La qualitat de l'aire a les aules i com afecta els alumnes, en un estudi pioner de la UPC

Amb la covid va arribar la necessitat de ventilar les aules. Per això ara un grup d'investigadors de la UPC analitzen la qualitat de l'aire dels centres educatius, per primera vegada a Espanya.

En el marc del projecte IAQEDU, han recollit durant un any dades d'una vintena d'escoles i instituts representatius de quatre zones climàtiques de Catalunya (l'àrea metropolitana de Barcelona, la plana de Lleida/Osona, la Costa Daurada i Pirineus/Montseny) i en diferents èpoques.

Han mesurat, entre altres indicadors, la temperatura, la humitat i la concentració de diòxid de carboni.

Efectes negatius en el rendiment escolar

Uns alts nivells de CO₂ "no només afavoreixen el contagi dels virus respiratoris com la covid o la grip", assenyala Pablo Pujadas, professor de l'ETSEIB i investigador del GRIC (UPC), "sinó que també afecten el rendiment dels estudiants, perquè la seva capacitat de concentració disminueix".

Per posar un exemple, una classe amb 25 alumnes que no estigui ben ventilada pot superar les 1.200 partícules per milió de diòxid de carboni en només 7 minuts, quan a partir de 900 ja hi ha un impacte negatiu.

L'encaix entre el fred i l'estalvi energètic

No hi ajuda que la majoria de centres estiguin construïts abans que el 2006 s'aprovés la normativa que els obliga a tenir sistemes de ventilació mecànica.

Això vol dir que, per a la majoria, l'única opció per ventilar és obrir portes i finestres. "Es troben en una dicotomia", il·lustra Marta Gangolells, professora de l'ESEIAAT i investigadora del GRIC (UPC): "Si volen garantir una bona qualitat de l'aire, han d'obrir finestres, però a l'hivern, o augmenten el consum d'energia o entren en una sensació de desconfort tèrmic".

Al setembre el problema era l'excés de calor, amb algunes aules amb temperatures que podien arribar als 40 graus, com denunciaven famílies i docents. La resposta del departament va ser distribuir ventiladors per als casos més extrems, mentre no es puguin definir en profunditat les necessitats de cada centre a més llarg termini, a partir d'aquest estudi de la UPC.

Una guia per millorar la qualitat de l'aire

Els investigadors ja han recollit també dades sobre els alumnes i els docents, com ara la seva sensació tèrmica. "La lectura sola de la temperatura o la humitat no ens permet saber si els nens tenen confort o desconfort tèrmic, perquè els infants i els adults no tenim la mateixa sensació de calor o de fred", assegura Gangolells.

La previsió dels investigadors és obtenir els resultats de l'estudi el setembre de l'any vinent. Amb la informació obtinguda crearan una guia que ajudi els centres a millorar la qualitat de l'aire garantint el confort tèrmic i minimitzant el consum d'energia.

Un altre dels objectius és ajudar les administracions a prioritzar les inversions que siguin més efectives per millorar els sistemes de ventilació a les aules.