"La ràdio m'ho ha donat tot": Maria Glòria Farrés, la veu degana de les ones catalanes

Tot just era una adolescent quan es va posar, per primera vegada, davant del micròfon. Corrien els anys 50 i Ràdio Terrassa li va obrir les portes perquè fos una de les veus dels seus radioteatres. A partir d'aquell moment, va fer tots els papers de l'auca i ja no es va separar mai d'un mitjà del qual continua enamorada.

Maria Glòria Farrés porta més set dècades parlant i interpretant pels seus oients. Ara, a punt de fer 90 anys, continua amb ganes de continuar-ho fent, tot i admetre que "l'edat pesa i la veu canvia".

Amb motiu de la celebració, aquest 13 de febrer, del Dia Mundial de la Ràdio, Manel Alías l'ha visitat al seu actual estudi i ha xerrat amb ella en una conversa per al "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio.
 

"La ràdio va venir a mi"

El primer contacte de la Maria Glòria amb la ràdio va ser de petita, quan va arribar a casa seva el primer aparell. "Era una caixa grandíssima col·locada sobre un moble que tenia un vaixell al damunt, que era l'antena", recorda.

En aquells primers anys, ja sota la dictadura franquista, el gran al·licient era buscar notícies a través de les emissores internacionals, que tenia la seva complexitat, però els permetia estar més ben informats: "Ràdio Andorra ens servia per saber què passava a Espanya."

Assegura que ella mai va decidir treballar a la ràdio, sinó que la ràdio va arribar a ella d'una manera inesperada. Demanaven veus per incorporar al grup de radioteatre de Ràdio Terrassa i ella va passar la prova.
 

"Tot ha canviat molt"

Farrés posa en valor l'esforç de tothom. La majoria dels locutors tenien una altra feina principal, sobretot al sector tèxtil, però mantenien el seu compromís amb la ràdio.

"En aquella època regia el sacrifici i l'interès fora de mida de cadascú."

Treballaven moltes hores, però a les 9 del vespre no fallava ningú. "Tothom hi anava, homes i dones, encara que estiguéssim esgotats. De vegades gravàvem fins a les 2 de la matinada", assegura. Una etapa que rememora amb certa nostàlgia.

A ella el que l'entusiasmava era llegir en veu alta. Si a més podia interpretar, encara millor, però no deia que no a res. A Ràdio Terrassa va fer radioteatre i tres setmanes després va passar al locutori, on es va estar un any i mig. Fes el que fes s'ho passava bé, i per això li van proposar que deixés la seva altra feina i es dediqués a la ràdio a temps complet.

A partir d'aquell moment, ho va fer tot: locutora, programació, secretària, muntadora de guions, responsable de la música a la discoteca, tècnica... Gravaven amb grans magnetòfons i si s'equivocaven suposava tot un trasbals. "Avui hi ha molts més recursos tècnics i tot és molt més fàcil", reconeix. I ella també s'ha anat adaptant als nous temps.
 

"A la ràdio vaig conèixer l'home de la meva vida"

"A mi la ràdio m'ho ha donat tot", sentencia la Maria Glòria, "des de la satisfacció de sentir-me valorada a la possibilitat de saber que, sense veure'm la cara, molta gent em coneixia". En certa manera, admet que amb la ràdio va saciar el seu "desig d'artista".

D'aquesta llarga trajectòria, també valora haver pogut conèixer molts oients i molts companys de feina, entre els quals un de molt especial: el seu marit. "Ell també es va enamorar de la ràdio i va fer grans coses dins el poc temps que hi va poder estar."

En un primer moment, després de casar-se, Farrés va decidir aparcar el mitjà:

"Vaig preferir ser mestressa de casa i mare de família, però al cap d'un temps la ràdio em va tornar a venir a buscar."

La pausa, doncs, va durar poc i es va reincorporar al radioteatre, amb el seu marit exercint d'adaptador.

D'aquell matrimoni va néixer un fill que va heretar aquella mateixa vocació. El periodista Joan Carles Peris Farrés, actual cap d'Internacional de TV3, va començar la seva carrera formant part de la primera redacció de Catalunya Ràdio i suposa que la influència dels seus pares hi devia tenir alguna cosa a veure.

"A qualsevol racó de casa hi havia una ràdio que sonava. Estàvem familiaritzats amb el mitjà."

Peris puntualitza que els gèneres d'un i altre són molt diferents, però reconeix una "admiració total" per la seva mare.
 

"Les ganes hi són"

La Maria Glòria continua fent radioteatre, ara a Matadepera Ràdio, i sobretot dirigint-lo: "És com la meva sala d'estar, hi estic com a casa." Diu que ha volgut mantenir el caliu del radioteatre i assegura que el grup que han creat manté viu aquest mateix esperit: "Responen amb la mateixa il·lusió que jo tenia en els primers moments."

Aquest any en farà 90 i, pel que sembla, l'enxamparan fent ràdio: "La meva veu no és la mateixa i em cansa la interpretació, però no vull que mori el radioteatre. Per això hi estic agafada i no el vull deixar."