La reforma constitucional del PP podria fixar un sostre per a les competències autonòmiques
Els populars agafen com a referència un informe del Consell d'Estat de l'any 2006 que també tracta la prevalença masculina en la Corona, la reforma del Senat i el reconeixement de la UE
Des que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va obrir la porta a la possibilitat de reformar la Constitució, el debat ha anat agafant força dins del PP, el partit a priori més reticent a una modificació de la Carta Magna. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s'hi ha mostrat disposat de cara a la propera legislatura, sempre que hi hagi consens.
El vicesecretari del partit, Javier Arenas, ja ha deixat clar que la seva proposta de reforma no satisfarà a tothom. Arenas aposta per una reforma "amb el màxim consens" i l'ha desvinculat de l'independentisme català. Pel vicesecretari del PP, aquesta reforma "cal fer-la al servei de tots els espanyols i garantint sempre la igualtat i els drets i obligacions de tots ells, visquin on visquin". De fet, Arenas ha insistit que les aspiracions independentistes d'alguns catalans "no tenen cabuda" ni en la Constitució ni en l'estat de dret.
Un informe del Consell d'Estat com a referència
Els populars agafen com a referència un informe del Consell d'Estat de l'any 2006. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero va demanar al Consell que es pronunciés sobre quatre possibles canvis a la Constitució: la prevalença masculina en l'accés a la Corona, la reforma del Senat, el reconeixement de la Unió Europea i l'enumeració de les comunitats autònomes. Tot i que aquesta última qüestió sembla només formal, l'informe dedicava una bona part de les seves 400 pàgines a analitzar les autonomies.
Aquest text de fa nou anys avisa del risc de no fixar un sostre correcte de les competències autonòmiques. El Consell d'Estat indica que l'obertura del sistema genera riscos de crisi, que es fan més greus com més competències tenen les comunitats. És per aquest motiu que proposa delimitar-les i considera no delegables les pròpies d'exercir la sobirania i les que posin en perill la capacitat del govern de l'Estat per aplicar la seva política. L'informe també consagra l'obligació de les comunitats de mantenir la solidaritat entre elles i aposta pel recurs previ d'inconstitucionalitat, per evitar casos com el de l'estatut català, que va trigar quatre anys a rebre una sentència. Aquest dictamen es va aprovar amb només un vot en contra, el de l'expresident del govern espanyol José María Aznar.
Si finalment Rajoy fa cas del Consell d'Estat, haurà d'incloure en la reforma l'eliminació de la prevalença dels homes en l'accés a la Corona. Aquest aspecte, però, requereix l'ús del procediment agreujat, que implica la dissolució de les Corts.
