La qualitat de vida a Catalunya, en gràfics: lleugera millora, però a la cua d'Espanya
L'indicador elaborat per l'Institut d'Estadística inclou xifres objectives sobre la situació econòmica o l'educació, però també percepcions personals
La qualitat de vida dels catalans va millorar lleugerament durant el 2023, però encara no s'ha recuperat de la pandèmia i queda per sota de la mitjana estatal i lluny dels primers llocs del rànquing de comunitats autònomes, que, com l'any passat, ocupen Navarra, La Rioja, Aragó i el País Basc.
Així ho recull l'índex global de qualitat de vida de l'Institut Nacional d'Estadística, que calcula el grau de benestar dels espanyols tenint en compte xifres objectives sobre la situació econòmica de les llars o el nivell de formació, però també percepcions personals com ara la freqüència de les trobades amb familiars o amics, la confiança en el sistema polític o la sensació de seguretat quan se surt a passejar sol de nit.
Com a Catalunya, el 2023 la qualitat de vida al conjunt de l'Estat va trencar la tendència a la baixa iniciada amb la pandèmia i va augmentar lleugerament, situant-se en 101,54 punts davant dels 101,40 de l'any anterior.
El rànquing per comunitats el tanquen les Canàries i Galícia, mentre que el País Valencià i les Illes Balears se situen per sobre de la mitjana. Catalunya és setena per la cua.
Catalunya està per sobre de la mitjana espanyola en l'àmbit de la feina, les condicions materials de vida i l'experiència general de vida, mentre que està clarament per sota en oci i relacions socials i seguretat física i personal.
La millora és gairebé imperceptible en l'àmbit de la salut i en el de l'oci i les relacions socials, i on hi ha una lleugera davallada és en la percepció sobre l'entorn i el medi ambient.
La percepció de seguretat, on més empitjorem
La baixada més pronunciada és en la percepció de seguretat física i personal, que cau dels 96,32 punts del 2022 als 95,65 del 2023, i se situa força per sota de la mitjana espanyola.
Per calcular-ho, en aquest cas, es té en compte la taxa d'homicidis i la taxa de criminalitat --dades objectives--, així com la percepció de crim i la percepció de seguretat --dades subjectives.
L'educació, on més millorem
L'educació, en canvi, és l'indicador que presenta una evolució més positiva en els últims 15 anys. De fet, l'indicador només ha reculat els anys 2019 i 2022 i se situa lleugerament per sobre de la mitjana de l'Estat. L'educació s'ha calculat amb dades objectives, com el nivell educatiu de la població o els índexs d'abandonament escolar.
L'indicador del treball també ha evolucionat favorablement des de l'any 2013, llevat de l'any 2020, per la pandèmia. Aquest indicador també es calcula d'acord amb dades objectives.
Són doncs indicadors que han millorat de forma general en totes les comunitats autònomes de l'Estat.
La qualitat de vida millora al conjunt de l'Estat
Pel que fa al conjunt de l'Estat, la pujada general es produeix per la millora de la puntuació dels indicadors de treball, educació, entorn i medi ambient i experiència general de la vida.
Per contra, van empitjorar la seva puntuació respecte al 2022 els indicadors de condicions materials de vida, salut, oci i relacions socials, i seguretat física i personal.
En l'anàlisi detallada, Navarra destaca en salut, oci i relacions socials, entorn i medi ambient i experiència general de la vida, i País Basc en condicions materials de vida i educació.
Per la seva banda, les Balears destaquen en l'àmbit del treball, Astúries en seguretat física i personal, i el País Valencià en governança i drets bàsics.
Estadística experimental
Aquesta estadística combina dades objectivables com ara l'atur o el nivell de formació amb enquestes que recullen la percepció dels ciutadans.
Per això, els experts alerten que són dades útils perquè van molt més enllà del PIB, però s'han de llegir tenint en compte que incorporen percepcions molt subjectives, i que els habitants de cada comunitat poden viure diferent una mateixa realitat.
Aquest tipus d'indicadors s'han anat fent un lloc a l'hora de valorar la qualitat de vida d'un col·lectiu més enllà dels indicadors estrictament econòmics, i institucions com Eurostat també incorporen cada cop més el concepte de qualitat de vida en les seves estadístiques.
- ARXIVAT A:
- Economia de butxaca
