La pujada de l'impost de societats de Montoro, tombada pel Constitucional: qui pot reclamar

El Tribunal Constitucional ha tombat l'última gran pujada d'impostos del ministre Cristóbal Montoro, de l'any 2016. Per recaptar més, va eliminar diverses deduccions de l'impost de societats. El problema, segons el tribunal, és que va utilitzar un decret llei.

La sentència podria comportar reclamacions milionàries a Hisenda, però també és cert que el Constitucional en limita els efectes retroactius: només s'hi podran acollir les empreses que ho havien impugnat i mantenien el procés legal obert. 

Ingressos extres de 4.300 milions anuals

L'any 2016, i amb l'objectiu del dèficit públic, el govern del Partit Popular va aprovar diverses modificacions de l'impost de societats que havien de comportar un increment de recaptació d'uns 4.300 milions d'euros anuals, segons els càlculs del llavors ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

En la sentència, que respon a una qüestió plantejada per la sala del contenciós administratiu de l'Audiència Nacional sobre el decret 3/2016, el Constitucional reprova que es modifiquessin punts essencials del tribut per la via d'un decret llei. 

Què ha tombat el Constitucional

En concret, el Constitucional tomba les modificacions de l'impost que fixaven uns topalls més restrictius per la compensació de les bases imposables negatives, un límit a les deduccions per doble imposició, entre d'altres.

Segons el tribunal, aquestes modificacions afecten la base imposable i la quota, que són part essencial de l'estructura de l'impost, amb "rellevància", segons deia el mateix ministre Montoro.

Són canvis, afirma el tribunal, que no es podien aplicar a través d'un decret llei. El tribunal ja va aplicar un criteri semblant per tombar el decret 2/2016, que incrementava els pagaments fraccionats de l'impost de societats de les grans empreses.

La sentència acota les possibles reclamacions

Ara bé, la clau de la sentència és quin abast té, quin és l'impacte real sobre els comptes públics. I el Constitucional, com ja va fer amb la seva sentència sobre les plusvàlues, ha definit un perímetre estret per evitar una allau de reclamacions que obliguin Hisenda a retornar milers de milions d'euros.

La sentència diu explícitament que per "seguretat jurídica" no es poden revisar els pagaments d'impostos que ja van quedar decidits "definitivament" amb una sentència judicial o bé una resolució administrativa ferma. També assenyala que ja no podran presentar-se impugnacions noves. D'aquesta manera "es limiten els efectes cap al passat" de la seva decisió. 

En aquest sentit, l'advocat i soci de Crowe Legal y Tributario Jordi de Juan apunta que moltes empreses han previst aquesta eventualitat i han mantingut processos oberts per poder reclamar encara que el Constitucional acoti les possibilitats de devolució. "S'albirava aquesta possibilitat d'inconstitucionalitat --explica de Juan--, i tots els nostres clients han activat mecanismes de defensa per quedar a cobert d'aquesta limitació dels efectes."

Factura milionària per a Hisenda

La quantitat de diners que haurà de tornar Hisenda és ara com ara una incògnita, perquè no totes les empreses que en el seu moment es van considerar perjudicades van impugnar o van mantenir viu el procés legal amb diferents recursos. Segons De Juan, però, moltes companyies sí que van fer els deures: "Estem parlant de multinacionals, entitats financeres, pimes importants... La factura pot ser mil milionària", diu De Juan. 

A més, s'obre una nova possibilitat. El Constitucional ha tombat el decret llei per defecte de forma, i això vol dir que en cau tot el contingut. És a dir, que s'obre la porta a presentar noves reclamacions. 

Per la seva banda, en un missatge a X, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha criticat la "mala gestió" del govern Rajoy, que "acabem pagant els contribuents". La ministra no ha aclarit, de moment, quin és l'impacte esperat de la sentència en els comptes públics.

En paral·lel, el sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha ha assenyalat que la sentència d'avui és la mostra que "no és bo precipitar-se" a l'hora de decidir reformes tributàries.