La rejovenida dreta equatoriana aconsegueix mantenir-se al poder a l'Equador

Daniel Noboa, de 35 anys, i jove empresari hereu de la més gran fortuna privada de l'Equador, és el nou president electe del país sud-americà. El seu pare ho va intentar fins a 5 vegades. Ell, ho ha aconseguit a la primera.

És el rostre de la rejovenida i nova dreta equatoriana, que ha derrotat a les urnes directament a la progressista Luisa González, però indirectament, i molt important, l'expresident del país, Rafael Correa, autoexiliat a Bèlgica condemnat per corrupció.

Era l'intent del correisme per recuperar el poder, però Noboa, contra tot pronòstic, ho ha evitat, en un país fragmentat entre anti i contra Correa.

Noboa ha obtingut el 52,28% dels vots davant del 47,72% de González, un avantatge de 4,58 punts percentuals, que va provocar que la presidenta del Consell Nacional Electoral (CNE), Diana Atamaint, fos la primera a sortir a reconèixer els resultats oficials. "Les nostres felicitacions profundes perquè ha guanyat la democràcia. Prou d'odi, prou de polarització", va destacar.

Durant el seu discurs com a vencedor, Daniel Noboa va assegurar que comença a "treballar per un nou Equador". Per això iniciarà, ha dit, "un projecte polític que té com a finalitat tornar un somriure al país, que és tornar-li la pau".

I la perdedora, Luisa González, ha allargat la mà al nou cap d'Estat electe, assegurant que el correisme posarà fàcils les coses en el Parlament i estarà al costat del nou president electe, deia, sempre que treballi contra la inseguretat, el crim organitzat i a favor dels joves.

Políticament, han estat unes eleccions presidencials que si d'alguna cosa han servit és per desencallar la greu crisi política per què passa el país andí.

Han estat uns comicis avançats, un cop el president sortint, el conservador Guillermo Lasso va dissoldre el Congrés. Lasso, contra les cordes, va perdre una moció de censura i va decretar eleccions anticipades. Això vol dir que el nou president electe, Daniel Noboa, tindrà un mandat curt, de només 18 mesos, els que queden de legislatura.

Així ho explicàvem en el "Telenotícies" de TV3:

18 mesos són pocs per poder impulsar els canvis que reclamen els equatorians, angoixats en veure com la "seva illa de pau" com l'anomenen s'ha convertit en 7 anys en el país més insegur de l'Amèrica Llatina.
 

Crisi de seguretat

La violència, la inseguretat, la por i la presència del crim organitzat a l'Equador no només es nota en les estadístiques. També en el dia a dia dels equatorians. Cada vegada són més les persones de classe mitjana i alta que, per autoprotecció, utilitzen armilles antibales.

Es poden comprar com qui busca una camisa o jaqueta, accessibles en botigues a peu de carrer. Per 400 euros es pot tenir una armilla antibales que frena bales de pistoles de 9 mm, per exemple.

Ho reflectíem en aquest vídeo per al "Telenotícies" de TV3:

Crisi econòmica

Noboa ha aconseguit vèncer en aquests comicis amb una proposta enfocada a la joventut i a la creació d'ocupació i oportunitats, però també posant com a prioritat la greu crisi de seguretat i l'onada de violència que castiga l'Equador vinculada al crim organitzat.

El país viu el seu pitjor moment de violència dels últims cinc anys, han passat de 5,8 homicidis per cada 100.000 habitants el 2017 a 25,62, el 2022, la taxa més alta des que es té registre, producte de l'auge de les màfies, dedicades principalment al narcotràfic, on l'Equador s'ha tornat un punt neuràlgic del trànsit mundial de cocaïna.

Això també ha fet les eleccions més violentes de la història del país, amb l'episodi més greu, l'assassinat del candidat presidencial Fernando Villavicencio, cosit a trets a la sortida d'un míting electoral a Quito a onze dies de la celebració de la primera tornada, el 20 d'agost.