La regressió democràtica als Estats Units un any després de l'assalt al Capitoli

Com si l'atac al Capitoli no hagués passat, Trump i els republicans es confabulen un any després per alterar i manipular el sistema electoral sobre la mentida d'un frau que no existeix. L'objectiu: garantir-se la victòria en les pròximes eleccions, si cal, de forma il·legítima. I cada cop ho tenen més a prop. 

Una insurrecció contra un sistema democràtic és per definició un esdeveniment traumàtic per a la consciència d'un país i, si és fallida, la mateixa història l'acostuma a posar al calaix dels pitjors records que no s'han de repetir.  

Quan el 6 de gener una turba de seguidors de Donald Trump va assaltar el Congrés de Washington per impedir la certificació dels resultats però no va aconseguir aturar el procés legal ni la proclamació de la victòria de Joe Biden, el món, astorat, els va condemnar i molts van creure que el trumpisme havia tocat fons i s'havia enviat a si mateix a aquell calaix de la història.

Com, si no, podia un país progressar i guarir-se d'aquell trauma que fins i tot la majoria del partit republicà va repudiar i titllar d'insurrecció antidemocràtica? 

Un any després d'aquells fets, la reacció lògica que es podia esperar no s'ha produït i els Estats Units arriben al primer aniversari del 6 de gener encara ferits, polaritzats i sense posar-se d'acord sobre què passar ni la gravetat del cas.

Una part del país veu l'assalt com el que va ser, una insurrecció, i una altra prefereix mirar cap a una altra banda i fins i tot està disposada a blanquejar-la i aprofitar-la per, si cal, subvertir el procés electoral i assegurar-se la victòria en les pròximes eleccions, encara que sigui de forma il·legítima. 

El capità d'aquest projecte és el mateix Donald Trump, i la seva tropa, el partit republicà, que no ha volgut o pogut desfer-se del perdedor de les eleccions. De la mateixa manera que el magnat va intentar durant dos mesos subvertir els resultats de les eleccions aprofitant-se del poder que li donava ser encara al Despatx Oval, un cop en va sortir l'expresident ha continuat sostenint i alimentant la mentida del frau fins a convertir-se en una obsessió i una de les principals armes de la seva campanya permanent.  

Com que per això continua vetat a Twitter i Facebook, la forma de saber què pensa és subscriure's al seu mailing i allà es comprova com dia si, dia també, repeteix insistentment la idea que li van robar els resultats i que la tupinada electoral va ser descomunal. I també aprofita qualsevol entrevista o intervenció als mitjans afins per reiterar les seves falses denúncies.  

Això ha provocat, primer, que una part de la població hagi exonerat mentalment els assaltats al Congrés: el 73% dels republicans creu que l'extrema esquerra va ser responsable de l'assalt i només el 23% pensa que Trump hi té alguna responsabilitat (no hi fa res que entre els 600 processats no hi hagi ningú que no fos seguidor del magnat). I després, que el 75% dels conservadors encara avui no consideri Joe Biden com el president legítim del país i no tingui confiança en el sistema electoral.  

I aquest estat d'opinió és el que han aprofitat els republicans per llançar l'ofensiva contra la independència del procés electoral que recorda, salvant les distàncies, les lleis anomenades de "Jim Crow" que a finals dels segle XIX i principis del XX els estats segregacionistes del sud van adoptar per impedir que la minoria negra exercís el seu dret a vot. 

Subvertir la voluntat popular

Així, dues dotzenes d'estats republicans, alguns dels quals com Arizona, Geòrgia o Wisconsin, que són clau en els comicis presidencials, en l'últim any, han aprovat o estan tramitant més de 200 lleis per, eventualment, poder subvertir la voluntat popular. 

Com? Primer, fent que les minories ho tinguin més difícil per votar o que es dilueixi el seu vot; imposant més requeriments burocràtics a l'hora d'anar a votar, tancant localitzacions de col·legis electorals o refent encara més descaradament les fronteres dels districtes electorals perquè el vot de negres o llatins perdi força en favor de districtes blancs i conservadors.  

Segon, desfent-se dels responsables independents i alts càrrecs que es van negar a alterar el recompte el 2020 com reclamava Trump i substituint-los per lleialistes. Ja siguin secretaris d'estat, presidents de juntes electorals o multitud de funcionaris electorals que han plegat farts de les amenaces i les intimidacions dels trumpistes i el silenci còmplice de bona part del partit republicà.  

I tercer, donant més poders als parlaments estatals que controlen perquè siguin les seves majories les que, si no els agraden, puguin contestar els resultats, ordenar recomptes, anul·lar vots i eventualment impedir també la seva certificació. Tot amb l'argument de prevenir un teòric frau que no s'ha demostrat i que existeix, per sobre de tot, en la ment de l'expresident que va perdre les eleccions.  

Cap a la crisi constitucional 

Costa de creure que una conxorxa així pugui estar produint-se a la democràcia continuada més vella de món, la que durant dècades va ser un far i exemple per a molts països amb anhels democràtics del planeta. Però ara els EUA veuen com l'ONU i diversos instituts d'estudis nacionals i  internacionals posen el crit al cel i alerten que s'estan establint les bases legals i populars perquè en les pròximes eleccions, si calgués als conservadors, puguin arribar a neutralitzar milions de vots demòcrates per assegurar la victòria.  

A vegades és com si Trump ja tingués decidit presentar-se a la reelecció (ara com ara tot fa pensar que ho tornarà a intentar) i intuís que jugant net amb el sistema del 2020 tornaria a perdre i per tant la solució es minar i manipular des d'ara i a diferents nivells el sistema electoral perquè li doni la victòria que els votants eventualment li poden negar.  

I si a tot això s'hi sumen els intents de l'expresident i part dels republicans per minimitzar els fets del Capitoli i inventar un relat paral·lel (amb el risc que es torni a repetir una insurrecció) es va dibuixant una possible crisi constitucional el 2024 que podria fer empetitir que la vam viure fa un any.