La reialesa britànica indulta sis dècades després Alan Turing, considerat el "pare" de la informàtica" i condemnat per homosexual
Isabel II ha concedit el perdó reial al matemàtic Alan Turing seixanta anys després de la seva mort. Se'l considera el "pare" de la informàtica moderna i durant la Segona Guerra Mundial va desxifrar el codi que els nazis utilitzaven per encriptar les seves comunicacions, l'Enigma. Aquests mèrits, però, no va impedir que el 1952 el condemnessin per la seva homosexualitat i acabés suïcidant-se.
RedaccióActualitzat
Isabel II ha concedit el perdó reial al matemàtic Alan Turing seixanta anys després de la seva mort. Turing se'l considera el "pare" de la informàtica moderna, però a més, va tenir una gran transcendència històrica en la Segona Guerra Mundial. Va ser el matemàtic que va desxifrar el codi que els nazis utilitzaven per encriptar les seves comunicacions, l'Enigma. Aquests mèrits, però, no va impedir que el 1952 el condemnessin per "indecència greu" per la seva condició d'homosexual. Ara, la reialesa britànica l'ha indultat amb l'empara de la Reial Prerrogativa de Misericòrdia.
Feia anys que al Regne Unit havia començat una campanya per restituir la imatge de Turing. De fet, el 2009, el primer ministre Gordon Brown va demanar disculpes pel tracte vexatori que va rebre el matemàtic i va reconèixer que probablement va canviar el curs de la Segona Guerra Mundial. Fins ara, però la reialesa s'havia resistit a concedir-li el perdó al·legant que a Turing se li va aplicar la llei vigent en aquella època -la mateixa, de fet, amb què cinquanta anys abans s'havia condemnat l'escriptor Oscar Wilde.
Una mort misteriosa; una poma mossegada
La brillant carrera de Turing com a consultor criptogràfic per al govern britànic va queda interrompuda arran de la seva condemna per homosexualitat. El van obligar a triar entre la cadena perpètua i la castració química. Turing va optar per aquest segona opció i la injecció d'hormones femenines va fer que desenvolupés trets de dona.
Dos anys més tard va morir per la ingesta d'una poma enverinada de cianur, que es va trobar mig mossegada a la seva tauleta de nit. Oficialment es va suïcidar, però la seva mare sempre va defensar que la mort havia estat accidental. Alguns pensen que Turing va preparar l'escena precisament perquè la seva mare no pogués tenir mai el convenciment que havia decidit matar-se. També n'hi ha que s'aventuren a dir que es va inspirar en el conte de la Blancaneu.
I encara n'hi ha que van anar més enllà: tot i que la mateixa companyia ho ha desmentit, es va arribar a dir que el logotip d'Apple -una poma mossegada que els primers anys reproduïa l'arc de Sant Martí, com la bandera de gais i lesbianes- era un homenatge al matemàtic britànic.
Feia anys que al Regne Unit havia començat una campanya per restituir la imatge de Turing. De fet, el 2009, el primer ministre Gordon Brown va demanar disculpes pel tracte vexatori que va rebre el matemàtic i va reconèixer que probablement va canviar el curs de la Segona Guerra Mundial. Fins ara, però la reialesa s'havia resistit a concedir-li el perdó al·legant que a Turing se li va aplicar la llei vigent en aquella època -la mateixa, de fet, amb què cinquanta anys abans s'havia condemnat l'escriptor Oscar Wilde.
Una mort misteriosa; una poma mossegada
La brillant carrera de Turing com a consultor criptogràfic per al govern britànic va queda interrompuda arran de la seva condemna per homosexualitat. El van obligar a triar entre la cadena perpètua i la castració química. Turing va optar per aquest segona opció i la injecció d'hormones femenines va fer que desenvolupés trets de dona.
Dos anys més tard va morir per la ingesta d'una poma enverinada de cianur, que es va trobar mig mossegada a la seva tauleta de nit. Oficialment es va suïcidar, però la seva mare sempre va defensar que la mort havia estat accidental. Alguns pensen que Turing va preparar l'escena precisament perquè la seva mare no pogués tenir mai el convenciment que havia decidit matar-se. També n'hi ha que s'aventuren a dir que es va inspirar en el conte de la Blancaneu.
I encara n'hi ha que van anar més enllà: tot i que la mateixa companyia ho ha desmentit, es va arribar a dir que el logotip d'Apple -una poma mossegada que els primers anys reproduïa l'arc de Sant Martí, com la bandera de gais i lesbianes- era un homenatge al matemàtic britànic.
