La rehabilitació de joves amb greus seqüeles per la Covid: "Tornaré a estar com abans?"

Les seqüeles de la Covid poden ser molt greus també en pacients joves que han tingut la malaltia. Després de passar una fase aguda i un cop donades d'alta de l'hospital, moltes persones s'adonen que tenen problemes per fer les activitats de la vida diària o de la feina.

A més de problemes respiratoris, amb falta de capacitat pulmonar, que fa que es cansin de seguida, o problemes de mobilitat perquè han perdut la força muscular, hi ha altres complicacions que es veuen força sovint i que afecten la memòria, la conducta, l'estat d'ànim i la capacitat per fer activitats de la vida diària o problemes d'atenció i mals de cap constants.

L'Institut Guttmann va posar en marxa al juny un programa de rehabilitació post-Covid inèdit a Espanya, que fins ara ja ha atès unes 70 persones. El 75% dels pacients atesos són d'entre 45 i 55 anys i un 64% són dones.
 

Després de les complicacions musculars i respiratòries, més evidents, les seqüeles cognitives són les més freqüents entre els pacients atesos.

• El 87% dels pacients tenen fatiga muscular.
• El 77% dels pacients presenten problemes respiratoris.
• El 50%, problemes d'atenció o fatiga cognitiva.
• El 67%, problemes de funcions executives (activitats de la vida diària) i problemes de memòria.
• El 14%, problemes d'atenció i mal de cap.

La doctora Montserrat Bernabeu, directora assistencial de l'Institut Guttmann, ha explicat en una entrevista a "Els matins" de TV3 que de les 30 persones que s'han atès en aquest programa i de les 42 que hi ha ara en tractament, la meitat no havien passat per l'UCI, cosa que confirma que les complicacions no estan relacionades amb la síndrome de l'UCI --que inclou debilitat muscular i problemes cognitius--, sinó que són causades pel virus.

"D'aquests, els que han ingressat a l'UCI tenen una mitjana d'edat de 60 anys i en un 85% són homes. Els que no han ingressat a l'UCI, i han estat hospitalitzats o no, tenen una mitjana de 45 anys, són joves."

Antònia Enseñat, cap de l'Àrea Neuropsicosocial de l'Institut Guttmann, explica que aquesta situació crea molta angoixa en el pacient, perquè no sap si recuperarà la seva vida quotidiana i laboral normal, però afegeix que cal centrar-se a anar pas a pas.

"Molts d'ells tenen problemes d'atenció dividida, que és fer dues tasques alhora,com ara escriure un informe mentre parlen per telèfon. Això els genera molta angoixa i molts em pregunten: 'Tornaré a estar com abans?' De moment, els dic que se centrin en l'evolució dia a dia, perquè no sabem cap on anem."

El fet que es desconeguin moltes de les complicacions que pot generar la Covid fa que hi hagi pacients que no han trobat prou empatia en els seus metges de capçalera.

El cas del Jordi

Jordi Valldaura té 41 anys i es va contagiar de Covid-19 a finals de març. Al principi tenia una mica de febre i no es trobava gaire bé, però al cap d'uns dies va ingressar a l'Hospital de Bellvitge. Hi va passar 129 dies, 88 dels quals a l'UCI.  Un breu resum del seu historial mèdic: hemotòrax als dos pulmons, divuit broncoscòpies, dues operacions d'urgència i múltiples trombosis.

"Els dos primers mesos era: un dia bé, un dia estar a punt de morir, l'altre sembla que ha aguantat. Vaig perdre 35 quilos."

Un cop donat d'alta va ingressar a l'Institut Guttmann. Allà es recupera, a poc a poc, de les greus seqüeles que li ha ocasionat la Covid-19 i s'esforça per recuperar capacitat respiratòria i mobilitat.

"La meva capacitat pulmonar és molt baixa. De mica en mica em van dilatant el diafragma. El pneumòleg m'ha dit que la recuperació arribarà d'aquí un any, però la veritat és que no ho saben."

El cas de la Marta

La Marta Soto també forma part del Programa de Rehabilitació post-Covid de l'Institut Guttmann, un projecte inèdit a Espanya. A ella, el coronavirus li va ocasionar una pneumònia bilateral i dolors musculars molt intensos. Un cop donada d'alta, la seva recuperació va continuar a casa, però ràpidament va comprovar que alguna cosa no anava bé.

"Em poso a fer una tasca domèstica i ràpidament veig que no puc, que he de seure a descansar."

El seu metge de capçalera va considerar que tenia un problema d'ansietat i no ha començat a millorar fins que no s'ha començat a tractar a l'Institut Guttmann.

"Els metges no em feien cas. Per fi, una institució ha reconegut el meu patiment i el de moltes altres persones."

El nou Programa de Neurorehabilitació post-Covid de l'Institut Guttmann pretén detectar de forma precoç aquests casos i oferir-los un tractament adequat, que inclou rehabilitació funcional, neuromotora, cognitivoconductual, emocional i respiratòria. El programa combina la medicina presencial i la telemàtica, per millorar la qualitat de vida en 8 setmanes.

Més de 250 persones ja s'han interessat per formar part d'aquest programa de rehabilitació post-Covid, l'únic d'aquestes característiques a Espanya.