La reforma horària: el canvi d'horaris et pot canviar la vida
A Catalunya, dormim entre una i dues hores menys de mitjana que a la majoria de països. Aquesta pèrdua de son, que en els adolescents se situa en unes 10 hores menys la setmana, té conseqüències: una salut pitjor, menys rendiment laboral i escolar i més estrès.
Com apunta un dels impulsors de la Reforma Horària, Fabián Mohedano, també influeix en una menor felicitat. Segons Mohedano, som una societat estressada, amb la sensació de no arribar a tot, sobretot en el cas de les dones. Les espanyoles són les més estressades d'Europa i les cinquenes del món. En concret, un 66% té estrès i pressió social per la manca de temps. Aquest fet també té relació amb una falta de temps propi, de descans i d'oci, provocat per uns horaris laborals i escolars prolongats i per les llargues pauses de migdia per dinar. A Catalunya són habituals les aturades de dues hores.
Per revertir això i tendir cap a horaris més europeus, es fa la quarta Setmana dels Horaris que vol plantejar alternatives a la ciutadania, el teixit productiu i les institucions públiques.
Entrar a la feina pels volts de les vuit i plegar entorn de les cinc
A gairebé tot Europa, s'entra a la feina entre les 7 i les 9 i es plega com a molt tard a les sis de la tarda. De mitjana, els europeus entren i surten de la feina dues hores abans que a Catalunya, on s'arriba a treballar de 9 a 11 i se surt de 18 a 20.
Les jornades prolongades dificulten la conciliació i baixen l'eficiència en les empreses, a diferència de la creença que passar més hores a la feina vol dir treballar més. Dades de l'OCDE mostren que els països amb més hores anuals de treball com Grècia (2034 hores), Polònia amb 1929, Estònia amb 1889 i Hongria amb 1888 no són precisament els més productius del grup. A Espanya es treballen de mitjana 1.686 hores anuals.
En l'informe "Catalunya vs. Europa: quins horaris tenim?" s'apunta que amb horaris flexibles i més semblants als europeus disminueix l'absentisme laboral fins a un 30% i incrementa la productivitat fins a un 15%, a banda de millorar el clima laboral, reduir l'ansietat dels treballadors o fidelitzar el talent.
Segons l'informe, avançar cap a empreses family friendly o incorporar mesures de teletreball, que és només d'un 5% al nostre país mentre que la mitjana europea és d'un 17%, pot ajudar a millorar en termes de productivitat i benestar dels treballadors.
La companyia Iberdrola, la primera de l'Íbex 35 en implantar una jornada continuada per fomentar la conciliació, assegura haver guanyat 500.000 hores anuals de productivitat amb aquesta mesura. El seu horari actual és de 07:15 a 16:36, amb una flexibilitat d'1 hora i 45 minuts en l'horari d'entrada i sortida. En la comparativa bianual posterior la implantació d'aquesta jornada els índex d'accidentalitat i absentisme es van reduir un 10%.
Dinar a la una i sopar a les vuit
Aquest "delay" d'horaris també es dona en els àpats. Segons dades del govern, a Catalunya s'esmorza entre les 8 i les 11, es dina entre les 14 i les 16, i se sopa entre les 21 i les 23. Mentre que aquests són els horaris a la majoria de països europeus:
Segons la Reforma Horària, al modificar aquests horaris es modifica la columna vertebral del nostre dia a dia.
La Reforma Horària és una iniciativa ciutadana que va néixer el 2014 amb l'objectiu de conscienciar i redactar les bases per a l'impuls del Pacte Nacional per a la Reforma Horària, com a antesala per l'aplicació definitiva d'uns nous horaris.
A banda d'avançar els àpats i les jornades laborals, des del consell assessor també proposen un avançament del "prime time" televisiu cap a la franja de 20 a 23. Les conclusions que van entregar el març al govern també apunten, sense concretar horaris, la necessitat d'avançar la jornada escolar, els horaris dels comerços i del sector de l'oci.
Des que va néixer la plataforma s'han dut a terme diverses proves pilot, com a Argentona, on alguns comerços i l'ajuntament van apostar pel canvi horari.
La complexitat de les mesures necessàries i la falta d'algunes competències fan que l'horitzó de l'aplicació de la reforma horària s'allargui. La consellera de la Presidència, Neus Munté, posa com a horitzó realista el 2025.
Tot i així, el govern té intenció d'impulsar els canvis firmant el mes que ve el Pacte per la Reforma Horària.
