La regla abundant, entre les possibles reaccions adverses a algunes vacunes de la covid

Determinades vacunes de la covid poden fer que la regla sigui més abundant.

L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha inclòs aquesta possible reacció adversa a la informació sobre les vacunes d'ARN missatger (ARNm).

En concret, les de Pfizer BioNTech (Cominarty) i Moderna (Spikevax), segons recull el 18è informe de farmacovigilància de les vacunes de la covid, publicat aquest mes de desembre.

El sistema que vigila de manera contínua els possibles efectes secundaris dels medicaments, incloses les vacunes, ha conclòs que hi ha una "possibilitat raonable" que es pugui relacionar un sagnat abundant amb les vacunes d'ARNm.

En canvi, ha descartat vincular aquests fàrmacs amb l'amenorrea o absència de regla.

Fins ara, un estudi fet en 4.000 dones als Estats Units havia conclòs que la regla podia allargar-se un dia de mitjana, però descartava que fes augmentar el sagnat.

Un altre estudi, amb implicació catalana, va concloure que vacunar-se després de l'ovulació podria evitar possibles alteracions al cicle menstrual.
 

Un sagnat més intens o llarg, però que no és greu

És un sagnat de més volum i/o durada que "arriba a interferir en la qualitat de vida física, social, emocional i material de la dona".

No s'ha quantificat amb quina freqüència apareix aquesta reacció, però l'AEMPS indica que és un problema que no és greu per a la salut:

"La gran majoria d'aquests casos es refereixen a canvis en el patró de sagnat, són transitoris i autolimitats, sense revestir gravetat. Aquests canvis poden aparèixer després de la primera i de la segona dosi, així com després de la dosi de reforç de totes dues vacunes."

L'AEMPS afegeix que no hi ha proves que aquestes alteracions tinguin cap impacte en la reproducció i la fertilitat de la dona.

L'agència remarca que, malgrat tot, el balanç benefici/risc de les vacunes de Pfizer i Moderna "es manté favorable", és a dir, que la possibilitat que es doni un efecte advers com aquest no supera els beneficis que aporta la vacuna.

Un cop analitzades les dades disponibles i havent arribat a aquesta conclusió, el PRAC, que és el sistema de farmacovigilància de l'Agència Europea de Medicaments, ha recomanat que s'inclogui a la fitxa tècnica i al prospecte de les vacunes que el sagnat menstrual abundant és una possible reacció adversa.

Un miler de casos per més de 21 milions de vacunes posades

A tot el món s'han notificat uns 9.000 casos de regla més intensa o llarga després d'haver rebut alguna de les dosis. En un nombre més reduït de dones, el sagnat abundant es va repetir tant en la dosi inicial com en la segona.

A Espanya, fins al 9 d'octubre de 2022, s'han registrat més d'un miler de notificacions d'aquesta alteració de la regla (921 de vacunades amb Pfizer i 299 de Moderna, de persones d'entre 12 i 49 anys).

Fins a la mateixa data s'han posat 15,6 milions de dosis de Pfizer i 6,2 de Moderna en la mateixa població.

L'AEMPS destaca que els trastorns menstruals són "freqüents al llarg de la vida d'una dona" i es poden deure a una gran varietat de factors. En cas que hi hagi preocupació pels símptomes o que es doni un sagnat després de la menopausa cal anar al metge.

Els efectes més freqüents després de la vacunació són febre o dolor a la zona de la punxada, seguits de marejos o mal de cap i dolor muscular i articular.

La gran majoria són reaccions que duren poc i apareixen els primers dies després d'haver-se vacunat.

Urticària i paràlisi facial, altres efectes adversos poc freqüents

L'últim informe de l'AEMPS també identifica la urticària (erupció a la pell amb inflamació, vermellor i picor) com a possible reacció a la vacuna de Moderna. És un efecte poc freqüent, amb menys d'un cas per cada 100 persones vacunades.

Els casos poden aparèixer uns quants dies després de la punxada o, fins i tot, més tard, fins al cap de dues setmanes.

Pel que fa a la vacuna de Janssen, s'inclourà en la fitxa tècnica i el prospecte l'avís que pot causar paràlisi facial temporal, generalment d'un costat de la cara. És una reacció rara, que afecta menys d'1 de cada 1.000 persones.

A Espanya, fins al novembre d'aquest any, se n'han notificat 12 casos, per prop de 2 milions de dosis posades.

Més de 108 milions de dosis posades des del 2020

Des que va començar la campanya de vacunació fins al 13 de novembre de 2022 s'han posat a Espanya més de 108 milions de dosis de les vacunes de la covid-19.

Sis de cada deu van ser de Pfizer; dues de cada deu, de Moderna, i per sota ja queden les d'AstraZeneca (9%), Pfizer bivalent (l'adaptada a òmicron, amb un 5%), Janssen (1,8%) i Moderna bivalent (0,2%). De Novavax se n'han posat 648 dosis.

Del total de persones vacunades, el 52% són dones.

A la UE s'han autoritzat 7 vacunes de la covid (Pfizer, Moderna, AstraZeneca, Janssen, Novavax, Valneva Austria i Sanofi Pasteur).

En total, a tot l'Estat s'han notificat més de 83.000 efectes adversos, dels quals prop de 14.000 van ser considerats greus, és a dir, que van requerir hospitalització, van provocar alguna discapacitat significativa o, fins i tot, van resultar mortals.

En 481 casos hi va haver un desenllaç de mort, però l'AEMPS subratlla que el sol fet que es notifiqui no implica que es relacioni directament amb la vacuna, sinó que en la gran majoria de casos "la defunció es pot explicar per la situació clínica prèvia del pacient i/o altres tractaments que estigués prenent" i no hi ha un patró únic de les causes de la mort.