La qualitat de l'aire a Barcelona millora per segon any, però encara supera el límit de l'OMS

La qualitat de l'aire a Barcelona millora per segon any. El 2024 s'ha tancat amb les millors dades des que se'n tenen registres, seguint la tendència del 2023.

Els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules PM10 que mesuren les diferents estacions de vigilància a la ciutat van complir el 2024 els límits actuals de la Unió Europea (40 µg/m³).

Tot i això, els nivells continuen per sobre dels límits que marca l'Organització Mundial de la Salut (10 µg/m³) i per sobre dels que la UE s'ha fixat pel 2030 (20 µg/m³).

Els valors de diòxid de nitrogen, que es relaciona amb el trànsit, s'han reduït entre un i dos punts a gairebé totes les estacions i ha pujat un punt a la de Vall d'Hebron.

A l'Eixample, un dels districtes centrals i amb més circulació de vehicles, el registre d'NO2 del 2024 ha quedat fins i tot per sota del que hi havia el 2020 amb la pandèmia.
 

Pel que fa a les partícules PM10, les dades provisionals que ha fet públiques l'Ajuntament de Barcelona també mostren una tendència a la baixa en totes les estacions de vigilància.

L'origen d'aquestes partícules ve condicionat també per aspectes meteorològics però també per l'activitat humana (vehicles, indústria, construccions...).

En aquest cas, a l'Eixample, Palau Reial i Poblenou els nivells són inferiors als del 2020, mentre que a l'estació de Vall d'Hebron, els nivells de PM10 han quedat per sobre i no baixen tant. 
 

La dificultat de complir amb els límits de l'OMS

L'investigador del CSIC, Xavier Querol, assenyala que les dades del 2024 són positives gràcies a les polítiques "a vegades criticades i a vegades poc valentes" que s'han implantat els darrers anys.

Querol adverteix, però, que "complir la legislació actual no vol dir que tinguem una qualitat de l'aire bona" perquè remarca que són els límits de l'OMS els que valen. 

Lamenta que els límits que s'ha fixat la UE pel 2030 són els que ja s'havien marcat pel 2010 i que la crisi del 2008 va fer endarrerir.

De cara als anys vinents, l'investigador augura que reduir més els nivells l'NO2 i PM10 serà difícil perquè "ja s'ha escombrat la brossa grollera i ara queda la més fina". 

En el cas de l'NO2, aposta per reduir el trànsit. Per reduir les partícules, creu que caldrà fixar-se més en les emissions que fan ports, aeroports, la indústria o l'agricultura i la ramaderia, que representen el 70% de les PM10 i les més fines, les PM2,5.

"Accelerar la ZBE"

Tot i aquesta millora, l'Ajuntament de Barcelona insisteix que la contaminació continua tenint impacte sobre la salut de les persones. Cada any, provoca la mort prematura de 1.000 persones. 

La primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha afirmat que "anem per bon camí" i que, tot i l'augment de l'activitat econòmica, "la ciutat ha crescut de forma sostenible".

Ara bé, Bonet ha admès que la nova directiva europea fixa pel 2030 uns llindars més exigents i que l'objectiu del consistori és complir els nivells europeus. 

En aquest sentit, ha apostat per "accelerar" la zona de baixes emissions (ZBE), tot i que no ha detallat com perquè diu que cal una reflexió conjunta amb els altres municipis implicats. 

Des que va entrar en vigor el 2020, la mesura ha fet reduir les etiquetes B, que suposen menys del 15% dels cotxes que circulen, mentre que les ECO ja superen el 20%.

Dins de l'anomenat Pla Clima, el consistori es compromet a avançar cap a una flota municipal de zero emissions, en especial els busos de TMB (amb l'objectiu d'arribar al 75% de la flota el 2030).

I augmentar l'oferta de transport públic amb la connexió del tramvia per la Diagonal, així com generar més zones de verdes a la ciutat.