La quarta part dels menors que van a urgències per motius psiquiàtrics s'han autolesionat

Un de cada quatre pacients pediàtrics que van acudir a les urgències de l'Hospital Infantil Vall d'Hebron per un motiu psiquiàtric entre els anys 2015 i 2017 tenia les autolesions com a motiu de consulta.

Així ho conclou un estudi fet pel Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el CIBERSAM (Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental).

L'estudi, titulat "Prevalença a tres anys de les conductes autolesives entre els motius de consulta a urgències en població infantil i juvenil", s'ha publicat en anglès a la revista Actas Españolas de Psiquiatría.

Els autors van analitzar 566 episodis clínics relacionats amb un problema de salut mental que es van atendre a les urgències pediàtriques entre els anys 2015 i 2017.

Es va constatar que una quarta part tenien problemes d'autolesions, com ara intents de suïcidi per sobreingesta de medicaments, talls als braços, cops autoinfligits, idees de mort i d'altres.

El problema s'ha observat especialment en noies d'una edat mitjana de 15 anys i tot sovint sense patologies psiquiàtriques de base.

Segons el líder de l'estudi, Marc Ferrer, cap de la Secció d'Hospitalització del Servei de Psiquiatria i investigador principal del Grup de Recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions de Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), aquestes dades obliguen a reflexionar.

"És un problema creixent i preocupant. Són nois i noies que per l'edat que tenen haurien d'estar gaudint de la vida sense gaires preocupacions i, en canvi, tenen un gran patiment emocional i una manifesta incapacitat per suportar-lo, i arriben a l'autolesió i en alguns casos al suïcidi."

L'estudi ha comptat amb la col·laboració de la Unitat d'Urgències de Pediatria. La doctora Mónica Sancosmed, del Servei de Pediatria, comenta les possibles causes d'aquest comportament.

"Qualsevol forma de provocar-se dolor és una forma d'expressar el patiment (ràbia, tristesa, solitud). Són emocions que no poden expressar, i els és més fàcil controlar el dolor físic que l'emocional. Amb això alliberen una part de l'ansietat que senten."

Les noves tecnologies

Sobre les causes concretes de cada cas, l'estudi assenyala múltiples factors que interactuen. N'hi ha de sociodemogràfics (predomini del sexe femení) i de psicopatològics (baixa autoestima, depressió, trastorns de conducta, abús de substàncies).

També hi ha factors precipitants psicosocials (assetjament escolar, divorci dels pares, problemes familiars, abús sexual, violència domèstica, problemes econòmics, atur, dificultats en les relacions socials, sentir-se diferent, diferències ètniques, culturals).

Aquestes situacions han augmentat, i això, sumat a l'eclosió de les noves tecnologies, ha generat i ha fomentat aquest fenomen, perquè davant de situacions negatives molts adolescents i preadolescents hi troben una sortida, com explica la doctora Sancosmed.

"Es refugien en la realitat virtual de les xarxes socials, en les quals darrerament s'ha afegit un canvi en la percepció i ja no veuen les autolesions com una cosa negativa, i senten cert benestar per la pertinença a un grup i formar part d'alguna cosa que està de moda."

Un exemple d'aquest fenomen, apunta la doctora Sancosmed, són les etiquetes #autolesió o #selfharm que s'utilitzen en xarxes socials com Instagram o Twitter.

L'edat mitjana dels nois i noies que consulten a urgències per un problema relacionat amb la salut mental ha anat baixant: dels 16 anys el 2015 als 12 el 2017. La tendència no es dona només a Catalunya, explica el doctor Ferrer.

"Malauradament, les dades d'aquest estudi van en el mateix sentit que les que s'observen en estudis semblants en altres països i reforcen l'evidència de la necessitat urgent d'obtenir recursos específics per a aquesta població tan vulnerable que després pot desenvolupar trastorns psiquiàtrics greus i que es poden cronificar."

L'OMS considera prioritari atendre l'escletxa assistencial entre les necessitats dels joves i l'atenció que actualment se'ls dispensa, sovint insuficient quantitativament i qualitativament.