La remuneració dels dipòsits ja creix a Espanya: per què no ho noten la majoria de clients

La banca espanyola es manté a la cua a l'hora de pagar pels nous dipòsits dels seus clients, segons el Banc Central Europeu. De mitjana, a la zona euro, un dipòsit d'un any contractat aquest juny ofereix un rendiment del 2,73%. A Espanya, la mitjana és del 2,22%, molt lluny de França, Itàlia o Alemanya.

Els estalvis es paguen pitjor a països com Portugal o Grècia, per sota del 2% d'interès anual. Aquest és el mapa de la remuneració de dipòsits en els països europeus:

Ara bé, també és cert que aquest 2,22% d'Espanya és molt més alt que a principis d'any i des de l'abril l'estadística recull un canvi a l'alça.

Això no vol dir que hi hagi una pujada general del rendiment dels dipòsits, sinó que, en molts casos, s'estan oferint més bones condicions als nous clients amb més vinculació i grans patrimonis.

A diferència de fa uns anys amb la guerra del passiu, ara als portals d'internet dels bancs no es troben reclams de dipòsits, perquè el seu objectiu és derivar els clients cap a altres productes d'estalvi i inversió.

Els principals bancs espanyols deixen les ofertes per als seus bancs en línia o bé lliguen les remuneracions dels dipòsits a contractar altres productes com ara fons d'inversió.

Per què estan pujant ara els dipòsits?

Les entitats reconeixen que no fan campanyes comercials per atraure dipòsits de manera generalitzada i que no tenen intenció de començar a remunerar més els estalvis. Com és, doncs, que la remuneració s'ha enfilat? D'on surt, doncs, aquesta xifra?

La banca espanyola reconeix que paga més pels nous dipòsits dels grans clients, els que tenen més patrimoni, les grans empreses i els clients de banca privada. I recorda que quan el BCE aplicava una penalització i cobrava per l'excés de reserves i dipòsits, també va traslladar part d'aquesta penalització als dipòsits dels grans clients i empreses. 

Josep Soler, president consell assessor Institut Estudis Financers, reconeix que en aquests moments no es pot dir que "un client usual i que pretén fer un dipòsit" ho tingui gaire fàcil per obtenir una remuneració alta.

"S'hi suma també que al client li costa canviar d'entitat i negociar condicions."

Fent un cop d'ull als comparadors en línia de dipòsits, es veu com els més actius són els bancs petits i mitjans. Molts tenen la seu fora d'aquí, on es remunera més.

I és que els màxims dirigents de la banca espanyola han avisat repetidament durant les últimes setmanes que tenen prou diners ara mateix i no pensen entrar en aquesta guerra a curt termini.

Soler apunta que el client particular té poca dedicació a les seves finances personals i els bancs es troben que, "sense remunerar els dipòsits, als comptes corrents se'ls hi mantenen els volums".

El cas de França i la previsió del BCE

La mateixa vicepresidenta del govern espanyol va demanar fa unes setmanes a la banca espanyola que pagués millor els dipòsits. A França, l'actuació del govern va ser més contundent: els bancs estan obligats per llei a traslladar les pujades dels tipus d'interès a les llibretes bàsiques, les anomenades "Livret A". 

A principis de juny, un informe del BCE apuntava que, lentament, es podria produir una millora del rendiment dels estalvis. I això perquè en la segona meitat de l'any les entitats bancàries poden necessitar trobar vies alternatives de liquiditat, tenint en compte que el BCE està retirant gradualment les seves línies de suport, les anomenades TLTRO.

En els últims mesos, la banca europea amb prou feines ha seguit el ritme de les pujades dels tipus d'interès a l'hora de remunerar els estalvis. La diferència entre els interessos que apliquen a l'hora de cobrar per un préstec i el que paguen pels dipòsits els ha permès millorar notablement el seu marge de negoci, castigat durant anys per la política de tipus d'interès zero del BCE.

Això explicaria per què els quatre bancs més grans d'Espanya (Santander, BBVA, CaixaBank i Sabadell) van guanyar en el primer semestre de l'any 11.783 milions d'euros, un 16,8% més que en els primers sis mesos de l'any passat. 

L'estadística mensual del BCE recull l'evolució dels tipus d'interès que aplica la banca europea als crèdits a empreses i famílies i també als dipòsits. I permet veure, per exemple, que el cost que s'aplica al crèdit al consum a Espanya (7,86% anual) és superior a la mitjana de la zona euro (7,43%).

En canvi, i tal com recorda habitualment el sector, la banca espanyola és de les més barates a l'hora de demanar una hipoteca.

Per préstecs superiors a 10 anys, el tipus d'interès aplicat és del 3,23%, de mitjana. En canvi, a la zona euro s'enfila fins al 3,41%, i hi ha països on és ostensiblement més car, com per exemple Itàlia (4,11%) o Portugal (4,09%).