La reclamació per retornar ajudes de la Generalitat també afecta persones sense llar

Entre les 9.500 persones a qui la Generalitat reclama el retorn de diners ingressats per ajudes socials, també hi ha persones sense llar. Així ho confirma Arrels Fundació, que té constància de diversos casos d'aquestes característiques. 

Un d'ells és el del Claudi. És usuari d'Arrels i viu en un pis de la Fundació. Setmanes enrere va rebre una carta del Departament de Drets Socials en què li reclamen 8.000 euros. Com en la resta de casos avançats per "El matí de Catalunya Ràdio", el motiu que al·lega l'administració és que al llarg de mesos ha estat cobrant més diners dels que li pertocaven i ara li reclamen de cop.

En el seu cas, ell és beneficiari d'una Renda Garantida de Ciutadania i d'una prestació no contributiva. Això indica que té una discapacitat superior al 65%, o bé que no té dret a rebre una prestació per jubilació. "És impossible que pugui tornar aquests diners, mai els he vist junts", diu el Claudi. "Ho visc amb molta ansietat perquè em donaven un termini de deu dies per pagar", afegeix.

Possible via judicial

Arrels és coneixedora de diversos casos com el del Claudi, de persones que dormen al carrer o viuen en allotjaments de l'entitat. Des de l'entitat expliquen que en alguns casos fins i tot han patit embargaments. A més, de vegades, les notificacions no han arribat a les adreces on els afectats estan empadronats.

Eva Hobeig és responsable dels serveis jurídics d'Arrels i avisa que la fundació estudia portar als tribunals aquells casos que no pugui solucionar per la via dialogada amb la Generalitat. "Estem valorant aquesta via si la resposta no és satisfactòria", resumeix Hobeig. L'advocada insisteix en l'impacte que tenen aquestes reclamacions per als beneficiaris de les prestacions. "Òbviament no tenen estalvis. Si han de tornar aquests diners, aquest mes no dinen", afirma. "El retorn de la prestació també implica que aquesta queda retallada", afegeix.

Precedents als tribunals

Pròximament, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, compareixerà al Parlament per donar explicacions sobre les reclamacions de la Generalitat. Per ara, el secretari general del departament, Raúl Moreno, ha reconegut a "El matí de Catalunya Ràdio", que tot plegat es deu a una "mala praxi" de l'administració. Una afirmació que confirma la hipòtesi de la Síndica de Greuges de Catalunya, que manté oberta una actuació d'ofici per aclarir els fets.

El responsable de Serveis Socials de la síndica, Jordi Sánchez, avança que hi ha precedents judicials similars, fins i tot a escala europea. "Hi ha sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans que de manera molt clara estableixen que les quantitats no es tornin, sempre que els ciutadans hagin actuat de bona fe", explica. A l'estat també hi ha precedents.

Al juliol, el Tribunal Superior de Justícia de La Rioja va establir que un beneficiari de l'Ingrés Mínim Vital que va cobrar indegudament l'ingrés no ha de retornar-lo si l'error és de l'administració; no hi ha mala fe i, a més, cobreix unes necessitats bàsiques. La sentència ordenava perdonar el deute de 4.300 euros que un ciutadà havia contret amb l'administració per aquest motiu.