La primera nena nascuda per fecundació in vitro fa 40 anys: "Soc testimoni d'una nova normalitat"

La taxa d'èxit de reproducció assistida s'ha multiplicat per dos en els últims quaranta anys i ja supera el 50%. Ho assegura l'Hospital Dexeus de Barcelona, que ha celebrat aquest dijous l'aniversari de Victoria Anna Perea, la primera persona que va néixer a Espanya per fecundació in vitro ara fa quatre dècades, i la sisena a tot el món.

Coincidint amb l'aniversari, l'Hospital Dexeus de Barcelona ha fet balanç dels canvis tècnics en la reproducció assistida, i del gran repte social que és l'endarreriment de la maternitat. Actualment, l'11% dels embarassos a Espanya ja s'han aconseguit amb algun tipus de reproducció assistida.

Unes tècniques que s'han convertit en una normalitat per a la generació de la Victoria, que en l'edat més fèrtil té problemes per ser mare i recorre a noves tècniques, com la congelació d'òvuls.

"Als 20 anys parlàvem amb les amigues de si ser o no mare. Algunes ho tenien superclar, i a mi em semblava molt estrany parlar de ser mare a partir dels 40. I ara em xoca, que això ja sigui una nova normalitat."

La Victoria, testimoni de les noves realitats familiars

En aquests anys, també s'han reduït el nombre d'embrions implantats en cada cicle i això ha fet que els embarassos múltiples només freguin el 3%. La Victoria Anna diu que és testimoni, també, d'un canvi social i d'aquesta "generació, que representa la piràmide regressiva i les maternitats endarrerides". I és que l'edat mitjana de les mares ha passat dels 35 als 39 anys.

"Em sento testimoni, tant de la fita científica [que va representar], com de la generació que mostren les xifres: dificultat de trobar feina amb bones condicions, trobar una parella que encaixi, en una edat que encara sigui ideal... En el meu cas, ens ha passat la trentena en un obrir i tancar d'ulls."

També han canviat el perfil de les pacients. Abans les dones feien tractaments sobretot amb parella i ara ho fan en solitari o són parelles de dones que demanen el mètode ROPA, en què una dona l'òvul i l'altra gesta el nadó.

"Cal més informació" a la població jove

Aquesta universalització de les tècniques de reproducció assistida, però, no va acompanyada de més recursos als hospitals i clíniques públiques. Per això, l'equip mèdic de la Dexeus, el doctor Pedro Barri i la biòloga Anna Veiga, reivindiquen que moltes d'aquestes tècniques, com la congelació d'òvuls, formin part de la cartera de serveis de la sanitat pública.

"Hi ha inequitat d'accés a les tècniques de reproducció assistida. Hauríem d'establir col·laboracions entre sector públic i sector privat, que estic segur que són possibles. I crear programes dinàmics que facin que el major nombre de pacients que necessitin el tractament, hi tinguin accés."

Victoria Anna Perea també reclama més informació per a les noves generacions perquè considera que cal "ser conscient de les limitacions que hi pot haver, amb anticipació", en cas que es vulgui accedir a aquest tipus de tècniques en una edat avançada.

"Tenim un rellotge biològic més curt, i ens hem de posicionar sí o sí. Almenys, hauríem de tenir a l'abast aquesta informació per poder planificar-nos. Cal reflexionar-hi ja en una edat molt primerenca, quan segurament [la maternitat] no és una prioritat."

A tot el món hi ha uns 12 milions de persones nascudes amb tècniques de fecundació artificial. Actualment, suposen l'11% dels naixements.