La reforma de les pensions: com ens afecta a l'hora de fer els números

El Congrés dels Diputats ha aprovat el decret del govern espanyol sobre la reforma de les pensions., que ha tirat endavant amb els vots favorables dels socis d'investidura.

Així és com ens afectarà a l'hora de fer els números per a un futur.
 

A qui afectarà la reforma?

La primera fase de la reforma de les pensions, en marxa des del 2022, afectava, d'entrada, els actuals pensionistes, perquè es tornava a introduir per llei la revalorització de les pensions amb l'IPC. Això vol dir que, aquest any, han pujat un 8,5%, i es revisaran anualment tenint en compte la inflació mitjana de cada any, garantint, d'aquesta manera, el poder adquisitiu.

La nova fase de la reforma, la que s'ha aprovat ara, busca garantir la "sostenibilitat" del sistema i, per tant, impactarà sobretot en les generacions futures.

El Ministeri de Seguretat Social assegura que amb l'antic sistema, la pensió d'una persona que avui tingui 60 anys s'hauria reduït un 2%, i un 10% en el cas d'algú de 25 anys. Prenent com a referència un salari de 2.500 euros, i segons els mateixos càlculs del ministeri, algú que ara tingui 60 anys i es jubili l'any 2027, cobrarà de mitjana 5.300 euros més; en el cas d'algú amb 25 anys que agafi la jubilació l'any 2062, rebrà 20.000 euros de pensió acumulada.

"És una reforma progressiva", explica Mònica Garcia, de l'àrea de laboral de l'assessoria MLT, "així que la gent que està a la vora de la jubilació no es veurà afectada per aquesta reforma. Totes aquelles persones que tenim doncs 50, 50 i pico anys sí que ja veurem que ens començarà a afectar."

Com es calcularà la pensió?

A partir del 2025, serà la mateixa Seguretat Social qui presenti al futur pensionista la fórmula més beneficiosa. Hi haurà dues opcions. La primera permet seguir utilitzant el sistema actual, i prendre com a referència els últims 25 anys de cotització per calcular l'import de la pensió. L'altra opció vol dir agafar els últims 29 anys per fer el càlcul; en teoria, és pitjor, perquè els salaris "antics" sempre són més baixos. Però es permetrà "esborrar" del còmput i prenent com a referència una pensió de 2.500 euros, els dos anys pitjors, de manera que pot ser una opció útil per qui hagi passat anys fora del mercat laboral, amb salaris dispars al llarg de la seva vida.

Segons els càlculs del ministeri, agafant una vida laboral mitjana com a referència, una persona que hagi treballat entre el 1978 i el 2022, amb una interrupció de vuit anys per la crisi immobiliària, tindria una pensió de 1.318 euros mensuals amb l'actual sistema. I amb el nou esquema, acollint-se al còmput de 29 anys i descomptant-se el període a l'atur, cobraria 1.486 euros, un 13%, uns 170 euros més.

Com es vol minimitzar la bretxa de gènere en les pensions?

Amb l'objectiu de deixar de penalitzar la carrera professional de les dones, que en moltes ocasions té més interrupcions, es reforça el sistema per compensar aquestes "aturades". Els buits de cotització es compensaran amb el 100% de la base mínima els primers quatre anys i amb el 50% de la base mínima a partir del mes 49. En el cas de les dones assalariades, es compensarà el 100% de la base mínima fins al mes 60, és a dir, cinc anys. I, entre el mes 61 i el 84, es compensarà amb el 80%.

Aquesta mesura estarà vigent mentre la bretxa de gènere sigui superior al 5% i podrà aplicar-se a homes en situacions comparables.

A més, es reconeixeran com a cotitzats els tres primers anys d'excedència per tenir cura de fills i familiars. Per primera vegada, als autònoms també se'ls cobriran llacunes de cotització.

Com cotitzaran els salaris més alts?

La reforma "destopa" la base màxima de cotització i això afecta els salaris a partir dels 4.495,50 euros mensuals. Tal com explica Mònica García, de l'assessoria MLT, "una persona que cobri 5.000 euros, aquests 500 euros que excedeix hauran de cotitzar. Començarem amb un 1% i s'anirà incrementant fins a arribar a un 1,2%. Això es cotitzarà a una proporció de 5 a 1 entre empresa i treballador. Els autònoms, evidentment, assumiran la totalitat."

Tot plegat, segons el govern espanyol, per reforçar els ingressos del sistema en el moment de més "tensió demogràfica". El ministeri insisteix que l'increment de la base màxima és menor que el fixat a molts països europeus.
 

Com pugen les pensions mínimes?

L'acord principal a què ha arribat el govern espanyol amb CCOO i UGT és que les pensions mínimes pugin al voltant d'un 22% en quatre anys, fins al 2027.

Entre el 2024 i el 2027, les pensions mínimes pujaran per sobre de la inflació, la qual cosa suposarà una alça que se situarà entorn del 22% de la pensió mínima contributiva amb cònjuge a càrrec.

La reforma estableix que la pensió mínima contributiva amb cònjuge a càrrec ha d'arribar al 60% de la renda mitjana d'una llar de dos adults. El càlcul del ministeri d'Escrivá és que això suposarà uns 16.500 euros anuals en 14 pagues l'any 2027.

Seguint el mateix criteri de suficiència, la pensió mínima contributiva haurà de situar-se en el 75% del llindar de la pobresa individual, que el 2027 es calcula que seran prop de 8.300 euros anuals o 14 pagues d'uns 592 euros, en comptes dels 457,30 euros actuals.

Què passa amb les pensions de viudetat

Tot i que no està lligat directament a la reforma de les pensions que s'ha aprovat aquest dijous, per obtenir els vots de Bildu al Congrés, el govern espanyol ha pactat amb Bildu augmentar-les.

Segons l'acord al qual han arribat aquest dijous, les pensions mínimes de viudetat s'equipararan amb les contributives de la jubilació. En concret es vol que les pensions de viudetat augmentin el 2024 entre 40 euros al mes, per a les pensions individuals, fins a 126 euros, en el cas de les pensions de viudetat amb càrregues.

L'increment implica un augment d'entre 1.775 i 3.800 euros durant quatre anys. L'increment serà progressiu, amb la pujada més important el primer any. 

Quin és l'objectiu de la reforma?

Una de les claus principals de la reforma són diverses mesures per millorar els ingressos de la Seguretat Social, com una quota de solidaritat en les cotitzacions dels sous més alts, un augment de les bases màximes de cotització o l'ampliació del mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI).

Aquest és un dels motius pels quals la patronal CEOE no ha participat en l'acord entre l'executiu i els sindicats majoritaris. La CEOE creu que la reforma danyarà l'ocupació i ha acusat el govern espanyol de tenir "voracitat recaptatòria".

L'objectiu d'aquests ingressos és que el sistema pugui afrontar amb garanties les tensions financeres que implicarà la jubilació dels "baby boomers", els nascuts entre finals dels anys 50 i els 70.

La quota de solidaritat afectarà la part del salari que actualment no cotitza perquè supera el límit màxim de cotització. L'any 2025, aquesta quota serà de l'1% i s'incrementarà 0,25 punts anuals fins a arribar al 6% l'any 2045. Aquest 6% es repartirà entre l'empresa (5%) i el treballador (1%).

El mecanisme d'equitat intergeneracional passarà del 0,6% actual a l'1,2% el 2029, a un ritme d'una dècima cada any. L'1,2% es continuarà distribuint entre l'empresa (1%) i el treballador (0,2%). El MEI es mantindrà en l'1,2% entre el 2030 i el 2050 i podrà augmentar de manera automàtica si la despesa en pensions supera el 15% del PIB.

En total, segons les xifres del ministeri, les noves mesures aportaran ingressos per un valor de l'1% del PIB anual a la dècada del 2040.
 

Qui vigilarà que el sistema asseguri que tindré pensió?

La reforma pactada pel govern espanyol i els dos sindicats principals també compta amb un "mecanisme de tancament", que comporta la revisió del sistema per part de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que farà un informe si detecta una "desviació significativa", amb una sèrie de recomanacions.

Davant d'aquest desviament, el govern corresponent haurà de proposar mesures per corregir-lo. En cas que no s'arribi a un consens suficient per tirar-les endavant, es preveu un mecanisme final automàtic que corregirà la situació amb més augments en el mecanisme d'equitat intergeneracional. "En aquest escenari, no seran pujades significatives", ha matisat Escrivá.