La primera foto del telescopi James Webb entusiasma la NASA

Una estrella brillant al centre amb les galàxies de fons. Aquesta és la primera fotografia que ha capturat el telescopi James Webb. El va llançar l'agència aeroespacial nord-americana (NASA), l'europea ESA i la canadenca CSA el 25 de desembre de 2021 amb un coet Ariane 5 per continuar coneixent i estudiant l'univers.

El Webb té un mirall de 6,5 metres de diàmetre que permet capturar almenys sis vegades més llum que el Hubble, el telescopi que el precedeix. El mirall està format per 18 seccions hexagonals fetes amb beril·li i recobertes d'or. Per ajustar de forma precisa cada secció, hi ha més de 100 motors.

S'espera que aquest estiu estigui funcionant en la seva totalitat. L'objectiu del Webb serà aportar dades del nostre propi Sistema Solar i altres més o menys pròxims. Permetrà conèixer més bé l'origen i l'evolució dels planetes i els astres que orbiten al voltant del Sol, així com estudiar els exoplanetes d'altres sistemes. En aquest segon cas, es dedicarà especial atenció als que es trobin en zones amb condicions que els facin habitables.

Segons la NASA, una imatge "fenomenal"

Tot i que encara falten mesos perquè el Webb ofereixi una visió del cosmos, la NASA explica a través d'un comunicat que "aconseguir aquesta fita significa que l'equip confia que el sistema òptic està funcionant el millor possible". Segons Lee Feinberg, l'enginyer de la NASA que va dirigir el desenvolupament de les òptiques, l'emissió de la imatge és "fenomenal".

"Fa més de 20 anys, l'equip Webb es va proposar construir el telescopi més poderós que s'hagi llançat mai a l'espai i va elaborar un audaç disseny òptic per complir els exigents objectius científics", afegeix Thomas Zurbuchen, administrador associat de la Direcció de Missions Científiques de la NASA.

Segons la NASA, el rendiment de l'òptica que han pogut comprovar "està superant les especificacions. Estem entusiasmats amb el que significa per a la ciència".

L'equip del telescopi Webb va acabar l'11 de març l'etapa d'alineació, coneguda com "calibració fina", en la qual es revisa cada paràmetre i es posa a prova. L'equip no va trobar problemes crítics ni contaminació mesurable ni bloquejos de la trajectòria òptica. Per tant, s'ha aconseguit alinear correctament el principal generador d'imatges de Webb.

"Ara sabem que hem construït el telescopi adequat."

Polèmica pels costos i el nom

El projecte ha tingut un cost de 10.000 milions de dòlars. En l'inici, però, havia de ser un observatori de 500 milions de dòlars llançat el 2007. Ho reflectia Miquel Sureda, doctor en Enginyeria Aeroespacial i professor i investigador de la UPC, en una piulada:

Però tornem al que comentava a l'inici del fil:

Tot i que la missió és ESPECTACULAR, la planificació ha estat un DESASTRE. Per entendre la magnitud de la tragèdia, he fet una gràfica amb l'evolució de l'any previst de llançament i del cost estimat del projecte ? pic.twitter.com/THsW6zyLCg

— Miquel Sureda (@Gaia_Ciencia) December 23, 2021

El nom tampoc ha estat exempt de polèmiques. Al principi es preveia anomenar-lo NGST, de l'anglès Next Generation Space Telescope. Però el 2002 es va decidir-li posar-li el nom de James Edwin Webb (1906-1992), que va ser el segon administrador de la NASA, en ple mandat del programa Apollo.

En un article publicat per "Scientific American", es denunciava que Webb havia participat en les purgues de persones LGBTI sota les lleis dictades als anys 50. Després de la polèmica, la NASA va confirmar el nom al·legant que no havia trobat proves que donessin suport al canvi.

Poques setmanes abans que funcioni a ple rendiment

En les pròximes sis setmanes es faran els passos que queden per acabar d'alinear l'instrument científic. En aquesta fase del procés, un algoritme avaluarà el rendiment de cada instrument i es calcularan les correccions finals necessàries per aconseguir que el telescopi funcioni correctament.

La NASA apunta que "l'equip està ben encaminat per concloure tots els aspectes de l'alineació de l'element del telescopi a principis de maig", i "les primeres imatges de resolució completa i les dades científiques seran publicades a l'estiu boreal", és a dir, entre mitjans de juny fins a mitjans de setembre.