La quantitat de bacteris i fongs a l'intestí ajudaria a diagnosticar la malaltia de Crohn

Les persones amb malaltia de Crohn, que es caracteritza per la inflamació intestinal, tenen una composició diferent dels microorganismes que viuen al tracte digestiu. Això, en el futur, podria ajudar en el diagnòstic i en la diferenciació respecte a la colitis ulcerosa, una malaltia amb símptomes semblants.

Així ho demostra un estudi del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), segons el qual els pacients amb malaltia de Crohn tenen una quantitat diferent de bacteris i fongs a la microbiota intestinal en comparació als que tenen colitis ulcerosa. Els resultats es publiquen a la revista mSystems.

La malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa són dues de les malalties inflamatòries intestinals més comunes, però el diagnòstic es pot confondre perquè tenen símptomes semblants, com ara diarrea, sagnat rectal, dolor abdominal i pèrdua de pes.

Una de les diferències és que la colitis ulcerosa es limita al còlon i els canvis inflamatoris apareixen sobretot en la capa interna de l'intestí, la mucosa, però la malaltia de Crohn pot afectar qualsevol tram del tracte digestiu i a tot el gruix de la paret intestinal.

Variació en el nombre de bacteris i de fongs

Per prescriure el tractament adequat i fer-ne el seguiment cal un diagnòstic individualitzat, que obliga a certes proves amb tècniques invasives, com explica Luis Mayorga, un dels autors de l'article, especialista del Servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital Vall d'Hebron i investigador del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR:

"El diagnòstic habitual necessita una endoscòpia compatible, estudi radiològic (acostuma a fer-se ecografia, TC o ressonància) i troballes histològiques suggestives".

La microbiota intestinal és el conjunt de microorganismes que viuen al tub digestiu, incloent-hi bacteris i alguns fongs. Els autors de l'estudi han analitzat la quantitat d'aquests microorganismes en 294 mostres de femta de pacients amb malaltia de Crohn o colitis ulcerosa, en familiars sans de pacients i en persones sanes sense familiars amb malaltia inflamatòria intestinal.

Els resultats obtinguts a Vall d'Hebron van ser validats amb mostres de pacients de l'Hospital Universitari de Lovaina, a Bèlgica.

Les anàlisis mostren que els pacients amb malaltia de Crohn tenen menys bacteris que les persones sanes. En canvi, en la colitis ulcerosa, si bé hi ha també una disminució en el número de bacteris, s'observa un augment en el número de fongs. I quan un pacient amb colitis ulcerosa presenta un brot, s'incrementa encara més la càrrega de fongs.

A l'estudi també s'ha observat que el canvi en l'abundància de microorganismes també es dona en familiars sans dels pacients, si bé amb menor diferència. Això es pot deure, segons els investigadors, a causes genètiques o al fet de compartir el lloc de residència i tenir estils de vida i alimentació similars al seu familiar.

Però els autors no han pogut determinar si els canvis en la microbiota són causa o conseqüència de la malaltia. Probablement, diuen, en el desenvolupament de la malaltia hi tenen a veure tant factors genètics com ambientals.

Una tècnica no invasiva

En el futur, tot això podria ajudar al diagnòstic, com explica Chaysavanh Manichanh, coautora de l'article i responsable de la línia de recerca de Microbiota Intestinal del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR:

"Combinant la informació sobre la microbiota amb les dades clíniques dels pacients (resultats en proves mèdiques, índex de massa corporal, hàbits de vida, etc.) tindrem una gran capacitat per discriminar entre malaltia de Crohn i colitis ulcerosa. Ajudarà, per tant, al diagnòstic de la malaltia i també a predir si es produirà un brot".

Però això té una certa complexitat, afegeix la doctora Manichanh:

"Per conèixer quins bacteris hi ha en l'intestí i la fisiopatologia de la malaltia, és necessari realitzar una seqüenciació d'algunes regions de l'ADN de tots els microorganismes. Això és factible quan parlem de recerca al laboratori, però, per ara, és encara molt complicat aplicar-ho a la clínica perquè arribi ràpidament a tots els pacients. Aquest altre mètode, basat en la realització d'una PCR quantitativa, és molt més fàcil i adaptable a un àmbit clínic".

Ara, l'objectiu dels investigadors és validar aquests resultats amb un gran nombre de mostres, perquè la gran variabilitat de microbiota entre persones fa necessari una anàlisi a gran escala, incloent pacients amb diferents graus d'afectació i diferents llocs del món.

Un cop fet això, conclouen que serà una eina important per al diagnòstic:

"Creiem que les càrregues de fongs i bacteris, combinada amb altres proves estàndard de laboratori i amb dades demogràfiques podrien proporcionar als metges un mètode no invasiu i molt eficient per discriminar subtipus de malalties o predir-ne els brots en els mateixos hospitals".