La proesa de la "Vanessa cardui", la papallona que pot creuar l'Atlàntic d'una tirada
- TEMA:
- Medi ambient
Se sospitava, però no s'havia pogut documentar fins ara. Una recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) amb participació catalana ha permès trobar proves que demostren que una petita papallona, la "Vanessa cardui", va volar des de l'oest d'Àfrica fins a la Guaiana Francesa, a l'Amèrica del Sud, en molt poc temps: es calcula que van trigar entre 5 i 8 dies, la meitat de la seva vida.
El descobriment, publicat a la revista Nature Communications, trenca completament amb la imatge de fragilitat i delicadesa que sovint tenim de les papallones. D'aquesta espècie, coneguda com la migradora dels cards, ja se sabia que podia volar entre Europa i l'Àfrica, però el que ha impactat és saber que també ha anat des de l'Àfrica a l'Amèrica del Sud, en un recorregut de més de 4.200 quilòmetres. Tot un rècord pel que fa a la distància recorreguda per un insecte volador.
L'origen del descobriment
L'octubre del 2013, Gerard Talavera, investigador de l'Institut Botànic de Barcelona del CSIC, va observar aquest tipus de papallones a les platges atlàntiques de la Guaiana Francesa. Això li va cridar l'atenció perquè aquesta espècie, la "Vanessa cardui", no s'acostuma a trobar a l'Amèrica del Sud.
A partir d'aquí, es van plantejar dues hipòtesis: que aquestes papallones haguessin arribat de l'Amèrica del Nord o Central --on sí que hi ha poblacions estables d'aquesta espècie- o que el seu origen fos a l'Àfrica.
Talavera admet que la segona hipòtesi "era una mica més sonada", però es va animar a seguir el fil de la recerca quan va comprovar que els dies previs a l'arribada de les papallones a la Guaiana Francesa havien bufat vents que venien directament de l'oest del continent africà.
Proves irrefutables que venien de l'Àfrica
Els investigadors del CSIC van estudiar genèticament mostres d'aquest tipus de papallones arribades de tots els continents, i es van adonar que els exemplars trobats a l'Amèrica del Sud estaven relacionats amb les poblacions d'Europa i l'Àfrica.
Però això no va ser tot, també van analitzar l'ADN del pol·len que les papallones transportaven al seu cos i van identificar dues espècies de plantes que només es troben a l'Àfrica tropical. Una prova definitiva que les papallones havien estat en aquesta regió.
Ajudades pel vent
Sense treure mèrit a la seva proesa, el que també tenen clar els científics és que les papallones no haurien estat capaces de travessar l'oceà Atlàntic sense l'ajuda del vent.
Els corrents d'aire ascendents els van permetre alternar el mínim esforç per no caure al mar amb el vol actiu, que requereix més energia. Un altre dels autors de l'estudi, Eric Toro-Delgado, ho il·lustra així:
"Calculem que, sense vent, les papallones podrien haver volat un màxim de 780 quilòmetres fins a consumir tot el seu greix i, per tant, tota la seva energia"
Segons l'equip d'investigadors, aquesta troballa dona pistes que poden existir corredors aeris naturals que connecten continents i que podrien estar facilitant la dispersió d'espècies a una escala més gran del que s'havia imaginat, com explica Gerard Talavera:
"Les dades genètiques de moltes espècies d'insectes demostren que això ha d'haver passat al llarg de la història, perquè és l'única manera d'entendre la distribució de les espècies tal com les podem veure avui en dia"
L'estudi constata que l'escalfament global facilitarà un augment d'aquests processos de dispersió d'espècies de llarga distància, i això podria tenir implicacions significatives per a la biodiversitat i els ecosistemes de tot el món.
- ARXIVAT A:
- Medi ambient Biodiversitat