La priorització del català a Europa satisfà Junts, empipa el PNB i és insuficient pel govern

L'oficialitat del català que aquest dimarts s'ha estrenat al Congrés dels Diputats espanyol haurà d'esperar a la Unió Europea. La decisió d'ajornar la votació ja s'esperava, en vista de les reticències expressades per alguns estats, però ha arribat amb un matís que ha sorprès: segons ha explicat el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, la proposta que s'ha fet és d'"una instauració gradual, que començarà amb el català".

Aquesta decisió, que Albares ha justificat perquè des de Catalunya s'ha insistit més en la demanda i també són més parlants, ha estat rebuda de manera desigual.

Des del govern, la portaveu, Patrícia Plaja, ha culpat La Moncloa de l'ajornament de la votació. "La feina s'ha fet tard, malament i a contrarellotge", ha etzibat, i ha lamentat que 40 anys de reivindicacions haurien d'haver estat "suficients".

Plaja ha afegit que és La Moncloa qui té "l'obligació i responsabilitat" d'aconseguir l'oficialitat i que "no ha fet prou". Ara li toca, per tant, "accelerar, arremangar-se i no escatimar cap esforç ni recurs" per fer entendre als països de la UE que és "just i imprescindible" oficialitzar el català.

Puigdemont: "El govern espanyol té feina pendent"

Junts, en canvi, n'ha fet una valoració més positiva. En un missatge a la xarxa X, l'antiga Twitter, Carles Puigdemont reconeix que "mai havíem arribat tan lluny" i que els "ho vull agrair". Puigdemont, però avisa que estaran molt atents, i que el govern espanyol "té feina pendent" i ha conclòs: "El camí per aconseguir-ho hauria de ser irreversible sense haver d'esperar massa."

Per la seva banda, la cap de llista a Madrid, Míriam Nogueras, també ha tingut paraules d'agraïment per als estats de la UE, perquè, com també ha destacat Albares, cap dels 27 no s'ha oposat a la proposta presentada pel govern espanyol.

Míriam Nogueras ha parlat de "dia històric" perquè "el català està molt més a prop de ser una llengua oficial a la Unió Europea". En aquest sentit, ha reconegut "l'esforç que ha fet" el ministre Albares, que, ha afegit, "arrenca definitivament el procés d'oficialitat del català, de la nostra llengua, a la UE".

"Un procés que no té marxa enrere", ha afegit Nogueras des del pati del Congrés dels Diputats. Això sí, una setmana abans del debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo, la diputada de Junts ha alertat: "Veurem quina és la capacitat del PSOE de complir els acords a què arriba".
 

El PNB: "No ajuda a la investidura de Sánchez"

En canvi, des del PNB ja avisen que no els agrada que el govern espanyol "relegui" l'euskera a Europa. Des dels passadissos del Congrés dels Diputats, Aitor Esteban ha assegurat que és una "mala notícia", "sorprenent" i decebedora".

"Això no sé si dificultarà la investidura de Sánchez o no, però el que és segur és que no hi ajuda", ha afegit.

Esteban ha avisat que "a Euskadi no s'entén" i ha criticat que el nombre de parlants sigui un dels criteris esgrimits per Albares. "La protecció d'una llengua no s'ha de basar en el nombre de parlants; si fos així, amb l'anglès i el xinès probablement sobrarien la resta", ha conclòs.
 

El BNG: "No hi ha llengües de primera i de segona"

En la mateixa línia que els bascos, des de Galícia el BNG també ha lamentat la decisió anunciada pel govern espanyol. "Per nosaltres no hi ha llengües de primera i llengües de segona", ha apuntat l'eurodiputada de la formació, Ana Miranda, a través d'un comunicat.

Per altra banda, la dirigent gallega ha criticat l'absència de terminis per aplicar l'oficialitat de les tres llengües i ha demanat que el procés no s'allargui de forma perpètua.

"Esperem que sol·licitar un dictamen jurídic sobre les conseqüències de l'oficialitat del gallec, el català i l'euskera i una anàlisi del seu impacte econòmic no sigui una maniobra que allargui 'sine die' la seva implementació", ha conclòs.