El Senat tomba la llei d'amnistia, pas previ perquè s'aprovi al Congrés

El PP ha fet valer la majoria absoluta que té al Senat per vetar la llei d'amnistia, que torna a centrar l'atenció política aquest dimarts després d'una jornada electoral en què el PSC es va imposar amb claredat i en què el bloc independentista va perdre la majoria.

El veto a la proposició de llei s'ha aprovat amb vots 149 a favor i 113 en contra. Malgrat això, ara torna automàticament al Congrés, on s'aprovarà definitivament a finals de mes.

Amb això, acaben dos mesos en què la llei ha estat aturada a la cambra alta, on va arribar a mitjans de març, després que el PSOE l'aprovés amb els socis parlamentaris. La cambra alta no la va tramitar d'urgència en 15 dies com va fer el Congrés, sinó que va optar pel procediment ordinari, que li ha permès estirar la tramitació fins aquest dimarts.
 

L'ofensiva del PP a partir d'ara

Paral·lelament, el PP ha decidit retirar el conflicte de competències entre les dues cambres --Senat i Congrés-- que havia presentat el mes passat, en què exigia a la cambra baixa retirar la llei d'amnistia en considerar que era una "reforma encoberta" de la Constitució.

El Congrés dels Diputats va respondre que no retiraria la proposició de llei i, com a resposta, el Senat va demanar que sigui el ple i no la Mesa qui decideixi sobre el seu requeriment per retirar la proposta legislativa. 

El PP podria haver elevat aquest conflicte de competències al Tribunal Constitucional, que ara té majoria progressista, però corria el risc que es converteixi en un revés. Els experts coincideixen que el TC no frenarà l'aprovació definitiva amb mesures cautelars.

Per això, ha optat per retirar el conflicte, en un ple extraordinari que ha convocat aquest mateix dijous. 

I és que l'única via per la qual els populars podrien intentar frenar la llei encara més seria portant-la al Constitucional. Però com que no està aprovada definitivament, el tribunal encara no pot pronunciar-se sobre la seva inconstitucionalitat. Els populars ja han promès que un cop s'aprovi definitivament la impugnaran al TC.
 

30 de maig, aprovació definitiva al Congrés

Si no hi ha sorpreses, es preveu que el Congrés votarà definitivament la llei d'amnistia el 30 de maig.

En principi la llei sortirà per 178 vots a favor, dos per sobre de la majoria absoluta (PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i Podem). Els socis de legislatura ja han dit que votaran a favor de la llei, tot i que només caldria una majoria simple per aprovar-la. De fet, és la mateixa majoria que ja la va aprovar al març en la primera votació al Congrés.

Després, la llei d'amnistia sortirà publicada al Butlletí Oficial de l'Estat, i serà llavors quan entrarà en vigor. Un pas que coincidirà amb la campanya de les eleccions europees del 9 de juny.

Els jutges tindran dos mesos

La llei d'amnistia diu que els jutges que han tractat causes del procés tindran dos mesos per aplicar la normativa. Això no vol dir que comencin a amnistiar. És el període en el qual han de moure fitxa, de manera urgent.

Ho poden fer d'ofici, a petició de la fiscalia o dels advocats dels afectats que considerin que s'hi poden acollir. I no s'aplicarà de forma generalitzada, sinó que s'haurà d'aplicar cas per cas.

Pot ser que un jutjat o tribunal plantegi una qüestió d'inconstitucionalitat al TC o directament, una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Un pas que podria suspendre l'aplicació immediata de la llei.

És a dir, si el Tribunal Suprem planteja una prejudicial a Europa per la causa de l'1-O, tots els implicats, hagin estat jutjats o no, com són els líders polítics independentistes, veurien frenada l'amnistia a l'espera que hi hagi resolucions. Un procés que es podria allargar entre sis mesos i un any.

Ni presó, ni ordres de detenció

El mateix dia que entra en vigor l'amnistia s'hauran d'aixecar totes les mesures cautelars. Això vol dir que han de quedar sense efecte les ordres de detenció estatals, com la que té Carles Puigdemont. Dependrà del criteri de cada jutge, però fonts del Tribunal Suprem ja han avançat que no plantejaran una guerra per aquesta via.

El gran escull, la causa del Tsunami

Els investigats per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic són els que a hores d'ara tenen més dubtes de si els jutges els aplicaran l'amnistia. És també el cas de Carles Puigdemont o Ruben Wagensberg, investigats pel Suprem, o de Marta Rovira, investigada a l'Audiència Nacional.

El PSOE, Junts i ERC defensen que amb el redactat final de la llei tots ells també han de ser amnistiats. Però el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha apuntat que en alguna de les protestes que vincula al Tsunami, com la de la plaça d'Urquinaona, on van resultar ferits dos agents policials, es va vulnerar l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans, que és una de les excepcions de la llei d'amnistia.   

En aquesta causa, el jutge també apunta que la mort d'un turista francès a l'aeroport del Prat coincidint amb les manifestacions de protesta és motiu per investigar-los per terrorisme i intentar que quedin fora de l'amnistia, ja que la llei prohibeix amnistiar casos amb víctimes mortals.

A quanta gent beneficiarà l'amnistia?

Com que dependrà de cada cas, és difícil saber a hores d'ara quants beneficiaris tindrà la llei. Òmnium Cultural calculava que seran més de 1.500 persones. En canvi, ara fa un mes, el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, va xifrar les causes penals en 372 persones, entre els quals 90 policies nacionals. En va parlar en una entrevista a TV3.

Entre els que rebran la mesura de gràcia hi ha polítics, càrrecs públics, ciutadans encausats pels disturbis posteriors a la sentència del 2019 i policies. En total, l'amnistia inclou des dels encausats per la consulta del 9N el 2014 fins a l'actualitat.

Consulta aquí la llei d'amnistia per la normalització institucional, política i social a Catalunya.