La regularització de Joan Carles amb Hisenda podria no exonerar-lo de delicte fiscal

La Fiscalia del Tribunal Suprem va informar el rei emèrit que estava investigant la seva fortuna abans que Joan Carles I regularitzés la seva situació amb Hisenda. De fet, mesos abans i fins a tres cops, segons publica aquest dilluns el diari El País.

En cas de confirmar-se aquesta informació, seria transcendental per al recorregut jurídic del cas, ja que el Codi Penal només considera vàlides les regularitzacions tributàries si s'han fet abans que s'interposi una querella o denúncia o que la persona interessada sàpiga que s'han obert diligències contra ella. Si ja sap que l'investiguen, regularitzar la situació no l'exonera d'un presumpte delicte fiscal.

Avisat al juny, al novembre i al desembre

Les notificacions del ministeri públic s'haurien fet al juny, al novembre i al desembre del 2020, el mateix mes en què el monarca va presentar la seva primera regularització tributària.

Segons la informació publicada, el seu advocat va ser convidat a personar-se en el cas, cosa que va rebutjar. Si ho hagués acceptat, hauria tingut accés a tot el contingut de la investigació i no podria al·legar desconeixement, com va fer el monarca en regularitzar la seva situació tributària. Un desconeixement "formal", ja que tota la informació es va filtrar a la premsa.

En la primera notificació, feta pública al juny del 2020, s'avisava el rei emèrit que se l'investigava per possible corrupció en la seva gestió de l'AVE a la Meca. Un cas vinculat al cobrament de comissions irregulars per valor de 65 milions d'euros.

Joan Carles I hauria ingressat una part dels diners cobrats en una entitat de la qual el rei Felip VI també era beneficiari. Una altra part l'hauria lliurat a Corinna Larsen, examant del monarca, que els hauria dipositat a la filial d'un altre banc de Ginebra a les illes Bahames. El cas, que també investigava la fiscalia suïssa, era anterior a l'abdicació de monarca, que tenia, per tant, immunitat.

La segona notificació al rei emèrit, al novembre del mateix any, era per possibles delictes derivats de l'ús de targetes bancàries opaques vinculades a un magnat mexicà, amb les quals hauria pagat restaurants, hotels i regals; i la tercera, al desembre, sobre l'existència d'un trust financer en un paradís fiscal, a les illes Jersey.

Més de cinc milions d'euros regularitzats

El desembre del 2020, Joan Carles I va presentar una declaració "voluntària" i "sense requeriment previ" de regularització fiscal davant l'autoritat tributària per valor de 678.393,72 euros pels impostos no pagats durant els exercicis 2016, 2017, 2018 i 2019.

La declaració, presentada per l'advocat del rei emèrit, estaria relacionada amb l'ús de targetes opaques a partir del 2014, quan ja havia abdicat en favor del seu fill i havia perdut la immunitat. Els diners no eren de comptes del monarca, sinó de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, que els hauria posat a disposició del rei emèrit i la seva família. El cas s'havia fet públic al novembre i fins i tot ja s'havia citat a declarar el mateix magnat i el coronel de l'exèrcit de l'aire Nicolás Murga, exajudant del rei emèrit i presumpte testaferro.

El febrer del 2021, seixanta dies després que se li comuniqués de nou que se l'investigava, el rei emèrit va fer una altra regularització voluntària per rendes no declarades durant diversos exercicis, per valor de 8 milions d'euros.

En concret, per diners cobrats en espècie, especialment bitllets en vols privats, a través de la fundació Zagatka, propietat d'Àlvar d'Orleans-Borbó, un enginyer i empresari de 73 anys, cosí llunyà de Joan Carles. El monarca va pagar llavors a l'Agència Tributària més de 4 milions d'euros, un pagament que li permetia evitar, de nou, una imputació per delicte fiscal.

L'escletxa jurídica

La llei prohibeix aquest tipus de maniobres davant possibles delictes fiscals. L'article 305.4 del Codi Penal estableix que "es considera regularitzada la situació tributària quan s'hagi procedit al complet reconeixement i pagament del deute tributari abans que l'Administració Tributària hagi notificat l'inici d'actuacions de comprovació o d'investigació dirigides a la determinació dels deutes tributaris objecte de regularització o, en el cas que aquestes actuacions no s'hagin produït, abans que el Ministeri Fiscal, l'Advocat de l'Estat o el representant processal de l'administració autonòmica, foral o local, interposin querella o denúncia contra ell, o abans que el Ministeri Fiscal o el jutge d'instrucció facin cap actuació que permetin (a la persona investigada) tenir coneixement formal de la iniciació de diligències."

És a dir, la regularització no és vàlida si el contribuent coneix formalment que la fiscalia l'està investigant, com seria en aquest cas. De totes maneres, el fet que en les notificacions entregades al rei emèrit fossin genèriques (no especificaven el delicte, l'import suposadament defraudat ni el període investigat), li podria servir d'argument de defensa perquè fossin considerades vàlides, un punt que no està clar, perquè la llei no obliga, segons fonts jurídiques, que el delicte concret consti en aquesta fase de les diligències.

Tampoc queda clar si el fet que bona part de la informació s'hagués fet pública a través dels mitjans de comunicació es pot considerar "coneixement formal" de la investigació, cosa que també invalidaria la regularització feta pel monarca.

L'Agència Tributària encara no ha informat de si convalida les dues declaracions paral·leles presentades pel rei emèrit l'any passat i la Fiscalia tampoc ha tancat cap de les tres investigacions obertes contra ell.

Joan Carles I va marxar als Emirats Àrabs d'amagat fa més d'un any, l'agost del 2020, segons va confirmar la Casa del Rei quinze dies després que hagués sortit d'Espanya. Durant tot aquest temps ha reiterat, al seu entorn, el seu desig de tornar.