La primera dona saudita directora de cine: "L'única manera d'avançar és amb l'art"

"La candidata perfecta" és la història d'una metgessa que vol que asfaltin el camí que porta fins al seu hospital. Els diners no arriben. I, per això decideix, presentar-se a alcaldessa desafiant les convencions establertes.

Haifaa al-Mansour, la primera directora que va dirigir una pel·lícula a l'Aràbia Saudita, és a Madrid promocionant el seu últim film que s'estrena aquests divendres.

Amb aquest darrer treball vol presentar una visió oberturista de la monarquia saudita.

"Les dones ara ja poden conduir. Se les anima a destapar-se la cara. I, fins i tot, podrien convertir-se en alcaldesses de la seva ciutat."

Haifaa al-Mansour vol ser font d'inspiració per a les noves generacions.

"Hi ha molta responsabilitat associada a intentar ser independent. Hi ha molta feina a fer, molta feina d'identitat, descobrir qui són i què volen fer, molt enllà de les normes convencionals o el que la família espera de mi."

La promoció europea de la pel·lícula es converteixen una excusa per parlar sobre la dona al món en una setmana reivindicativa.

"L'única manera d'avançar és a través de l'art. Ara tenim molts concerts, música, tenim una indústria. I això el que farà és canviar progressivament la societat."

El que a la cineasta li desagrada és que les dones no facin servir totes les llibertats.

"S'ha de canviar la mentalitat de les noies joves, que vegin qui són i puguin sortir de la tradició, poden ser el que vulguin i això no perjudicarà el seu estatus social."

Al-Mansour, convençuda que la dona ara té més llibertats, creu que és més fàcil ser feliç.

"No calen crits polítics, pot ser tan senzill com decidir què vols estudiar."

En el seu compromís amb el cinema sempre està absent l'enfrontament.

"M'entusiasma aportar art, progrés, en un lloc conservador, però per això s'ha de fer amb el cor, no enfrontant-se amb la gent, sinó dialogant. Només així podem aconseguir un canvi."

La cineasta saudita va trigar cinc anys a rodar la seva primera pel·lícula, "La bicicleta verde" (2012), després de tres curtmetratges i un documental.

El 2017 va rodar "Mary Shelly", a Europa, i "Desmelenada", el 2018, als Estats Units.

En el seu cinema íntim, les mares tenen una gran importància. Són fortes, decidides, valentes i trencadores.

"La meva mare té molt a veure amb la pel·lícula. Em va ensenyar el que significa ser autèntica amb tu mateixa i a tenir el valor de fer el que et vingui de gust."