PSOE i PP aproven la reforma del "només sí és sí" i l'esquerda amb Podem es fa més gran

La reforma de la llei del "només sí és sí" ha tirat endavant al Congrés dels Diputats amb els vots del PSOE, el PP, Ciutadans, el PNB, CC i el PDeCAT, una majoria parlamentària molt diferent de la que va donar la presidència del govern espanyol a Pedro Sánchez. Unides Podem, socis de govern, ERC i EH-Bildu, del bloc de la investidura, hi han votat en contra. Junts s'ha abstingut i Vox no ha participat en la votació, com tampoc el president espanyol, Pedro Sánchez.

En aprovar-se, el PSOE no ha aplaudit. La proposició de llei ha obtingut 233 vots a favor, 59 en contra i 4 abstencions.

És la primera vegada que els socis de govern han votat de manera separada la correcció d'una norma impulsada des del mateix executiu.

Montero: "És el dia més trist i difícil com a ministra"

Irene Montero, ministra d'Igualtat, és la gran impulsora de la llei que situa el consentiment al centre dels judicis per delictes sexuals i que havia de ser la bandera d'Unides Podem al govern espanyol. Aquest dijous al Congrés ha carregat contra el PSOE i ha promès que "seguirà endavant" en la defensa de la llei. Segons ha dit, la reforma és un "retrocés" al Codi Penal anterior.

Montero ha dit que aquest dijous és el dia "més difícil" que ha viscut a la Cambra Baixa:

"Avui és el dia més trist i difícil que he viscut en aquest Parlament com a ministra. Posar el consentiment al centre ha costat molts anys de mobilització, de lluita feminista, de feina al govern i al Parlament. I la reacció a aquesta llei és una tornada enrere d'anys. Tornem a sentir que el consentiment és un teatre."

Per a Montero, la proposta de reforma del PSOE és un pas enrere: "Diuen que fan això per resoldre el problema, però cap reforma evitarà les decisions judicials de rebaixes de condemnes", ha assegurat. També els ha retret que "només hagin fet una proposta" en cinc mesos de negociacions.

La intervenció de la ministra no estava prevista, tot i que fonts de l'executiu espanyol asseguren que no els ha agafat per sorpresa. El discurs ha rebut aplaudiments de tot el grup parlamentari, representants d'ERC i de Bildu, formacions també molt crítiques amb els socialistes.

El PSOE es defensa i acusa el PP de "generar por"

Des de l'oposició, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha considerat Pedro Sánchez "culpable" de les revisions de condemnes i li ha retret que no fos present al debat. També ha advertit que el "degoteig de revisions i excarceracions continuarà". "La xifra continuarà pujant i no és una xifra, són dones que continuaran sent revictimitzades", ha manifestat.

Els socialistes han defensat la reforma. La secretària d'Igualtat del PSOE, Andrea Fernández, ha assegurat que calia modificar-la:

"És una bona llei, reconeix drets, i ens hi trobarà sempre, ministra. Però tot i les coses bones, la reforma del Codi Penal que inclou la llei no ha funcionat adequadament. Afrontar-ho i buscar-hi solucions és una obligació."

Fernández ha acusat el PP de "treure partit" de la reforma "passejant una moció" sobre el tema per ajuntaments i parlaments autonòmics, amb campanyes "morboses" a les xarxes i fomentant una polarització que pretén "generar por i conflicte social".

Al debat d'aquest dijous al Congrés no hi ha anat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Sí que s'ha acostat a la cambra la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que ha volgut fer costat al seu grup parlamentari en plena tensió amb Podem per la presentació del projecte Sumar, amb el qual vol competir per arribar a La Moncloa.

Tant Díaz, ministra de Treball, com el ministre de Consum, Alberto Grazón, han votat en contra de la reforma.

Patxi López: "206 acords i un desacord"

Un cop validada la proposta de reforma, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha manifestat que el govern de coalició "continua endavant".

"Hi ha hagut 206 acords i un desacord en el govern", ha remarcat, al mateix temps que ha insistit que es manté "l'essència" de la norma abanderada per Irene Montero.

Segons el portaveu socialista, els diputats del PSOE no han aplaudit per "no competir" amb "l'escenografia barata" del PP.

A les portes d'unes eleccions

La divisió al govern espanyol s'ha evidenciat a les portes d'unes eleccions, autonòmiques i municipals, que es veuen com unes primàries de les generals. I, malgrat les fortes discrepàncies entre socis, sembla que no es tem tant com afectaran el govern espanyol, sinó en la lectura que en farà l'electorat.

El PSOE s'ha esforçat aquests dies a rebaixar l'acord amb els populars qualificant-lo "d'intercanvi merament tècnic". Afirmen que les modificacions no suposen canvis substancials de la norma i que la definició de consentiment no canvia.

Aquesta setmana els socialistes s'han abocat en la defensa de les darreres mesures aprovades sobre habitatge social. Confronten les seves polítiques amb les dels populars, marquen les distàncies.

Una vez más, los voceros del apocalipsis protegiendo los intereses y las ganancias de sus jinetes.

La realidad es que la Ley de Vivienda va a convertir un problema en un derecho.

España, a pesar de ustedes, tiene confianza en su futuro gracias a este Gobierno. pic.twitter.com/jSt21E4Oco

— patxilopez (@patxilopez) April 19, 2023

Els liles, per la seva banda, avisen que la votació de la llei al costat del PP pot acabar perjudicant les perspectives electorals del bloc progressista. La llei del "només sí és sí" formava part dels acords del govern de coalició entre Unides Podem i el PSOE.

Una llei marcada per les rebaixes de penes

La llei del "només sí és sí", que introduïa "el consentiment" en els judicis per delictes sexuals, va entrar en vigor l'octubre passat, i quan alguns jutges i tribunals van començar a reduir penes als violadors, es va obrir la caixa dels trons. Hi va haver crítiques al poder judicial i moltes declaracions creuades sobre si calia o no reformar la llei.

Des de l'entrada en vigor hi ha hagut 978 reduccions de condemna i 104 excarceracions.

Després de quatre mesos de negociacions sobre com evitar les rebaixes de condemnes, al març els socialistes van decidir tirar pel dret i van començar a tramitar la reforma amb els suports del PP i el vot contrari d'Unides Podem.

La reforma consisteix, sobretot, en un enduriment de les penes.

La llei fins ara vigent preveu penes d'entre 1 i 4 anys de presó per agressió sexual. Ara, amb la reforma, augmenta un any la pena màxima, de 4 a 5 anys.

Per violació, l'actual llei preveu entre 4 i 12 anys de presó. Amb la reforma, en els casos en què hi hagi violència o intimidació o bé que per algun motiu la víctima tingui anul·lada la seva voluntat, les penes seran més severes, de 6 a 12 anys.