions d'euros. És el doble que en el mateix període de l'any passat.

La gran majoria de peticions d'ajuda als serveis socials van ser per a aliments. Durant els dies de confinament més estricte, es van servir 11.150 àpats. Aquesta xifra inclou els que es van portar a domicili i els que es van servir als menjadors socials. Això representa un 192% més en relació amb els del 2019.

A partir de la desescalada, i quan la gent ha tornat a treballar, se n'han repartit poc més de 7.100. Són menys que al començament de la pandèmia, però encara signifiquen el 88% més que el 2019.

Altres alcaldes que diuen "no"

Alcaldes com els de Lleida, Reus, Badalona i València també són contraris a la cessió a l'Estat de la guardiola dels ajuntaments, que a Catalunya suma 3.500 milions d'euros. L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha dit als micròfons de Catalunya Ràdio que la ciutat disposa de 133 milions d'euros que pensa revertir a la població.

"No donarem els estalvis dels veïns de Badalona perquè aquest diners són per fer millores a la ciutat i no perquè se'ls quedi Pedro Sánchez."
"Això no és cosa de partits, aquí el govern espanyol i el PSOE han pres aquesta mesura inacceptable en contra de gairebé tothom."

Tampoc ho farà l'alcalde de Reus de Junts per Catalunya, Carles Pellicer.

"Nosaltres, els 2 milions d'euros no els cedirem a l'Estat. Nosaltres els tindrem aquí a Reus i mirarem quin és el millor destí que se li pugui donar, i que a la mínima l'abocarem a la ciutadania perquè pugui sortir en millors condicions."

L'alcalde de Lleida d'Esquerra Republicana, Miquel Pueyo, també és contrari a la cessió, tot i que el seu ajuntament no té superàvit, sinó un dèficit de 175 milions d'euros. Afirma que tots en surten perjudicats.

"En el cas dels que tinguin superàvit ho considerem una confiscació. I en el cas dels que no en tenim, com que hem tingut Covid, i tenim i tindrem moltes despeses i interessos menors, em sembla molt difícil de justificar que ciutadans i ciutadanes de Lleida hagin de rebre 0 euros de suport en la situació actual."

Algunes concessions

Davant la creixent oposició, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, mira d'aplanar el camí abans que el decret arribi al Congrés el setembre, millorant la seva oferta. A més dels 5.000 milions d'euros a fons perdut que ja oferia als ajuntaments que voluntàriament acceptessin prestar els seus romanents de tresoreria, ara proposa que els ajuntaments no hagin de pagar interessos pels romanents que tenen guardats en entitats bancàries si els cedeixen a Hisenda. El govern assumiria aquest interessos i, a més, compensarà els ajuntaments que acceptin que els tornin els diners en 15 anys.

El president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, FEMP, entitat que va donar el vistiplau a l'acord, Abel Caballero, n'ha d'estacat, entre altres bondats, que  es podran gastar uns diners que la llei del PP ara no permet.

"Si gastem els romanents, com que no són un ingrés, tindrem dèficit i ens intervindran. Això és la llei del PP: No podem gastar el romanent de cop perquè hi ha una llei del PP que ho impedeix. Hem de buscar una forma de resoldre-ho i el govern d'Espanya ens proposa una fórmula: Que entreguem el recursos i els retornaran en forma de transferència per poder-los gastar."

La llei d'estabilitat pressupostària, aprovada el 2012 amb els vots del PP i de CiU, imposa una estricta cotilla als ajuntaments. Els prohibeix fer dèficit, però, a més, els impedeix gastar el superàvit que han anat acumulant en els seus comptes: més de 14.000 milions d'euros a tot l'Estat.

Caballero ha considerat que "la intervenció és la llei del PP que no permet gastar el superàvit", i ha afegit que els ajuntaments poden "optar entre el superàvit, el romanent o la combinació de totes dues". I assegura que "hi haurà milers d'alcaldes que aniran per romanents perquè ens convé."

Però la complexitat de la fórmula triada pel govern Sánchez no acaba de convèncer ningú. Els alcaldes contraris coincideixen que la negociació "no ha acabat i haurà de continuar", ja que aquest decret llei s'haurà de convalidar al Congrés dels Diputats, on comptaria amb només ​el suport dels socialistes i, per tant, no prosperaria.

En aquest sentit, Colau aposta per tirar endavant un nou acord tramitant-lo com a llei per poder-hi fer esmenes, cosa que creu que podria "reconduir" la negociació. L'alcaldessa i líder dels Comuns ha advertit que hi votaran en contra al Congrés independentment del que voti Podem i recorda que en l'acord de govern entre PSOE i Podem hi havia el de fer que els ajuntaments disposessin de "tot el seu potencial financer" i n'ha exigit "el seu compliment".